Kurds hakkaris
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
| Tipus | grup humà  |
|---|
L'emir dels kurds hakkari reclamava ascendència abbàssida. El primer emir esmentat és Izz al-Din Shir (probablement Yezdan-Shir) que el 1387 va resistir a Tamerlà a la fortalesa de Van. Sota els aq qoyunlu, els dumbulis de la Djazira es van apoderar de Hakkari, però al cap d'un temps els cristians de Diz vana anar a Egipte a buscar a un descendent de la nissaga d'Izz al-Din, anomenat Asad al-Din Zarring-Čang (braç d'or) i la dinastia va aconseguir recuperar el principat; la dinastia va ser coneguda com a Shambo.
En temps del safàvida Ismail I els prínceps residien a la fortalesa de Bay (a Shamdinan) i un membre de la nissaga governava a Wostan (al sud-oest de Van), però el territori de Kawash a l'oest de Wostan, era disputat entre hakkaris i ruzakis; al nord el domini dels hakkaris s'estenia fins a l'Albak.
Els kurds hakkari van passar a sobirania otomana a la campanya de l'hivern del 1515 al 1516 i el territori fou considerat un sandjak del wilayat de Van, però gaudint, del privilegi que el sobirà local kurd era reconegut sandjakbegi hereditari, i la sobirania otomana fou força nominal fins al segle xix. Després de la revolta de Badrkhan de Bokhtan, el darrer emir Nur Allah Beg fou destituït pels otomans el 1845.
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Enciclopèdia de l'Islam, V, 462
- Vital Cuinet. La Turquia d'Asie, 1891, disponible en línia