Kuznetsovita
La kuznetsovita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Valery Alekseevich Kuznetsov (Валерия Алексеевича Кузнецова) (12 d'abril de 1906 - 4 d'agost de 1985), geòleg rus. Va ser un expert en magmatisme i en la formació de minerals endògens (mercuri i metalls no ferrosos) i va descobrir els dipòsits de mercuri d'Aktash i Peza (República de l'Altai).
 Kuznetsovita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Hg2+)Hg2+(AsO4)Cl |
| Localitat tipus | Khaidarkan (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BO.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BO.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,4Å; |
| Color | marró, groc |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Color de la ratlla | taronja |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-009 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La kuznetsovita és un arsenat de fórmula química (Hg2+)Hg2+(AsO4)Cl. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuznetsovita pertany a "08.BO: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: nacafita, preisingerita, petitjeanita, schumacherita, atelestita, hechtsbergita, smrkovecita, kombatita, sahlinita, heneuïta, nefedovita, artsmithita i schlegelita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descrita a partir de mostres trobades en dos indrets: el dipòsit de mercuri i antimoni de Khaidarkan (Província de Batkén, Kirguizistan) i el jaciment de mercuri d'Arzakskoye, a la serralada d'Uyuk (Tuvà, Rússia). També ha estat descrita en altres jaciments de mercuri propers a les dues colocalitats tipus.
ReferènciesModifica
- ↑ «Kuznetsovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2019].