Ognenni anguel

òpera de Serguei Prokófiev
(S'ha redirigit des de: L'àngel de foc)

Ognenni anguel (transcripció del rus, Огненный ангел, en català L'àngel de foc), op.37, és una òpera en cinc actes composta per Serguei Prokófiev sobre un llibret rus escrit a partir del drama homònim escrit per Valeri Briússov el 1908. Acabada el 1927, no es va estrenar fins al 25 de novembre de 1954 al Théâtre des Champs-Élysées de París en versió de concert.

Infotaula de composicióL'àngel de foc
Paolo Monti - Servizio fotografico (Italia, 1973) - BEIC 6348693.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalOgnenni anguel
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorSerguei Prokófiev
LlibretistaSerguei Prokófiev
Llengua de l'obra o del nomRus
Basat endrama homònim de Valeri Briússov (Valeri Briússov Modifica el valor a Wikidata)
Creació1925 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Gènereòpera
Partscinc
Durada2 hores Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 de novembre de 1954
EscenariThéâtre des Champs-Élysées de París,

ArgumentModifica

En una hostatgeria, Renata, turmentada i histèrica, confon Ruprecht amb el comte Enric, un examant a qui associa amb el seu àngel guardià. Ruprecht, enamorat d'ella, accepta dur-la a la ciutat de Colònia per a una trobada amb Enric. La parella tracta de trobar a Enric per art de màgia: Ruprecht es mostra frustrat després d'una visita al mag Agrippa de Nettesheim. Mentre Renata ha trobat Enric, i rebutjada per aquest urgeix Ruprecht que lluiti contra ell. Ruprecht perd la baralla. Renata amenaça de deixar a Ruprecht, la passió física obsessiva contrasta amb els records del seu àngel guardià. En un jardí a la vora del Rin, apareixen Faust i Mefistòfil; Renata li llança un ganivet a Ruprecht, acusant-lo d'estar endimoniat. Ruprecht observa com el diable devora lentament i furiosa un criat i com després el ressuscita d'un abocador. Ruprecht es troba a la sala de l'Inquisidor, un fanàtic dedicat a investigar una història de possessió diabòlica, els seus dubtes sorgeixen arran d'una novícia: Renata. Apareixen signes de possessió, en començar els rituals de l'exorcisme, la histèria s'apodera de la comunitat del convent i l'òpera conclou quan l'Inquisidor proclama Renata culpable de bruixeria, i la condemna a morir a la foguera.

Vegeu tambéModifica