L'Étoile

(S'ha redirigit des de: L'étoile)

L'Étoile (en francès, L'estel) és una opéra bouffe en tres actes amb música d'Emmanuel Chabrier i llibret en francès d'Eugène Leterrier i Albert Vanloo.

Infotaula de composicióL'Étoile
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorEmmanuel Chabrier Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaEugène Leterrier Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
GènereOpéra bouffe Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesChief of police (en) Tradueix, La Princesse Laoula (en) Tradueix, Lazuli (en) Tradueix, Prince Hérisson de Porc-Epic (en) Tradueix, Siroco (en) Tradueix, Tapioca (en) Tradueix, Aloès (en) Tradueix, Ouf 1 (en) Tradueix, Oasis (en) Tradueix i Asphodèle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 novembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
EscenariThéâtre des Bouffes-Parisiens Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: L'étoile_(Chabrier,_Emmanuel) Modifica els identificadors a Wikidata

Chabrier va conèixer als seus llibretistes a la casa d'un amic mutu, el pintor Gaston Hirsh, el 1875. Chabrier els va interpretar les primeres versions del romanç O petite étoile i el conjunt Le pal, est de tous els supplices... (en paraules de Verlaine Leterrier i Vanloo la van trobar massa tosca i apagada). Van estar conformes a col·laborar i Chabrier va emprendre la composició amb entusiasme. La història es fa ressò d'alguns dels personatges i situacions del Fisch-Ton-Kan de Chabrier.[1]

L'Étoile es va estrenar el 28 de novembre de 1877 en el Théâtre des Bouffes-Parisiens d'Offenbach. En la seva temporada inicial l'orquestra modesta va quedar horroritzada amb la dificultat de la partitura de Chabrier, que era molt més sofisticada que qualsevol altra cosa que Offenbach havia escrit per al petit teatre del bulevard.[2]

PersonatgesModifica

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena,
28 de novembre de 1877
(Director: Léon Roques)
Ouf 1.er, rei dels 36 regnes tenor Daubray
Xaloc, astròleg baix Étienne Scipion
Príncep Hérisson de Porc-Epic, ambaixador de la cort de Mataquin baríton Jolly
Tapioca, secretari d'Hérisson tenor Jannin
Lazuli mezzosoprano Paola Marié
La princesa Laoula soprano Berthe Stuart
Aloès, esposa de Hérisson mezzosoprano Llueix
Oasi, dama d'honor soprano Blot
Asphodèle, Youca, Adza, Zinnia, Koukouli, dames d'honor sopranos, mezzos
Cap de policia paper parlat Pescheux
Cor: Poble, guàrdies, cortesans

ReferènciesModifica

  1. Delage R. Emmanuel Chabrier. Fayard, París, 1999.
  2. Crichton R. Chabrier – high spirits and a soft heart. Opera, 42:9, September 1991, p1028.