L'ésser i el no-res

(S'ha redirigit des de: L'être et le néant)

L'ésser i el no-res és una obra de Jean-Paul Sartre publicada el 1943. A partir de la influència de Martin Heidegger, ja evident al títol, Sartre intenta definir què vol dir existir i ésser en un dels tractats d'ontologia més importants de la història de la filosofia, segons Martin Seymour-Smith.[1]

Infotaula de llibreL'ésser i el no-res
(fr) L'Être et le Néant Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
SubtítolEssai d'ontologie phénoménologique Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJean-Paul Sartre Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1943 Modifica el valor a Wikidata
EditorialÉditions Gallimard Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaontologia Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
MovimentExistencialisme ateu Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisEls 100 llibres del segle de Le Monde Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-5-403-01194-5 i 978-5-17-056573-3 Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 973089

Sartre defineix el no-res bàsicament per les expectatives no complertes, el buit existencial que deixen constitueix en cada persona tant com el que és, ja que la decepció és una característica essencial ja des del moment del naixement: no es poden tenir sempre els propis desitjos satisfets (aquest pessimisme és un dels trets identitaris de l'existencialisme). En la persona, això s'accentua pels rols socials, que defineixen tant el que hom és com el que hom no és (definició per negació). Cadascú ha de procurar un equilibri entre el que voldria ser, la possibilitat i els rols socials per arribar a la plenitud.

Aquest equilibri sovint atempta contra la moral burgesa, que reprimeix una part molt important de la personalitat. La repressió sorgeix en adonar-se de la presència de l'altre, que esdevé objecte; al mateix temps que hom esdevé objecte per a un altre subjecte. Aquesta percepció doble fa que s'intenti arribar a l'entesa, sent l'objecte que l'altri vol per tal de guanyar-se el seu afecte i a la inversa. La moral no corrompuda no tracta els altres com a objectes, sinó com a subjectes, i per tant permet que cadascú sigui sempre subjecte per als altres. Però la moral a l'ús redueix la persona a un aspecte concret, jutjant-la i encasellant-la dins d'un rol, omplint-la de no-res perquè limita les seves possibilitats d'ésser. Per aquest motiu, Sartre afirma que els altres són l'infern.

Referències modifica

  1. Seymour-Smith, Martin. The 100 Most Influential Books Ever Written (en anglès). Kensington Publishing Corporation, 2001. ISBN 0806521929.