L'últim emperador

L'últim emperador[1] (títol original en anglès The Last Emperor) és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Infotaula de pel·lículaL'últim emperador
The Last Emperor
Last emperor poster2.jpg
Fitxa
DireccióBernardo Bertolucci
Protagonistes
ProduccióJeremy Thomas Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióFerdinando Scarfiotti Modifica el valor a Wikidata
GuióBernardo Bertolucci, Mark Peploe, Enzo Ungari, a partir de l'autobiografia de Pu Yi
MúsicaCong Su, Ryuichi Sakamoto, David Byrne
FotografiaVittorio Storaro
MuntatgeGabriela Cristiani
VestuariJames Acheson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRecorded Picture Company (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Itàlia
Estrena1987
Durada165 min.
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
RodatgePequín Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost25 milions dòlars
Descripció
Basat enThe First Half of My Life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama històric, biopic
TemaPu Yi Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióXangai Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0093389 Filmaffinity: 549520 Allocine: 2865 Rottentomatoes: m/last_emperor Mojo: lastemperor Allmovie: v28316 Metacritic: movie/the-last-emperor TV.com: movies/the-last-emperor Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

 
Torre nord-est de la Ciutat prohibida

La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 a 1967 (any de la seva mort).

Per ordre de Cixi, el 1908 la moribunda i viuda emperadriu de la Xina és separada de Pu Yi, el seu fill de tres anys que serà destinat a esdevenir el nou emperador. Això no obstant, tres anys després del seu accés al tron, la república és proclamada. Malgrat que Pu Yi és autoritzat a conservar el seu títol d'emperador, el seu càrrec roman només simbòlic i formal, i el jove sobirà és condemnat a romandre a la Ciutat prohibida, on creixerà envoltat dels seus cortesans, aïllat del món exterior.

Els japonesos el reconeixeran com a emperador del Manxukuo i, durant el règim maoista, el destronat sobirà serà reeducat segons els nous valors de la societat comunista. Després de 10 anys d'internament serà finalment posat en llibertat i passarà a exercir de jardiner a la ciutat de Pequín fins a la seva mort.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'últim emperador
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. The New York Times. The Last Emperor (en anglès). The New York Times.