Obre el menú principal

L'Eliana [1] és un municipi valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Infotaula de geografia políticaL'Eliana
Escut de L'Eliana
escut de l'Eliana
L'Eliana. Ajuntament 1.jpg

Localització
Localització de l'Eliana respecte del País Valencià.png
39° 33′ 58″ N, 0° 31′ 41″ O / 39.566111111111°N,0.52805555555556°O / 39.566111111111; -0.52805555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Túria
Municipi 1
Població
Total 18.050 (2018)
• Densitat 2.058,15 hab/km²
Gentilici Elianer, elianera
Malnom Dianer, dianera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8,77 km²
Altitud 90 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Festa major
Patrocini Mare de Déu del Carme i Crist del Consol
Dia de mercat Dimecres
Organització política
• Alcalde Salvador Torrent Català (PSPV)
Identificador descriptiu
Codi postal 46183
Codi de municipi INE 46116
Codi ARGOS de municipis 46116
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.leliana.es
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb Riba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest).

Contingut

GeografiaModifica

Municipi situat al marge esquerre del riu Túria. L'únic nucli de població és la vila de l'Eliana, que se situa al nord del riu, en una petita depressió envoltat per tossals que avui en dia són coberts per urbanitzacions. El terreny és gairebé pla, amb suaus ondulacions i altituds que no sobrepassen els 200 metres. Després del Túria, el barranc de Mandor és la principal via fluvial, si bé compta amb un cabal menor que és subterrani o canalitzat fins a Mont-i-sol. Les séquies Nova i Granotera reguen part del terme. Gran part del terme ha passat d'ús agrícola a residencial, però encara es pot trobar alguns camps de regadiu al sud-oest del terme, mentre que a l'est hi ha l'única massa boscosa del municipi, la Vallesa.[2]

HistòriaModifica

En 1594 comença una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats de València instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Aquests terrenys estaven situats al voltant del Mas de la Taverneta o Corral Roig, una masia edificada en terme de la Pobla de Vallbona, a la vora del camí que anava de Benaguasil a Paterna. Aquest mas, lloc de descans i parada dels traginers, fou l'inici urbanístic de l'actual vila de l'Eliana.[3] A partir d'aquest canvi d'ús i de propietaris aparegué un nou topònim per a referir-se al conjunt de terres adquirides a la Pobla, per part dels carmelites. Així és com aquesta "heretat" es començà a dir l'Eliana, sinònim de "carmelita" (el Eliano Carmelo) i que no és més que un derivat d'Elies, una de les principals advocacions d'aquest orde religiós. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren adquirides per la marquesa de Casa Ramos i el seu marit Adolfo Yanguas, que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població; en 1936, durant la Segona República Espanyola, va fruir durant un any d'autogovern municipal, fins en el 1937 és reconeguda la independència fins al 1939, que serà anul·lada pel govern militar de Franco; en 1958 es produeix la segregació del terme de l'Eliana del de la Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es constitueix el primer ajuntament independent.

DemografiaModifica

La benignitat del clima i la proximitat a la ciutat de València han afavorit l'establiment de segones residències a l'Eliana, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la població des de finals del segle XX.

Evolució demogràfica[4]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2017
7.805 8.626 10.387 11.526 12.067 13.087 14.040 15.026 15.666 16.349 17.292 17.760

UrbanitzacionsModifica

A més del nucli urbà, la població es reparteix entre les diverses urbanitzacions que l'envolta. Aquestes arriben fins a les portes de la vila i els límits del municipi, i per tant la pràctica totalitat del terme té un caràcter urbà. Són:

EconomiaModifica

El mateix fenomen que ha transformat la superfície i la demografia locals ha canviat l'economia local; l'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials (el Centre Comercial El Osito, situat al límit occidental del terme, es comparteix amb la Pobla de Vallbona), etc.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 7 de Partit Socialista del País Valencià, 6 del Partit Popular, 2 de Compromís, 1 de Sumem per l'Eliana (EUPV-EV) i 1 de Ciutadans.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - l'Eliana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià   Salvador Torrent Catalá 3.590 37,04% 7 ( -1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Sergio Montaner Blat 3.248 33,51% 6 ( -2)
Compromís per l'Eliana   Isabel Montaner Borja 996 10,28% 2 ( +2)
Sumem per l'Eliana (EUPV-EV)   José Lorente Marco 852 8,79% 1 ( 0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Salvador Martínez Medina 670 6,91% 1 ( +1)
Unió, Progrés i Democràcia   Alberto Lozano de Arnilla García 222 2,29% 0
Vots en blanc   114 1,18%
Total vots vàlids i regidors 9.692 100 % 17
Vots nuls 90 0,92%**
Participació (vots vàlids més nuls) 9.782 74,07%**
Abstenció 3.425* 25,93%**
Total cens electoral 13.207* 100 %**
Alcalde: Salvador Torrent Catalá (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 7 de PSPV i 2 de Compromís[12])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[13] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[14] Periòdic Ara.[15]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de l'Eliana és Salvador Torrent Catalá (PSPV).


Alcaldes anteriors a 1979
Anys mandat Nom de l'Alcalde
1937-1939 Ricardo Llopis Quinto
1939 Vicente Coll Badía
1942-1950? Secundino Blat Murgui (Alcalde Pedani)
1958-1979 Enrique Daries Coll




Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Dates mandat Nom de l'alcalde/ssa Causa finalització
23 febrer 1959 -19 abril 1979Enric Daries i Coll
19 abril 1979 -23 maig 1983Lluís Escrivà i Coll
23 maig 1983 -23 desembre 1997Vicent Tarrazona i Hervásper dimissió
23 desembre 1997 -13 gener 2015José María Àngel Batalla
13 gener 2015 -Salvador Torrent i Català

CulturaModifica

Equipaments culturalsModifica

  • Biblioteca Pública Municipal de l'Eliana és de titularitat municipal i va ser inaugurada l'any 1971 a la Casa de Cultura. Forma part de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV) i la seua col·lecció bibliogràfica es pot consultar a l'OPAC Xarxa Electrònica Pública de la Comunitat Valenciana.
  • Centre Sociocultural

Associacions culturalsModifica

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

Monuments civilsModifica

Monuments militarsModifica

Llocs d'interésModifica

La Canyada de Mandor o EntrepinsModifica

Una de les urbanitzacions pertanyents a l'Eliana, coneguda com a Entrepins, compta amb accessos al confrontant bosc de la Canyada de Mandor, en realitat la part més occidental de la pinada anomenada la Vallesa, on confronta amb el barranc de Mandor. Representa el típic bosc mediterrani, gran zona verda on gaudir de la natura en el seu estat pur. Centenars de persones de l'Eliana i dels pobles veïns s'acosten al bosc freqüentment a realitzar diverses activitats esportives com fúting, bicicleta, moto-cros, passejos a cavall, o simplement a passejar amb la família. És de vital importància la cura d'aquesta zona verda, ja que representa un gran pulmó per a la ciutat de València, per això, existeix una gran conscienciació en la comarca, respecte a la cura que se li deu. Darrerament, aquest espai ha estat inclòs en el Parc Natural del Túria.

El bosc compta amb un atractiu turístic d'importància. Existeix una llarga línia de trinxeres de la Guerra Civil espanyola que recorre gran part de la zona. Algunes d'elles no es troben en bon estat de conservació, però resulten interessants de visitar.

El barranc de MandorModifica

 
Barranc del Mandor.

Aquest barranc que té un cabal bastant reduït vertebra el terme de l'est a l'oest, passant el nucli urbà pel sud. Des de la dècada dels 70 està cobert fins al terme de Riba-roja de Túria. Així mateix, la línia 2 del metro de València el segueix per la riba dreta fins al poble i després per l'esquerra a l'est del terme. Aquest barranc ha deixat diverses estructures per l'aprofitament de les seues aigües, com ara el Molí de la Lluna. El barranc tenia tres assuts, el de la fàbrica de la Concepió, el de la fàbrica del Carme i el de Mandor, el que queda actualment en funcionament.

TransportsModifica

 
Estació principal del Metro de València a l'Eliana

Es comunica directament amb la ciutat de València, Burjassot i Paterna a l'est, i Llíria a l'oest, mitjançant l'autovia CV-35; i amb Riba-roja de Túria i Sant Antoni de Benaixeve mitjançant l'avinguda de les Delícies i la via CV-336 que uneix ambdues poblacions. Així mateix compta amb les línies d'autobusos del Metrobús 145 i 146 que van a Llíria a València i de Benaguasil a València, respectivament. Finalment, té 1 estació i 4 baixadors de metro pels quals passa la línia 2 de MetroValencia que connecta Llíria amb València.

Festes i celebracionsModifica

 
Festes Majors. Correfocs.
  • Festes Majors. del primer cap de setmana de juliol fins al 17 de juliol
  • Sant Antoni Abat. Cap de Setmana més pròxim al 17 de gener
  • Les Falles se celebren al març. Existeixen 4 falles en la localitat, que estan encapçalada per la Junta Local Fallera
  • Mare de Déu dels Dolors, festivitat que se celebra depenent quan cau la Pasqua
  • Festes de la Música i de Santa Cecília. Novembre
  • Cavalcada de Reis d'Orient. El 5 de gener

EsportsModifica

Si hi ha un tret característic de l'Eliana és la gran activitat esportiva de què fa gala amb la celebració tots els estius dels Jocs Esportius de l'Eliana que ultrapassen àmpliament les trenta edicions gaudeixen de justa anomenada arreu de les comarques i poblacions properes. Fou seu d'un dels millors clubs de la història de l'handbol femení, El Osito L'Eliana.[17] Cal dir també que elianera és Conxa Montaner (1981), una de les millors saltadores de longitud del panorama internacional.

Cal fer menció al fort impuls de la Pilota valenciana que pren l'Ajuntament amb la construcció d'un Trinquet que acull una Escola de Tecnificació de pilotaris (dirigida per la Federació de Pilota Valenciana a més de múltiples partides del Circuit Bancaixa d'Escala i corda.

Persones destacadesModifica

ReferènciesModifica

  1. «L'Eliana». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. [Consulta: 25 gener 2018].
  2. JAEN URBAN, Gaspar. Aproximación al municipio de la Eliana. Valencia: Diputación Provincial de Valencia, 1979. ISBN 84-500-3115-X. 
  3. CÍSCAR PEIRÓ, Empar «L'Eliana, un mas del Siscent». Primeres Jornades Camp de Túria de Geografia, 1996, pàg. 23-28.
  4. «INE: Institut Nacional d'Estadística».
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Mapa de l'Eliana de la Generalitat Valenciana
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 Acadèmia Valenciana de la Llengua. Toponímia dels Pobles Valencians. L'Eliana. El Camp de Túria
  7. AV de Mont-i-sol
  8. Pàgina web municipal
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Web municipal de reciclatge, on fa referència a totes les urbanitzacions
  10. 10,0 10,1 10,2 Mapa de l'Eliana de la Generalitat Valenciana
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Web municipal
  12. García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 4 setembre 2015].
  13. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  14. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Llíria], 90, 28-04-2015, pàg. 84 [Consulta: 3 agost 2015].
  15. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - l'Eliana», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  16. Alba Pagán,, Esther. «La iglesia parroquial de Nuestra Señora del Carmen de L'Eliana y el patrimonio religioso». A: L'Eliana, Historia, Geografía y Arte. València: Universitat de València, 2015, p. 289-326. ISBN 978-84-370-9737-4. 
  17. «"Seguimos adelante... por desgracia"» (en castellà). El País, 12-10-2011. [Consulta: 4 novembre 2013].
  18. «El 80 aniversario de la independencia de l’Eliana reivindica a la primera concejala» (en es-es). [Consulta: 20 octubre 2018].
  19. Joc de Pilota, historia de un deporte valenciano - Alberto Soldado. Diputació de València, 1998. ISBN 84-923378-1-8
  20. Joc de Pilota, historia de un deporte valenciano - Alberto Soldado. Diputació de València, 1998. ISBN 84-923378-1-8
  21. Joc de Pilota, historia de un deporte valenciano - Alberto Soldado. Diputació de València, 1998. ISBN 84-923378-1-8

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Eliana