L'Ermità

(S'ha redirigit des de: L'Ermità (Tarot))

L'Ermità (VIIII) és el novè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància. En la major part dels tarots antics, com el Tarot de Marsella o el Tarot Piemontès, s'adopta la grafia VIIII per a numerar-lo, si bé els més moderns, com el Tarot Rider-Waite fan servir el nombre IX.

L'Ermità, novè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella.

DescripcióModifica

Un home ancià de llarga barba, dret, porta en la mà esquerra un bastó que li serveix per a recolzar-se, mentre que amb la dreta eleva una làmpada fins a l'altura de la cara. Es troba representat de tres quarts i amb el rostre girat cap a l'esquerra. La làmpada és probablement hexagonal, si bé només es veuen tres de les seves cares.[1] Segons Couste és la imatge clàssica de frare medieval que podem trobar a multituds de manuscrits il·luminats dels segles XV i XVI, si bé el llum que sosté al davant remet a la història de Diògenes a la recerca d'un home. Segons aquest autor, varis tarots renaixentistes anomenen Diògenes a aquest arcà.

A la versió de Waite, la llanterna conté una estrella de cinc puntes i al fons de la carta es veu una serralada blanca. Ell mateix, de fet, sembla trobar-se dret sobre una roca alta, com si es trobés al cim d'una muntanya.

InterpretacióModifica

A causa de la relació amb Diògenes, aquest arcà adopta bona part dels principis fonamentals d'aquest filòsof cínic: menyspreu per a les convencions i les vanitats o la renúncia a la transmissió pública del coneixement. El seu significat pot interpretar-se també com l'oposat i complementari al de l'Arcà V (el Papa): no és el codificador de la litúrgia, el que estén el coneixement a qui vulgui escoltar, sinó que segueix un camí més silenciós i discret, escollint amb cura els seus deixebles. També Jodorowsky fa referència a aquesta relació: a diferència del Papa, que bastia un pont cap a un ideal sabent on anava, l'Ermità representa una passa cap a allò desconegut. En aquest sentit representa tant la màxima saviesa com un estat de crisi profunda.[2]

La llanterna és, possiblement, l'element més característic d'aquest arcà. Jodorowsky fa notar que il·lumina el passat, cosa que assenyala un home d'experiència, un savi o un terapeuta. També podria ser la llum del coneixement oferit als deixebles que la cerquen, el premi del viatge iniciàtic del qual ell és el guia. Per la seva banda, Gray fa referència a la llanterna referint-se a ella com la Llum de la Veritat, que serveix de guia cap a allò desconegut. A la seva descripció afegeix que sosté el bastó del patriarca, que l'ajuda a navegar pels camins estrets en la recerca de la il·luminació. La seva roba mostra la seva discreció.[3]

En conjunt, és una carta que parla de meditació, de la recerca solitària del coneixement (especialment de l'autoconeixement), remetent-nos als antics eremites i convidant-nos a formular preguntes i a cercar respostes en el nostre interior.[4][5]


Precedit per:

La Justícia (VIII)
Arcans majors del Tarot Succeït per:

La Roda de la Fortuna (X)

ReferènciesModifica

  1. Couste, Alberto. El tarot o la máquina de imaginar. Barcelona: Barral, 1971, p. 224. ISBN 8421171925. 
  2. Jodorowsky, Alejandro. La vía del Tarot. Ciudad de Méjico: Random House Mondadori, 2004, p. 611. ISBN ISBN 968-5956-99-5. 
  3. Gray, Eden. Complete Guide to the Tarot. Nova York: Crown Publishers, 1970. 
  4. Déniz, Octavio. Fundamentos del Tarot. Minnesota: Llewellyn, 2001. ISBN 0-7387-0061-4. 
  5. Banzhaf, Hajo. El gran libro del Tarot. Madrid: Edaf, 2003. ISBN 8441414068.