Horta Nord

comarca del País Valencià
(S'ha redirigit des de: L'Horta Nord)

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià. La comarca no té una capital oficialment designada per la Generalitat Valenciana, tot i que existeixen altres municipis amb consideració de cap de partit judicial. Històricament, l'Horta Nord forma part de l'antiga comarca de l'Horta Valenciana.[cal citació]

Plantilla:Infotaula geografia políticaHorta Nord
Imatge
Alqueria a l'Horta
Tipuscomarca del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 33′ 14″ N, 0° 20′ 35″ O / 39.5539°N,0.3431°O / 39.5539; -0.3431
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València Modifica el valor a Wikidata
Capitalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població305.422 (2022) Modifica el valor a Wikidata (1.732,1 hab./km²)
Idioma oficialValencià (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície176,33 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari

Els municipis més importants de la comarca són Paterna (el més populós i cap de partit judicial), Burjassot, Alboraia, Montcada (cap de partit judicial), Puçol, Massamagrell (cap de partit judicial) i Godella.[cal citació] Actualment (2023), amb 305.422 habitants, L'Horta Nord és la setena comarca en població del País Valencià. Amb una superfície de 176,36 Km2, és la penúltima comarca en extensió de tot el País Valencià només sent superada per la comarca de València que és la més xicoteta.

Geografia

modifica
 
Mapa municipal desactualitzat de l'Horta Nord sense Paterna (pre 2023)

Geogràficament, la comarca de l'Horta Nord es troba localitzada al centre-oriental del País Valencià. Limita amb les comarques del Camp de Morvedre al nord, la de València i l'Horta Sud al sud i amb el Camp de Túria a l'oest; també limita amb la mar Mediterrània cap a l'est.

L'Horta Nord no té capital administrativa. Les localitats més importants de la comarca són: Burjassot, Alboraia, Foios, Montcada (cap de partit judicial), Puçol i Massamagrell (cap de partit judicial) i Godella. Cal destacar que aquells actes que afecten a tots els Ajuntaments de la Comarca, com els Jocs Esportius de l'Horta Nord, se celebren a la localitat d'Alboraia, i que Montcada és el cap del partit judicial i seu de la Delegació de l'Agència Tributària.[cal citació]

Existixen algunes pedanies de València ciutat, que es troben geogràficament en esta comarca, com ara, Benifaraig (942 hab.), Poble Nou (1.512 hab.), Carpesa (1.245 hab.), Massarojos (1.449 hab.), Borbotó (791 hab.), entre pobles de l'Horta Nord (entre Burjassot, Massamagrell i Almàssera, aproximadament). Els casos més clars d'aïllament de València i que, de vegades, han reclamat la seua independència o integració en municipis de l'Horta Nord són Cases de Bàrcena (405 hab.), Mauella (56 hab.) i Tauladella, que es troben com a enclavaments de València dins de l'Horta Nord.[cal citació]

Municipis

modifica

Les dades bàsiques dels «23 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:

Municipi Habitants
(2023)
Sup.
(km²)
Dens.
(2023)
(hab./km²)
Paterna 73.488 44,0 1.670,2
Burjassot 39.702 3,4 11.677,1
Alboraia 25.792 8,3 3.107,5
Montcada 22.067 15,8 1.396,6
Puçol 20.731 18,1 1.145,4
Massamagrell 16.766 6,2 2.704,2
Godella 13.414 8,3 1.616,1
Meliana 10.918 4,7 2.323,0
Rafelbunyol 9.467 4,2 2.254,0
Tavernes Blanques 9.456 0,7 13.508,6
el Puig de Santa Maria 8.992 26,8 335,2
la Pobla de Farnals 8.699 3,6 2.416,4
Foios 7.641 6,5 1.175,5
Rocafort 7.570 2,4 3.154,2
Almàssera 7.504 2,7 2.779,3
Museros 6.741 12,5 539,3
Albuixec 4.343 4,4 987,0
Albalat dels Sorells 4.158 4,6 903,9
Bonrepòs i Mirambell 3.907 1,1 3.551,8
Vinalesa 3.495 1,5 2.330,0
Alfara del Patriarca 3.455 2,0 1.727,5
Massalfassar 2.609 2,5 1.043,6
Emperador 717 0,03 7.170,0
Horta Nord 311.632 184,4 1.690,0

Partits judicials

modifica
Partits judicials de l'Horta Nord[2]

Història

modifica
 
Batalla del Puig, d'Andreu Marçal de Sax. Circa 1410-1420

L'Horta Nord ha tingut gran protagonisme a la història del País Valencià. Trobem així episodis com ara la batalla del Puig de Santa Maria, prèvia a la conquesta de València el 9 d'octubre de 1238.[4] En aquesta batalla, el 15 d'agost de 1237, les tropes de Jaume I comandades per Bernat Guillem d'Entença van lluitar contra els soldats sarraïns encapçalats per l'Emir Zayyan ibn Mardanix. La contesa fou guanyada per la Corona d'Aragó, tot i la diferència de força amb els musulmans i la mort del comandant en cap, Bernat Guillem d'Entença. En acció de gràcies per la victòria, el Rei en Jaume manà edificat el monestir de Santa Maria del Puig on resta el cos de Bernat Guillem d'Entença.[cal citació]

La comarca de l'Horta Nord és de creació moderna, l'any 1989, i formava part de la històrica l'Horta de València. Esta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. L'any 1979 tingueren lloc les primeres eleccions municipals democràtiques després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978. En aquests primers comicis el triomf electoral fou per a l'esquerra.[5] Poc després, el 1981 fou creada la Mancomunitat l'Horta Nord.[6]

L'1 de gener de 2023 s'actualitza oficialment la delimitació comarcal amb la inclusió de Paterna.[7][8] Fins aleshores, el municipi de Paterna formava part de la comarca de l'Horta Oest dissolta al mateix temps.

Política

modifica

Històric d'alcaldes

modifica
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
AP/PP 0 3 3 6 8 7 11 14 16 1 2 8
PSOE 8 15 16 13 11 13 10 8 5 15 14 11
PCE/EUPV 2 2 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0
UCD/CDS 6 0 0 0
URV/UV 0 *[9] 2 1 2 1 1 0
Compromís 0 *[10] 0 0 1 0 0 1 6 5 3[11]
Altres 6 2 1 2 0 0 0 0 0 0 1[12] 1[13]
Total 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 23
Fonts: Argos GVA
 
Estació de FGV a Almàssera
 
Via Xurra a Puçol

Ferrocarril

modifica

Xarxa viària

modifica

Marítim

modifica

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica