Obre el menú principal

L'educació sentimental

novel·la de Gustave Flaubert

L'educació sentimental (en francès, L'Éducation sentimentale) és una novel·la de Gustave Flaubert publicada l'any 1869. És una obra de maduresa[1] elogiada en el seu moment per autors contemporanis com George Sand o Émile Zola,[2][3] i avui és considerada una de les novel·les més influents del segle XIX. L'obra fou traduïda al català l'any 1982 de la mà de Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol,[a] i es publicà dins la col·lecció "Les millors obres de la literatura universal" d'Edicions 62.

Infotaula de llibreL'educació sentimental
L'Éducation sentimentale
Education sentimentale flaubert.jpg
Pàgina de títol de la primera edició de L'Éducation sentimentale
Subtítol Histoire d’un jeune homme
Tipus obra literària i obra escrita
Fitxa
Autor Gustave Flaubert
Llengua Francès
Publicació França, 1869
Creació 1869
Edició L'educació sentimental i L'educació sentimental
Edició en català
Traductor Pere Gimferrer i Torrens
Miquel Martí i Pol (edició d'Edicions 62, col·lecció «Les millors obres de la literatura universal», 20, 1982)
Dades i xifres
Gènere Realisme
Lloc de la narració París
Modifica les dades a Wikidata

Estructurada en tres parts, la novel·la tracta sobre la vida i les relacions socials i amoroses de Frédéric Moreau, un jove que arriba a París per estudiar Dret poc abans de l'esclat de la Revolució francesa de 1848 i l'establiment del Segon Imperi Francès. Allà s'enamora d'una dona més gran que ell i ben instal·lada en l'entorn social burgès, de tal manera que la novel·la ressegueix els intents del protagonista tant per seduir-la com per fer-se un lloc en l'alta societat del moment, els quals es combinen diversos girs argumentals i narratius.

L'obra inclou diverses pinzellades de caràcter biogràfic, en tant que Flaubert va basar moltes de les experiències del protagonista —com la seva passió per una dona casada més gran que ell—[1] en la seva pròpia vida. A més, Marie Arnoux, la dona de qui Frédéric Moreau s'enamora, està inspirada en l'esposa de l'editor musical Maurice Schlesinger, que a la novel·la és retratat com Jacques Arnoux. Pel que fa al llenguatge de la novel·la, a vegades és irònic i pessimista, arribant a criticar la societat francesa i els arquetips que la conformaven amb altes dosis de sarcasme.[1] Pierre Bourdieu es basà en aquesta novel·la per elaborar la seva cèlebre teoria del camp literari.[5]

NotesModifica

  1. Gimferrer va haver d'abandonar la traducció al capítol cinquè de la primera part, i fou rellevat per Miquel Martí i Pol.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «L'educació sentimental». Grup62. [Consulta: 23 febrer 2016].
  2. «Crítica de George Sand sobre L'Education sentimentale». Pagesperso-orange.fr. [Consulta: 6 agost 2013].
  3. «Article d'Émile Zola sobre L'Education sentimentale». Pagesperso-orange.fr. [Consulta: 6 agost 2013].
  4. Flaubert; 1982, 5.
  5. Eric Bulson, Novels, maps, modernity (Nova York i Londres, 2010), p. 10

BibliografiaModifica

  • Flaubert, Gustave. L'educació sentimental. 1. ed.. Barcelona: Edicions 62, 1982. ISBN 84-297-1948-2. 

Enllaços externsModifica