L'ordre et la morale
L'ordre et la morale és una pel·lícula francesa de 2011, dirigida, coproduïda i coescrita per Mathieu Kassovitz. L'obra es basa en el llibre La Morale et l'Action (1990) de Philippe Legorjus,[1] capità del Grup d'Intervenció de la Gendarmeria Nacional (GIGN) durant la presa d'ostatges d'Ouvéa de 1988 que el film escenifica, així com també en l'obra col·lectiva Enquête sur Ouvéa.[2]
.jpg) Cartell promocional de l'obra | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mathieu Kassovitz  |
| Protagonistes | |
| Producció | Mathieu Kassovitz, Guillaume Colboc, Christophe Rossignon i Philip Boëffard |
| Guió | Mathieu Kassovitz, Pierre Geller i Benoît Jaubert |
| Música | Klaus Badelt |
| Fotografia | Marc Koninckx |
| Muntatge | Mathieu Kassovitz |
| Distribuïdor | Union générale cinématographique |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 16 novembre 2011 |
| Durada | 136 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  No |
| Rodatge | Tahití |
| Color | en color |
| Pressupost | 15.000.000 € |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | presa d'ostatges d'Ouvéa |
| Lloc de la narració | Nova Caledònia |
| Època d'ambientació | dècada del 1980 |
       | |
Argument modifica
El 22 d'abril de 1988, entre les dues voltes de les eleccions presidencials franceses, les tropes militars d'aquest estat fan efectiva l'ordre d'assalt a l'illa d'Ouvéa, a Nova Caledònia, després de l'assassinat de quatre gendarmes i la subsegüent presa d'hostatges de trenta gendarmes mòbils, a mans d'independentistes kanaks del Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista.[3]
Repartiment modifica
El conjunt d'intèrprets que van participar a la pel·lícula van ser:[4]
- Mathieu Kassovitz com a Philippe Legorjus, capità del GIGN
- Iabe Lapacas com a Alphonse Dianou
- Malik Zidi com a Jean-Pierre Picon
- Alexandre Steiger com a Jean Bianconi
- Daniel Martin com a Bernard Pons
- Philippe Torreton: Christian Prouteau
- Sylvie Testud com a Chantal Legorjus, esposa de Philippe Legorjus
- Steeve Une com a Samy
- Philippe de Jacquelin Dulphé com a general de brigada Vidal
- Patrick Fierry com a coronel de l'exèrcit Dubut
- Jean-Philippe Puymartin com a general de la gendarmeria Jérôme
- Stefan Godin com a tinent coronel de gendarmeria Benson
- François Neudjen «Kötrepi» com a Nine Wea
- Macki Wea com a Djubelly Wea
- Pierre Gope com a Franck Wahuzue
- Alphonse Djoupa com a Hilaire Dianou
- Dave Djoupa com a Wenceslao Laveloa
- Henry Wea «Aïzik» com a cuiner Imwone
- Aira Gnipate «Toulousie» com a pastor Tom Tchacko
- Mathias Waneux com a cap Hwadrilla
- Stephane Delesne com a Arthur, tinent coronel de l'11a de xoc
- Jean-Christophe Drouard com a Jayot, capità de l'escamot Hubert
- Aladin Reibel com a Norlain, general de la Brigada Aèria
- Patricia Wéa com a mare de la tribu
- Marc Robert com a Marco, del GIGN
Producció modifica
Mathieu Kassovitz va conèixer el poble kanak per primera vegada l'any 2001, abans d'escriure el guió, per demanar-li permís per fer una pel·lícula sobre la seva història.[2] Llavors, Kassovitz va trigar dos anys a escriure una primera versió del guió.[2] A mesura que va evolucionar la situació política, mentre Kassovitz feia nous viatges a Nova Caledònia i recull nous testimonis (tant de soldats com de kanaks), el guió es va reelaborar i es van escriure 25 versions diferents en l'espai de vuit anys.[2]
Inicialment previst per a ser rodat a Nova Caledònia, a l'escena de la presa d'ostatges d'Ouvéa, el rodatge es va traslladar finalment a la Polinèsia Francesa després de l'oposició d'una part de la població de Caledònia, inclosa els kanaks.
Crítica i polèmica modifica
Moltes controvèrsies van precedir l'estrena de la pel·lícula. Si bé la productora va demanar els mitjans de l'exèrcit francès per a reconstituir determinats conjunts, aquest s'hi va negar després d'haver conegut l'esperit de l'obra, contrària a la versió històrica i qüestionant-la d'una manera excessivament militant.[5]
Encara com a reacció al guió, al biaix de l'autor i a l'oposició d'una part de la població local kanak, va ser impossible rodar la pel·lícula al lloc de la tragèdia per motius de seguretat. Va ser, doncs, enregistrada a la Polinèsia Francesa, amb el suport de les autoritats polítiques locals.[6] En el moment de la seva estrena, pel·lícula no es va estrenar a les sales de Nova Caledònia. L'únic operador existent a l'illa va rebutjar perquè el treball de Kassovitz era «massa caricaturesca i polèmica» i va acusar la pel·lícula de «reobrir ferides guarides».[3] Segons Jean Bianconi, el fiscal adjunt que va intervenir en les negociacions, «aquesta pel·lícula només dóna una visió parcial i inexacta dels fets que no servirà per a la reconciliació entre les comunitats i suposarà un cop terrible a totes les famílies de les víctimes: gendarmes, soldats de l'11è batalló d'assalt, kanaks, que així veuen reavivar un dolor que només el temps pot apaivagar».[7]
Esgotat per la crítica, i davant el baix èxit de la pel·lícula, Kassovitz va respondre: «Em molesta el cinema francès. Aneu a fotre amb les vostres pel·lícules de merda».[8]
Premis i nominacions modifica
| Any | Premi | Categoria | Nominació | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2011 | Festival de Cinema de Sarlat | Salamandra d'Or (premi del públic) | Mathieu Kassovitz | Guanyador | [9] |
| Premi dels estudiants de secundària | Mathieu Kassovitz | Guanyador | [9] | ||
| Premi del jurat jove | Mathieu Kassovitz | Guanyador | [9] | ||
| 2012 | Premis César | Millor adaptació | Mathieu Kassovitz, Pierre Geller i Benoît Jaubert | Nominats | [10] |
Vegeu també modifica
- L'Assaut, film de 2011 sobre la presa d'hostatges al segrest del vol 8969 Air France
Referències modifica
- ↑ Les Fiches de Monsieur Cinéma, fitxa 481/20, Images et Loisirs, 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Interview de Mathieu Kassovitz pour le film L'Ordre et la Morale» (en francès). Abusdecine.com. Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 16 gener 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Un film sur le massacre d'Ouvéa privé de sortie en Nouvelle-Calédonie » (en francès). LeMonde.fr, 22-10-2011. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ «Reparto y equipo - Rebellion (L'ordre et la morale)» (en castellà). Mubi.com. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ «L'Ordre et la Morale: le gendarme Kassovitz à l'assaut d'Ouvéa » (en francès). LePoint.fr, 06-09-2011. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ «Tensions autour d'un film sur Ouvéa que Kassovitz va tourner en Polynésie » (en francès). LExpress.fr, 22-08-2010. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ Billebault, Roald. «Jean Bianconi veut en finir avec le mythe Legorjus» (en francès). GazetteInfo.fr, 23-11-2011. Arxivat de l'original el 11 desembre 2021. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ «Mathieu Kassovitz "encule le cinéma français"» (en francès). LExpress.fr, 30-01-2012. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Les Archives du Festival - 2011, 20ème édition» (en francès). Festivaldufilmdesarlat.com. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ «Premios Cesar 2012 Nominados y Ganadores por Categorías» (en castellà). UnoPeliculas.com. [Consulta: 12 novembre 2021].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'ordre et la morale |
Tràiler de la pel·lícula a YouTube (francès)
