Là où les putains n'existent pas

Pel·lícula del 2018 d'Ovidie

Là où les putains n'existent pas és una pel·lícula documental francesa del 2017 dirigida per Ovidie i estrenada el 2018.

Infotaula de pel·lículaLà où les putains n'existent pas
Fitxa
DireccióOvidie Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióOvidie Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeoffroy Delacroix
FotografiaCorentin Coëplet
MuntatgeClaude Trinquesse
ProductoraArte France Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada56 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
suec Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitution in Sweden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuècia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt7982804 Filmaffinity: 296316 Letterboxd: everythings-better-than-a-hooker-2018 TMDB.org: 503649 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

El documental explica la història d'Eva-Marree Kullander-Smith, coneguda com "Jasmine Petite", que va ser apunyalada 31 vegades per la seva antiga companya a l'oficina de serveis socials sueca l'11 de juliol de 2013. Malgrat el seu passat de violència, havia obtingut la custòdia dels seus dos fills quan els serveis socials van descobrir que feia dues setmanes que treballava com a escort. Malgrat les seves demandes durant tres anys, els serveis socials es neguen a donar-li la custòdia dels seus fills. Aleshores es va convertir en portaveu del sindicat suec de treballadores sexuals.

A través dels testimonis dels familiars d'Eva Marree, la directora Ovidie denuncia la política de l'estat suec per "erradicar la prostitució",[1] va ser el primer país a sancionar els clients de les prostitutes.[1]

Gènesi modifica

El 2013, mentre treballava per Metronews, Ovidie va descobrir la història d'Eva-Marree Kullander a través d'activistes de treball sexual i moviments feministes a Escandinàvia. Aleshores, la història és tractada com un incident trivial pels mitjans locals suecs.[2] Aleshores, el model suec -que criminalitzava els clients de les prostitutes- es considerava "idíl·lic" i la directora va decidir aprofundir en aquesta història que l'obsessionava.[3]

Crítiques modifica

Segons Hélène Marzolf, a Télérama,

« aquesta pel·lícula compromesa soscava la perfecció d'un model elogiat arreu del món, i s'involucra en un debat tant més instructiu com ho aplica França des que 2016 la legislació sueca de penalitzar el client[4] »

Per Libération,

« el documental gairebé pren l'aire d'una esgarrifosa distopia quan mostra una sessió de teràpia de rehabilitació imposada per l'estat a exprostitutes exhortades a penedir-se i als seus clients.[5] »

Distincions modifica

Notes i referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica