Lázaro Bardón Gómez

hel·lenista i Sacerdot

Lázaro Bardón Gómez (Inicio, 8 de juny de 1817 - Collado Mediano, 9 de juny de 1897) va ser un hel·lenista i Sacerdot espanyol.

Infotaula de personaLázaro Bardón Gómez
Biografia
Naixement8 juny 1817 Modifica el valor a Wikidata
Inicio (província de Lleó) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1897 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Collado Mediano (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
Senador al Senat espanyol
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, polític, sacerdot, hel·lenista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer en la localitat lleonesa d'Inicio el 8 de juny de 1817.[1] Hel·lenista i sacerdot,[2] Bardón fa ser catedràtic de Grec a la Universitat de Salamanca en 1849[3] i en la Universitat Central des de 1850,[4] a més de ser rector d'aquesta última entre 1870 i 1871.[5][nota 1] En 1852 es doctoraria en Literatura amb la disertació doctoral Acerca del carácter de Achiles.[7] Va ser autor d'obres com Lectiones graecae[8] o Estirpes verbales de las lenguas latina y griega u origen de todos sus verbos agrupados por familias y clasificados conforme a la derivación y composición de cada uno de ellos,[9] entre altres.

Proper al krausisme,[5] va mantenir amistat amb Salustiano de Olózaga Almandoz i va militar en el Partit Progressista.[5] Va ser admirat per Menéndez Pelayo i Unamuno[10] i entre els seus «rivals» s'hi haurien trobat Alfredo Adolfo Camús i Antonio María García Blanco.[11] Va morir al municipi madrileny de Collado Mediano el 9 de juny de 1897.[12]

Notes modifica

  1. Del 21 de novembre de 1870 al 9 de novembre de 1871.[6]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Premis i fites
Precedit per:
Fernando de Castro y Pajares
 
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1870-1871
Succeït per:
Juan Antonio Andonaegui y Aguirre