Léo Taxil

escriptor francès

Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès, més conegut com a Léo Taxil (Marsella, 21 de març de 1854Sceaux, 31 de març de 1907) va ser un escriptor maçó francès, instigador del que es va conèixer com la «Broma de Taxil», amb què va enredar econòmicament el papa Lleó XIII i diversos bisbes de França. En aquest episodi va acusar la maçoneria de satanisme i d'adoració a un ídol amb cap de boc, definit com a Bafomet.

Infotaula de personaLéo Taxil
Léo Taxil (Melandri).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1854 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1907 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sceaux (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Thiers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, editor, escriptor i novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLéo Taxil Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0105279f-bd06-410b-bcdd-133553112587 Modifica els identificadors a Wikidata

PseudònimsModifica

Jogand-Pagès va utilitzar diversos pseudònims:

  • Léo Taxil (pseudònim col·lectiu: diversos autors el van utilitzar).
  • Dr. Bataille
  • Dr. Charles Hacks (pseudònim col·lectiu)
  • Paul de Régis
  • Adolphe Ricoux[1]
  • Samuel Paul Rosen

BiografiaModifica

Taxil editava un diari, La Marotte, que va arribar a prohibir per «haver atemptat contra els bons costums». Va ser condemnat a vuit anys de presó. Va aconseguir escapolir-se a Suïssa i va tornar aprofitant una amnistia. Es va dedicar a la premsa anticlerical i el 1885 va ser rebut com a maçó amb el grau d'aprenent. L'any següent va ser trobat a la lògia per haver plagiat un text, i llavors es va convertir en un autor antimaçònic.

El 1897, Taxil va confessar que el seu antimaçonisme era una broma, fet que va resultar un escàndol.

Taxil és el creador del Paladión, el qual va ser obligat a desmentir en una conferència davant la Societat Geogràfica de París el 19 d'abril de 1897. En la reunió, i davant la sorpresa general dels presents, va dir: "El Paladión ja no existeix, jo el vaig crear i jo ho vaig destruir [... ]". I tot seguit va sortir per la porta del darrere abans de qualsevol reacció de la gent allà reunida.

ObresModifica

 
Leo Taxil
Llibres anticlericals
  • 1879: À bas la calotte!.
  • 1879: Les soutanes grotesques.
  • 1879: La chasse aux corbeaux.
  • 1879: Le fils du jésuite.
  • 1880-1882: Calotte et calotins, història il·lustrada del clergue i de les congregacions.
  • 1881: Les borgia.
  • 1882: Les pornographes sacrés : la confession et les confesseurs.
  • 1882: La Bible amusante.
  • 1882: Un pape femelle.
  • 1883: L’empoisonneur Léon XIII et les cinq millions du chanoine.
  • 1883: La prostitution contemporaine.
  • 1883: Pie IX devant l'Histoire.
  • 1884: Les amours de Pie IX, Llibre publicat sota el nom de A. Volpi però no reconegut per Taxil.
  • 1884: Les maîtresses du Pape.
  • 1884: La Vie de Veuillot immaculé.
Llibres antimaçònics
  • Les soeurs maçonnes
  • Les Frères trois points
  • L’Antéchrist ou l’origine de la franc-maçonnerie
  • Le chute du Grand Architecte
  • Les assassinats maçonniques
  • 1886: Les mystères de la franc-maçonnerie.
  • 1886: Le Vatican et les francs-maçons.
  • 1887: La franc-maçonnerie dévoilée.
  • 1887: Confession d'un ex-libre penseur.
  • 1887: Histoire anecdotique de la Troisième République.
  • 1888: La France maçonnique.
  • 1888: La ménagerie républicaine.
  • 1891: la corruption fin de siècle.
  • 1895: Le diable au XIXè siècle.

BibliografiaModifica

  • Massimo Introvigne: Enquête sur le satanisme : satanistes et antisatanistes du XVIIe siècle à nos jours, traduït de l'italià al francès per Philippe Baillet. París: Dervy, 1997.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léo Taxil