Línia R1 (Rodalia de Barcelona)
.jpg)
La línia R1 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de Molins de Rei i Maçanet-Massanes i també és anomenat línia del Maresme o línia de la costa.
Història modifica
Rodalies modifica
El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis de rodalia nous i la millora d'altres existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984 la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci creant Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reoganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]
Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C1.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins al traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7]
Línia modifica
El ferrocarril de Barcelona a Mataró, el primer de la península Ibèrica, inaugurat el 28 d'octubre de 1848, va néixer dins del context del procés d'industrialització que es va viure a Catalunya en la primera meitat del segle xix i que va transformar per sempre el país. Responia a les necessitats de comunicació ràpida i eficaç entre Barcelona i els centres industrials que s'havien desenvolupat tot al llarg de la costa del Maresme i especialment a Mataró. El servei es cobria amb 4 locomotores batejades amb els noms de Mataró, Barcelona, Catalunya i Besòs, que van costar dues mil lliures esterlines. La rèplica d'un dels primers trens es pot veure al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.[8]
.jpg)
Aquesta línia es va construir gràcies a l'impuls dels industrials catalans Miquel Biada i Bunyol[9][10] i Josep M. Roca. La major dificultat va ser perforar el túnel de Montgat, el primer d'Espanya.[11] L'ample de via que es va triar va ser el de sis peus castellans, equivalents a 1.672 mm, mesura superior a la resta de xarxes ferroviàries d'Europa. La creença que la complexa orografia del país requeria un major ample per a garantir que, amb la potència de les locomotores de vapor, es poguessin superar els desnivells, va ser la causa d'una decisió que va comportar importants problemes a les comunicacions.[8]
Posteriorment la línia de Mataró es prolongà fins a Arenys de Mar l'any 1857, arribà fins a Tordera el 1859 i finalment a Maçanet - Massanes el 1861. L'any 1948 la línia va celebrar el centenari del ferrocarril i el mateix any es va electrificar el trajecte fins a Mataró, una millora que s'estendria els següents anys a la totalitat de la línia.[8]
Característiques generals modifica
Transporta 39,6 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 102.214 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 216 trens cada dia laborable de la sèrie 447 i Civia (463, 464 i 465).[8] Un total de 95,1 quilòmetres de longitud fent parada a 31 estacions. Té connexions amb les línies R2, R3 i R4 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància, metro de Barcelona i tramvia.[8]
El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:
- Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes, tota la línia.
- Línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona, entre Barcelona i Molins de Rei.
Les estacions terminals són Molins de Rei o l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Mataró, Arenys de Mar, Calella, Blanes o Maçanet-Massanes.[12]
Estacions modifica
Hi ha quatre estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:
| Estació | Municipi | Correspondències | Zona | Zona ATM |
|---|---|---|---|---|
| Molins de Rei | Molins de Rei |  |
2 | 2B |
| Sant Feliu de Llobregat | Sant Feliu de Llobregat | |
2 | 1 |
| Sant Joan Despí | Sant Joan Despí | |
1 | 1 |
| Cornellà | Cornellà de Llobregat |    |
1 | 1 |
| L'Hospitalet de Llobregat | L'Hospitalet de Llobregat |     |
1 | 1 |
| Torrassa | L'Hospitalet de Llobregat |           |
1 | 1 |
| Sants | Barcelona |    |
1 | 1 |
| Plaça de Catalunya | Barcelona |         |
1 | 1 |
| Arc de Triomf | Barcelona | |
1 | 1 |
| El Clot | Barcelona |  |
1 | 1 |
| Sant Adrià de Besòs | Sant Adrià de Besòs |   |
1 | 1 |
| Badalona | Badalona | |
1 | 1 |
| Montgat | Montgat | |
1 | 1 |
| Montgat Nord | Montgat | |
1 | 1 |
| El Masnou | El Masnou | |
2 | 2E |
| Ocata | El Masnou | |
2 | 2E |
| Premià de Mar | Premià de Mar | |
3 | 2E |
| Can Pou - Camp de Mar | sense servei | |||
| Vilassar de Mar | Vilassar de Mar | |
3 | 2E |
| Cabrera de Mar-Vilassar de Mar | Cabrera de Mar | |
3 | 2E |
| Mataró Oest | Mataró | 4 | 3E | |
| Mataró Centre | Mataró | 4 | 3E | |
| Mataró Est | Mataró | 4 | 3E | |
| Mataró | Mataró | |
4 | 3E |
| Sant Andreu de Llavaneres | Sant Andreu de Llavaneres | |
4 | 3E |
| Caldes d'Estrac | Caldes d'Estrac | |
4 | 3E |
| Arenys de Mar | Arenys de Mar | |
4 | 4H |
| Canet de Mar | Canet de Mar | |
4 | 4H |
| Sant Pol de Mar | Sant Pol de Mar | |
5 | 4H |
| Calella | Calella | |
5 | 4H |
| Pineda de Mar | Pineda de Mar | |
5 | 4H |
| Santa Susanna | Santa Susanna | |
5 | 5H |
| Malgrat de Mar | Malgrat de Mar | |
5 | 5H |
| Blanes | Blanes | |
6 | 5H |
| Tordera | Tordera | |
6 | 5H |
| Maçanet-Massanes | Maçanet de la Selva | |
6 | 6G |
Futur modifica
Hi ha dues opcions de canvis en el recorregut, el primer preveuria que la línia incorpori el tram sud de l'R2, des de Sant Vicenç de Calders fins a Bellvitge. La línia Sant Vicenç de Calders - Maçanet-Massanes (línia de la costa) englobaria dos tipus de serveis: un primer Sant Vicenç de Calders - Mataró i un segon des de l'Aeroport fins a Maçanet-Massanes.
La segona opció consideraria que els serveis s'allarguessin pel Baix Llobregat amb la línia de nova construcció Cornellà-Castelldefels. Com a punt fort de la proposta és que la operativitat s'adaptaria millor per demanda i per la sola circulació de trens només de rodalia.
Al principi dels 90 es va projectar un nou ramal ferroviari des de Blanes fins Lloret de Mar, el nucli de població més gran de Catalunya sense servei ferroviari, però l'oposició de l'Ajuntament de Lloret ha frenat, fins avui, el projecte. Els trens que acaben actualment a Blanes continuarien fins a Lloret.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22-03-1980. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 01-07-2002. Arxivat de l'original el 2012-12-09. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 maig 2012].
- ↑ «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març 2005. [Consulta: 19 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
- ↑ «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13-01-2012. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Caralunya, 27-01-2020. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «BIADA SALAT, Toni.- Les primeres línies». Arxivat de l'original el 2001-05-02. [Consulta: 21 juny 2013].
- ↑ «Cercle històric Miguel Biada». Arxivat de l'original el 2013-06-12. [Consulta: 21 juny 2013].
- ↑ Català i Roca, Pere. Els Castells Catalans. vol.1. 2a edició. Rafael Dalmau Editor, 1990, p. 661. ISBN 8423202909.
- ↑ «R1 Molins de Rei / L'Hospitalet - Mataró / Blanes / Maçanet». Trenscat.com. [Consulta: 22 maig 2012].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia R1 |