La balada de Narayama

La balada de Narayama
楢山節考
Fitxa
Direcció	Shohei Imamura
Protagonistes	Ken Ogata (en) ; Sumiko Sakamoto (en) ; Mitsuko Baishō; Shoichi Ozawa; Taiji Tonoyama (en) ; Nenji Kobayashi; Nijiko Kiyokawa (en) ; Tonpei Hidari (en) ; Takejo Aki (en)
Guió	Shohei Imamura i Shichirō Fukazawa
Música	Shin’ichirō Ikebe
Muntatge	Hajime Okayasu
Productora	Toei Company
Distribuïdor	Toei Company i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Japó
Estrena	1983
Durada	130 min
Idioma original	japonès
Versió en català	Sí
Rodatge	Japó
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema d'art i assaig, comèdia dramàtica, pel·lícula basada en una obra literària i drama
Lloc de la narració	Japó
Premis i nominacions
Nominacions	Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor director (1984); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'una actriu en un paper protagonista (1984); Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor guió de l'any (1984); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula de l'any (1984); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'un actor en un paper protagonista (1984) ;
Premis	Palma d'Or (1983); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula de l'any (1984); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'un actor en un paper protagonista (1984) ;

La balada de Narayama (títol origina en japonès Narayama Bushikō)^[1] és una pel·lícula japonesa de Shohei Imamura estrenada el 1983 i doblada al català. Va obtenir la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1983

Argument modifica

L'acció es desenvolupa al Japó, en un poble pobre i aïllat cap al 1860 en les altures del Shinsh. El costum vol que els habitants que arriben a l'edat de 70 anys se'n vagin a morir voluntàriament al cim de Narayama, «la muntanya dels roures». Aquí es reuneixen les ànimes dels morts.

Orin-yan (Sumiko Sakamoto), mare de Tatsuhei (Ken Ogata) té 69 anys i posseeix encara totes les seves dents. S'ha de resignar llavors a preparar la seva sortida cap a la mort.^[2]

Repartiment modifica

Ken Ogata: Tatsuhei
Sumiko Sakamoto: Orin, la mare de Tatsuhei
Takejo Aki: Tamayan, la dona de Tatsuhei
Tonpei Hidari: El germà de Tatsuhei
Seiji Kurasaki: Kesakichi, l'hereu
Kaoru Shimamori: Tomekichi,
Ryutaro Tatsumi: Matayan, el vell veí
Junko Takada: Matsu
Nijiko Kiyokawa: Okane
Mitsuko Baisho: Oei
Sh?ichi Ozawa: Katsuz
Sansh? Shinsui: Tadayan
Norihei Miki: el vell venedor de sal
Akio Yokoyama: Amaya
Sachie Shimura: La dona d'Amaya

Al voltant de la pel·lícula modifica

El guió es basa en els relats Tohoku no Zummutachi i Estudi a propòsit de les cançons de Narayama, de Shichirô Fukazawa, basats en la llegenda japonesa «Obasute»: una vella dona sense utilitat per a la seva comunitat és abandonada a la muntanya.
Remake d'una versió precedent del 1958: La Balada de Narayama de Keisuke Kinoshita. La versió de Shohei Imamura és més prop del llibre i mostra la vida quotidiana del poble.

Premis modifica

Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1983

Referències modifica

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ «Narayama Bushikō». The New York Times.

Enllaços externs modifica

Critiques Cinemasie (anglès)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] «Narayama Bushikō». The New York Times.

[1]

[2]