La Baronia de Rialb

municipi de Catalunya

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera, vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).[2][3] El cap municipal actual és Gualter; anteriorment era la Torre de Rialb.

Infotaula de geografia políticala Baronia de Rialb
Bandera de la Baronia de Rialb Escut de la Baronia de Rialb
Bandera de la Baronia de Rialb Escut de la Baronia de Rialb
Pantà de Rialb (La Baronia de Rialb).jpg
Pantà de Rialb des de la Baronia de Rialb

Localització

41° 55′ 41″ N, 1° 11′ 53″ E / 41.927934°N,1.198014°E / 41.927934; 1.198014
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Noguera
Municipis 11
Conté Vilaplana
Població
Total 240 (2016)
• Densitat 1,65 hab/km²
Gentilici Rialpenc, rialpenca
Geografia
Superfície 145,1 km²
Altitud 747 m
Limita amb
Història
Festa major Vegeu l'apartat corresponent
Organització i govern
Ajuntament 4 CiU i 1 ERC
• Alcalde Antonio Reig
Economia
Pressupost 1.237.282,38 €[1] (2010)
Indicatius
Codi postal 25747
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25042
Codi IDESCAT 250426
Altres dades
Agermanament Sense agermanament

Web www.baroniarialb.cat
Modifica dades a Wikidata

El terme municipal se situa a la comarca natural del Segre Mitjà, en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.[4] Limita amb les comarques de l'Alt Urgell, a l'est (Peramola i Coll de Nargó); el Pallars Jussà, al nord-oest (Benavent de la Conca); i amb els municipis de Tiurana, Ponts i Artesa de Segre (la Noguera) pel sud i sud-oest. De poblament dispers i relleu accidentat, té l'estatus de municipi d'alta muntanya.[5][6]

Contingut

HistòriaModifica

Els orígensModifica

 
Emplaçament actual del dolmen de Sòls de Riu (esquerra) i l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Pomanyons (s. XI) (dreta), al nucli de la Torre de Rialb

Els primers vestigis d'activitat humana que es troben a la zona de la vall del Rialb són dos jaciments prehistòrics. A prop del Segre, a l'anomenada cova de Vilaplana, s'hi van localitzar restes de material de l'edat del ferro i, en sòls més profunds, materials de sílex, de pedra polida i de ceràmica primitiva corresponents al neolític. L'altre jaciment és el megàlit o dolmen de Sòls de Riu, construït durant l'eneolític, que és un testimoni del culte i de la veneració dels morts.

Certament la vall estava poblada durant la invasió musulmana, si bé és probable que els pastors i pagesos conservessin la tradició o els costums cristians de l'època goda, pel fet que en la toponímia no s'hi troben mots de procedència aràbiga. A finals del segle IX van produir-se els primers intents d'ocupació cristiana, dins el gran projecte del comte Guifré, que tenia per a objectiu tota la Segarra fins a Tàrrega o Agramunt. El comte de Barcelona el 870 també ho era d'Urgell i la Cerdanya i no perdia de vista les terres del Segre. Amb la mort de Guifré i els contraatacs dels àrabs, l'ocupació del país féu una reculada i els objectius dels comtes de Barcelona i d'Urgell es retardaren una centúria.

Segons Jaume Pasqual a la primera meitat del segle IX ja existia la casa de Sant Cristòfol en el castell de Salinoves, però les ràtzies dels sarraïns arribaren fins a Montmagastre (ràtzia de 1003) i sembla que l'església de Sant Cristòfol fou destruïda, com ho indica l'acta de consagració de l'església de Santa Cecília d'Elins (949), a la qual pertanyia Salinoves i dita església.[7]

L'antic terme i priorat de GualterModifica

El primer terme de Gualter en els segles de la fundació del monestir de Santa Maria era una partida del terme de Ponts i, per tant, no s'incloïa dins les terres del Rialb, que fou molt posteriorment. Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pilós, que hauria ocupat el lloc abans del 890.[8] El 1079 era propietari del lloc el comte Ermengol IV d'Urgell. El mateix comte, per ajudar a l'aixecament del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra d'Almenar.

Els primers intents seriosos d'erecció del monestir es produïren a partir de 1118, quan es va crear una confraria de clergues i laics per a aixecar el monestir, que era llest el 1207. Els comtes d'Urgell, en especial Ermengol VIII, continuaren afavorint el monestir, que tenia un bon patrimoni. Malgrat tot, mai no va passar de ser un petit priorat, que comptava només amb un prior, quatre monjos i alguns preveres beneficiats. Al segle XV la vida monàstica va decaure molt i el papa Climent VIII el va suprimir totalment el 1593 a fi de dotar amb les seves rendes el capítol de Solsona. En endavant fou una simple església parroquial.[7]

El Rialb Sobirà i el Rialb JussàModifica

L'actual municipi és justament format per una munió d'antigues parròquies, pobles o caseries, masies, torres i fins antics monestirs d'història i passat divers, units en temps moderns dintre un únic i gran terme. Nogensmenys, antigament es diferenciava el terme originari en dues parts: el Rialb Sobirà, que feia referència a les terres més alteroses i prou allunyades del curs del riu Segre i, el Rialb Jussà, que comprenia les terres més baixes i orientals, és a dir, els nuclis urbans o religiosos de la Torre –antigament anomenat Torrabadal–,[9] Politg, Sant Girvés, la Serra i l'Oliva; també hi pertanyien les sufragànies o nuclis de Miralpeix i la Cluella, que al formar-se els municipis foren agregats a Tiurana.[10]

Notícia de l'existència i homologació d'aquesta circumscripció se'n constata des de l'acta de consagració, del segle IX; entre les parròquies de l'Alt Urgell hi posa el Rialb i l'altre Rialb; el capbreu subsegüent concreta millor el topònim citant el Rialb Sobirà i el Rialb Sotirà. Altrament, és sabut que el Rialb Jussà estava en un nivell socioeconòmic superior als altres llocs del Rialb, encara que tots es mostraven econòmicament molt endarrerits; es dedueix de la pensió que abonava de la dècima beneficial el 1279; Pallerols en un termini pagava 9 sous i 3 diners; Palau, 9 sous; Rialb Jussà, 23 sous en el mateix termini.[7]

La fundació i els senyors de la BaroniaModifica

La Baronia de Rialb pròpiament dita comprenia els nuclis de la Torre, Palau, Pallerols, el Puig, Guàrdia, Sant Martí, l'Oliva i el Cerdanyès, mentre que el terme de Bellfort formava part de la comanda hospitalera de Sant Salvador d'Isot, fusionada molt aviat amb la de Susterris (Pallars Jussà); la Donzell amb Sant Cristòfol, que constituïen l'antiga dotació del cenobi de Sant Cristòfol de Salinoves, eren una propietat del monestir d'Elins, després dels canonges de Castellbò i el 1685 la va comprar Joan Puig i Moles i passà als Cluet; Gualter i el seu terme eren un antic priorat benedictí filial de Ripoll i, després de 1592, fou unit al capítol canonical de Solsona; i Vilaplana era un domini del baró o senyor de Tiurana. La fusió de tots aquests llocs en l'actual municipi es va fer entorn del 1840, arran de la Llei d'Ajuntaments promulgada pel govern de Madrid.

 
Poble de la Torre de Rialb, al Rialb Jussà, antic cap de la baronia
 
El riu Rialb en el seu tram mitjà, al Rialb Sobirà, al nord del terme municipal
 
Entorns del mas d'Heretat de Guàrdia (segle XV), al nucli de Palau de Rialb

El nom de Baronia, semblantment al de les baronies de Sant Oïsme o de Lavansa, li ve del fet que un bon sector del seu terme havia constituït un antic terme jurisdiccional o baronia, estructurada ja al segle XIV dins la vegueria d'Agramunt, que tingué entre altres senyors els Ribelles, com Ponç de Ribelles, que l'any 1376 era senyor de Rialb Jussà, Rialb Sobirà i Pallerols. Sembla que el seu castell o casa senyorial, dit de Rialb o de Sòls de Riu, se situava no gaire lluny de la Torre, on existeixen les runes d'una gran construcció, a la ribera esquerra del riu Alb. A inicis del segle XV la baronia era de domini reial i fou en aquell temps quan el rei Alfons el Magnànim la vengué a Ramon de Casaldàliga, ciutadà de Saragossa. Aquesta família la mantingué fins a principis del segle XVI, després passà als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, esdevinguts marquesos de Barberà el 1702. Els darrers barons foren els Mercader i Sadurní.[11][12]

Pel que es refereix al determinatiu de Rialb (o Riaup, com diuen els autòctons), comú a molts altres centres del terme, el té del riu Alb o Rialb (de Rivo Albo en llatí), és a dir, el riu blanc; en al·lusió a la coloració del llit del riu a causa de la sedimentació calcària.[7][13][14]

El concepte muntanya-refugiModifica

Pel que fa a les fortificacions defensives de la demarcació de Baronia, els topònims com la Bastida, Bellfort, Guàrdia, Guardiola o la Torre, fan referència a antigues turres o torres de guaita i nuclis fortificats, els quals, conjuntament amb els castells refugi de Rialb, Salinoves o Tarabau, conformaven la xarxa de protecció i control de la vall rialpenca durant el període medieval.

Aquest vell concepte de muntanya-refugi feia referència a l'obstacle natural de les difícils i intricades comunicacions de la vall, un refugi formidable, especialment en la seva part alta, solcada per estretes torrenteres i barrancs gairebé infranquejables. Un concepte, aquest, que retrobà la seva vigència en dos episodis de la nostra recent història col·lectiva: durant els anys de la Guerra Civil del 1936-1939, quan aquest marc geogràfic serví de refugi i emparament a nombrosos fugitius de la zona republicana, com a etapa prèvia per passar a Andorra i, posteriorment a la zona franquista; al cap d'un temps, però aquesta vegada en sentit invers, la Baronia serví com a plataforma d'operacions de les partides armades dels maquis republicans que provinents d'Occitània envaïen el Pirineu i el Pre-Pirineu durant el 1944 i el 1945 per tal de combatre la dictadura franquista. Aquell hivern fins i tot s'arriscaren a fer una entrada esporàdica a la població de Gualter.[7]

DemografiaModifica

Vegeu també: Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb

No consta informació concreta de la població de la vall d'abans del segle XIV i cal suposar que en aquell temps estaria al nivell demogràfic dels altres pobles de la muntanya catalana. En aquesta fita ja existien les famílies que han estat tradicionalment propietàries de la seva casa i que normalment en portaven el nom. Molts cabalers i potser algunes famílies des de l'antigor han anat emigrant cap a poblacions majors; per això en la patronímia de Ponts i altres pobles, concretament Agramunt, hi trobem en el segle XIV molts cognoms de persones que procedien del Rialb. S'hi llegeix els Puig, Cerdanyés, Batalla, Vilamaians, Baró, Salinoves, Trilla, Coll, Rialb, Barrat, G. de l'Era, Marçol, Gualter i altres. Basant-se en aquestes dades, en les cites eventuals que es troben en altres documents anteriors de lloc i cases del Rialb, com dels molins, que en algun temps havien estat més de cinc;[15] segons les capelles romàniques, que sempre solien situar-se prop d'un mas i estudiant la mateixa arqueologia de la construcció, es pot apuntar que abans de l'època dels fogatges i de les epidèmies de la segona meitat del segle XIV, aquest territori estava tan poblat com ho fou a finals del segle XVIII, i s'hi comptaven unes 60 cases i unes 11 famílies més de Gualter.

El 1787, en el cens elaborat per ordre del comte de Floridablanca es recollien tots els individus i les seves característiques estamentàries. Pel que fa al terme del Rialb i, en concret a la parròquia de la Torre, la qual comprenia també Pallerols i el Puig, el nombre d'habitants de fet era de 256. El segon nucli amb major nombre d'habitants era el terme de la Donzell de Sant Cristòfol, el qual depenia llavors de la parròquia de Sant Martí del Puig, on hi vivien 110 persones. A Bellfort hi havia 68 habitants, a Gualter eren 62 i a Vilaplana n'hi residien 18. El nombre total d'habitants del que comprèn l'actual municipi era, en aquell moment, de 514, dels quals 48 eren propietaris o caps de casa, 42 eren assalariats, 5 eren sacerdots i hi havia 1 estudiant i 1 artesà.

A partir de 1845 una reforma tributària del llavors ministre d'Hisenda Alejandro Mon, implantà als municipis la confecció d'un Libro de Apeo. El de la Baronia és datat del juliol de 1859 i hi apareix una relació amb 210 propietaris autòctons i 21 de forans del terme municipal i el seu indret de residència. La població era superior als 1.500 habitants aproximadament.

El 1911, segons les dades demogràfiques i econòmiques aparegudes dins la Guia Mercantil de la província de Lleida, el municipi tenia 1.244 habitants de fet i 1.248 habitants de dret, on Gualter era el nucli més poblat amb 241 habitants i, a continuació, Politg amb 84 habitants. Des de principis de segle XX la població ha minvat i, avui en dia, compta amb poc més de 250 habitants.[7][16]

Entitat de població Habitants (2005)
Bellfort 21
Gualter 97
Palau de Rialb, el 11
Pallerols 28
Politg 22
Puig de Rialb, el 11
Sant Cristòfol de la Donzell 10
Sant Martí de Rialb 14
Serra de Rialb, la 31
Torre de Rialb, la 15
Vilaplana 17
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
15 9 71 228 514 1.665 1.243 1.250 1.244 1.062
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.066 962 839 831 655 397 298 264 257 271
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
251 247 266 276 279 281 276 261 255 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política i governModifica

Mandats en el període democràticModifica

 
Bitllet valorat en una pesseta emès pel consistori municipal de la Baronia a l'octubre de 1937 en plena Guerra Civil. També hi havia paper moneda de 25 i 10 cèntims
 
Claustre del Monestir de Santa Maria de Gualter, on també s'hi ubica l'actual casa consistorial i l'oficina de turisme municipal
 
Boscs a la Torre de Rialb amb les aigües del pantà de Rialb al fons
 
Central hidroelèctrica i comportes del pantà de Rialb, prop del poble de Gualter
Període Alcalde Partit
1979-1983 Josep Serra i Bosch UCD
1983-1987 Josep Serra i Bosch CiU
1987-1991 Josep Serra i Bosch CiU
1991-1995 Miquel Gabernet i Bernaus (1991-1992)

Pere Prat i Torra (1992-1995)

CiU
1995-1999 Pere Prat i Torra CiU
1999-2003 Pere Prat i Torra CiU
2003-2007 Pere Prat i Torra CiU
2007-2011 Pere Prat i Torra CiU
2011-2015 Pere Prat i Torra CiU
2015 Antoni Reig Torné CiU
Resultats electorals - La Baronia de Rialb, 2011[17]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Convergència i Unió Pere Prat i Torra 135 5 71,81
Independents per la Baronia - Acord Municipal (IB - AM) Josep Subarroca Trepat 52 2 27,66
En blanc 1 - 0,52
Vots nuls 3 - 1,57
Total 191 7 100

EconomiaModifica

Sectors tradicionalsModifica

El sector primari és encara el que arrossega més ocupació al municipi. Un país amb uns planells regables, unes solanes i unes carenes cultivables, amb un nivell que va dels quasi 400 m. a més dels 800 m. d'altitud de terra aprofitable, és apte per a conreus molt variats. Així, l'agricultura és majoritàriament de secà (ordi, blat, civada, vinya, oliveres i ametllers) i de regadiu a prop del Segre, a l'Horta de Gualter (hortalisses, panís i cirerers). Actualment, però, hi ha en projecte concessional la transformació de secà en regadiu d'algunes zones de la Baronia i altres municipis limítrofs.[18][19] Pel que fa a la ramaderia, el sector porcí n'és el principal, però també hi ha explotacions de bestiar oví, caprí, boví i avícola. D'altra banda, els boscos de coníferes (pinassa) han estat sempre un aprofitament notable per l'explotació forestal de fusta i, altres, com la de roure, alzina, ginebre, ametller o avellaner per extreure llenya. I, també, l'aprofitament fluvial per produir electricitat mitjançant les subestacions hidroelèctriques de Rialb-1 i Rialb-2, construïdes a peu de la presa de Rialb i inaugurades l'estiu de 2006, i per la producció de truites de riu en piscifactories al Rialb.[20]

El sector secundari és poc significatiu i aquest s'orienta cap a subsectors com el de la construcció i, en especial, el de l'alimentació. Existeix una explotació avícola que distribueix ous frescos amb la marca L'ou de Rialb per arreu del país, igual que des de l'àmbit privat i l'Administració s'està comercialitzant la tòfona negra fresca, que és oriünda de la zona, sota la marca Tòfona de la Baronia de Rialb.[21] Altres dues empreses del sector alimentari són: una dedicada a la venda d'embotits i productes artesans d'elaboració pròpia, i una dedicada a la producció de truites, al·luvions i ous de truita.

Finalment, en l'àmbit dels serveis, bàsicament és la vila de Ponts i, en menor grau, Peramola i Oliana, qui supleixen les deficiències dels pobles i els masos que hi ha dispersos per la Baronia i que tot i el pas del temps i l'abandonament de molts d'aquests, actualment es troben habitats.[22]

TurismeModifica

És el turisme el sector d'oportunitats per la gent de dins i de fora del municipi. I és que el fet de ser un territori tan poc transformat per la mà de l'home i tan extens en superfície, implica que els valors paisatgístics es mantinguin quasi intactes i, que aspectes tan valorats com la recerca de tranquil·litat i naturalesa es converteixin en un grau d'atracció per als visitants. Atractius diversos (cultura, art, natura, esports d'aventura, cinegètica...) han propiciat l'impuls del turisme rural amb la restauració de molts antics masos deshabitats i altres edificis com antigues escoles o rectories per tal de convertir-se en allotjaments rurals. L'any 2000 el municipi no disposava de cap casa rural i el 2009 eren una vintena.[23] Pel que fa a la restauració hi ha dos establiments: un en una travessia de la plaça de l'església de Gualter i un altre en un mas típic català del segle XV, que és també una residència-casa de pagès (RCP), al nucli de Sant Martí de Rialb.

Comunicacions i transportsModifica

Vies de transport anys enrereModifica

 
Mapa i situació dels majors atractius turístics del municipi

Existí un camí ral de Bassella a la Conca Dellà, que passava per Pallerols de Rialb, Molí Nou, Casa Nova de les Garrigues i Grau de Moles. Un més antic partia de Gualter per la Costa de Sant Joan de Torreblanca, Escobet de Batlliu, Collet de Benavent, a Morers (Covet). A part de Gualter, a la resta de la Baronia, fins aproximadament l'any 1946, que es varen començar a obrir camins, pràcticament tot el transport es realitzava a bast amb animals de peu rodó.

Sobre el riu Segre hi havia hagut dos passos importants: un al mas de Sòls de Riu, avui en dia davall les aigües de l'embassament de Rialb, i l'altre a Gualter. Aquest primer, en un principi havia estat en barca i, posteriorment, en sirgó. El segon, a sota del monestir de Santa Maria de Gualter, era més conegut i transitat. Ja des de mitjan segle XI a la vall del Segre es va començar la substitució d'antigues palanques de fusta que travessaven el riu per alçar-hi ponts de pedra. L'existència del camí de la Conca i el propòsit de facilitar els intercanvis entre els vilatans de Ponts i els monjos del mateix monestir, conjuntament amb els habitants de Gualter i la vall del Rialb, van permetre la construcció d'un pont per aquesta via. Això no obstant, les periòdiques riuades del Segre havien destruït aquesta infraestructura diversos cops. De tal manera, que el 1619 se l'hagué de substituir per una barcassa de sirga; un sistema de transbordament del riu que es mantingué fins al primer terç del segle XX i que, fins i tot, rebé lloances de l'escriptor anglès Arthur Young en un dels seus llibres:

« Baixem cap a una rica vall i arribem a Ponts. Hem passat el riu Segre en una barca molt més ben preparada per rebre cavalls i carruatges que tot el que he vist a Anglaterra. He travessat així el Tàmesi, el Severn, el Trent; sempre es veien obligats els cavalls a saltar a la barca per un pas estret, amb perill de trencar-se les potes; són molts els qui s'han matat provant de saltar, i no són menys els bous i les vaques. Aquí es pot passar en carruatge sense desenganxar els animals i sense que ningú es mogui del seu lloc. És una corda que s'enrotlla en un tambor la que dirigeix la barca. »
— Arthur Young, Viatge a Catalunya (1787)

Finalment, el servei de barcassa deixà de funcionar el 1927 a causa de la construcció de l'actual pont sobre el Segre.[7]

Xarxa de camins i carreteres actualModifica

En l'actualitat, la millora de carreteres i camins ha permès una millor mobilitat i accés en nuclis de població, masos i allotjaments rurals disseminats d'arreu de la vall, explotacions agrícoles i ramaderes, etc. La carretera C-1412b, que travessa el municipi de sud a nord durant disset quilòmetres, aporta un gran servei als autòctons i forasters que hi passen, ensems que facilita el pas de transport entre les comarques de la Catalunya Central amb les de la Pallaresa. Durant el tram recorregut per la Baronia, la carretera transcorre pels peus de pobles com Gualter i la Serra de Rialb i dóna accés a nombrosos camins.

D'altra banda, la mateixa C-1412b es bifurca en el punt quilomètric 12,5 i forma una altra carretera que va des del centre a l'oest del municipi en direcció al terme de Peramola, a l'Alt Urgell. Aquest tram d'uns vint quilòmetres comunica amb els nuclis rialpencs de l'esquerra del riu Rialb, a través d'un pont a la Torre, com són Politg, Pallerols, Vilaplana i el poble de la Clua del terme de Bassella.

Altres infraestructures menys rellevants però no per això prescindibles són la carretera perimetral que envolta al pantà o el camí carreter que mana des de la Collada de la Santa cap al Rialb Sobirà, per tant, vers als nuclis del Puig, Sant Martí de Rialb i Sant Cristòfol de la Donzell i, més enllà, a l'indret del Forat de Bulí i la població de Gavarra dins el municipi de Coll de Nargó. També hi ha camins que han deixat de ser antigues rutes majoritàriament comercials o utilitzades durant l'exili de les guerres, per a passar a ser senders de muntanya com el GR-1, que creua la vall del Rialb d'est a oest.[7]

Atractius històrics i paisatgísticsModifica

Natura i esportModifica

La major part del municipi està format per grans paratges i extensions forestals, especialment al centre i al nord, que poden resultar interessants per excursionistes, boletaires o, fins i tot, per caçadors. Hi ha diferents vedats privats de caça, que en època de cacera apleguen els amants de la cinegètica a la recerca de porcs fers, perdius i conills de bosc, entre d'altres. Un altre tret característic d'aquests boscos és la presència, en alguns indrets, de bolets com la mocosa negra (Hygrophorus latitabundus), el rovelló (Lactarius sanguifluus), l'agulleta blanca (Hydnum albidum), o altres fongs de gran valor culinari com la tòfona negra silvestre (Tuber melanosporum); aquesta última, a través del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) que ha endegat un programa per la recuperació de les toferes,[24] ha permès a alguns propietaris de terres a atrevir-se amb el seu cultiu per ésser comercialitzada i convertir la tubericultura en una alternativa rendible a les activitats agràries tradicionals.[25] Fins i tot, està aprovat el projecte de creació del Centre d'Interpretació i Degustació de la Tòfona de la Baronia (CIDET), l'únic centre dedicat a aquest fong a Catalunya.[26][27][28]

 
Ermita de Sant Miquel de Vilaplana (s. XI-XII)
 
Església del monestir benedicití de Santa Maria de Gualter (s. XII)
 
Església d'estil romànic llombard de Santa Maria de Palau de Rialb (s. XI)
Article principal: Pantà de Rialb

L'embassament, de 101 metres d'alçada, es va començar a construir l'any 1992, però no va executar-se la primera fase d'omplerta fins al 1999; al febrer de 2000 és quan va ser inaugurat. Té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics i no fou fins a la primavera de 2008 quan superà els 211 hm³.[29] Els seus principals destinataris són els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. L'embassament és apte per pràctiques lúdico-esportives d'aigua com la pesca esportiva, el piragüisme i el passeig amb barques o motos d'aigua.[30] En aquest mateix entorn s'hi ha celebrat la Rialb Btt Tour (anteriorment denominada Pedalada del Segre).[31]

Article principal: Forat de Bulí

Congost engorjat al tram mitjà del riu Rialb amb trets característics d'espectacular bellesa que el fan únic a Catalunya. És apte per pràctiques esportives d'aventura com el barranquisme. S'hi accedeix per una pista asfaltada derivada de la carretera comarcal C-1412b, que uneix Ponts amb els Pallars, en el PK 15,250 a l'altura de la Collada de la Santa. Aquest camí asfaltat segueix el traçat del Rialb fins al forat; a finals de 2009 començà l'actuació d'una segona fase de condicionament i millora del camí, que afecta els municipis de la Baronia i Coll de Nargó.[27]

  • Alzinera de Cal Penjat

Aquesta carrasca centenària (Quercus ilex subs. rotundifolia) és d'interès local i comarcal i està catalogada com a arbre monumental de Catalunya segons el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Es troba al costat del casalot de Cal Penjat, en el paratge de Ramoneda, al nucli del Puig de Rialb.[32][33]

Vegeu també: GR 1

El terme municipal està creuat pel GR-1 de manera transversal (est-oest) a la seva part mitjana-alta. Aquest llarg sender segueix, a Catalunya, un recorregut entre Empúries, a la costa empordanesa, fins al Pont de Montanyana, a tocar amb l'Aragó.[34] A la Baronia de Rialb entra per la zona est a la Serra de Sant Marc des de Peramola, continua per Pallerols de Rialb fins al riu Rialb, on el creua a l'alçada d'Olivelles, llavors continua paral·lel al barranc de Maçaners, passant per Sant Cristòfol de la Donzell i seguint el camí fins al puig de Sant Miquel i la Serra de Comiols a l'oest, ja al Pallars Jussà.

Vegeu també: Trobada de la Rosa[35]

Itinerari completament senyalitzat i apte per la pràctica del senderisme. Fou creat per recuperar i donar a conèixer aquells antics camins que comunicaven les cases de muntanya disperses arreu del Prepirineu i Pirineu català; rutes de ramaders, mercaders, contrabandistes i fugitius. Aquest sender fou molt transcorregut durant la Guerra Civil espanyola, i àdhuc els anys immediatament després d'acabar-se el conflicte.[36] Un d'aquests caminants cap a l'exili fou Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, que dormí a l'església de Sant Esteve de Pallerols l'hivern de 1937 per després prosseguir cap al Principat d'Andorra. Dit esdeveniment duu molts excursionistes, peregrins i gent de tota mena a emprendre el camí.

El Romànic del RialbModifica

Un total de vint-i-tres ermites d'estil romànic es reparteixen per la vall, el major nombre en un mateix municipi a Catalunya.[37] Destaquen l'antic monestir benedictí de Santa Maria de Gualter i altres esglésies com les de Santa Maria de Palau, Sant Esteve de Pallerols, Sant Miquel de Vilaplana i Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre amb el retaule del mateix nom. També és interessant Santa Eulàlia de Pomanyons, al costat del dolmen de Sòls de Riu.

  • Monestir de Gualter
Article principal: Santa Maria de Gualter

Ocupat pels àrabs fins al segle XI, quan es va completar l'ocupació cristiana de la zona, el monestir va ser el nucli més significatiu.[38] Es va volar en un motí durant la Guerra Civil, però encara conserva als murs perimetrals part dels tres absis, així com un sector d'un claustre romànic. Actualment, part de l'edifici està habilitat com la seu de l'Ajuntament i de l'Oficina de Turisme i Centre d'Acollida i Gestió Patrimonial de la Baronia, la qual serveix com a punt de gestió i d'informació sobre totes les activitats turístiques i culturals del municipi.[39][40] Un altre element remarcable és el retaule d'estil italo-gòtic de Sant Esteve de Gualter, de l'artista català Jaume Serra, del que se'n conserva l'original al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona i se n'exposa una còpia a escala real a les dependències municipals.[41][42]

  • Santa Maria de Palau de Rialb

Al nucli de Palau de Rialb és on se situa aquesta església d'estil romànic dels segles segle XI-XIII i que, pel seu notable valor arquitectònic, fou estudiada en el seu moment per Puig i Cadafalch. Fins al segle passat, l'església i la parròquia pertanyien al priorat de Santa Maria per una donació de Garsenda (1059), muller de Guillem de Meià, fundador del priorat. És de planta basilical de tres naus, cobertes aquestes per voltes de canó de perfil semicircular. Les façanes absidals i les laterals estan ornamentades amb motius llombards.

  • Sòls de Riu, Santa Eulàlia de Pomanyons i Sant Girvés de la Torre

De l'època prehistòrica trobem el dolmen de Sòls de Riu (o de Solsderiu o dels Tres Pilars), un megàlit alçat fa més de quatre mil anys i fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca. Aquest monument funerari, igual que les esglésies de Santa Eulàlia del mas de Pomanyons i de Sant Girvés de la Torre, va ser canviat de l'emplaçament originari per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb.[43] Es troba al nucli de la Torre de Rialb.[7][44]

Festes i tradicionsModifica

Folklore i celebracionsModifica

Un país, que des de temps antics fou colonitzat per institucions religioses i pels comtes d'Urgell, no podia ser menys que ésser religiós i imbuït de les tradicions cristianes. D'ençà mitjans del segle XX, degut a la despoblació de la Baronia i a la manca de capellans, s'ha oblidat bona part del costumari religiós, però s'ha anat desenvolupant un de nou amb elements antics i amb altres de pagans. De tot plegat, s'han recuperat velles celebracions i s'han incorporat algunes de noves, que han estat recolzades pels propis conciutadans i per l'Administració, a fi de ser un punt de trobada entre els habitants i un focus d'interès pel turisme.[7][45]

 
Còpia del retaule italo-gòtic de Sant Esteve de Gualter que es troba al monestir; l'original es conserva al MNAC
 
Imatge de la Mare de Déu del Roser de Pallerols de Rialb, que es troba a l'església romànica de Sant Esteve de dita població. Té uns goigs propis
Mes Dia Festa Població
Febrer Dimarts de Carnaval Ranxo Gualter
Abril Penúltim diumenge Aplec de Sant Marc Pallerols de Rialb
Maig Primer diumenge Festa Major Sant Martí de Rialb
Maig Segon o tercer diumenge Aplec del Roser de la Baronia Palau de Rialb
Maig Festivitat de la Santíssima Trinitat Festa Major La Torre de Rialb
Juny Primer diumenge Festa Major Politg
Juny Primer diumenge Roser de la Cirera Gualter
Juliol Penúltim dissabte Trobada cultural al Monestir Gualter
Agost Dia 15, Mare de Déu d'Agost Festa Major Palau de Rialb
Agost Últim diumenge Festa Major Bellfort
Setembre Primer diumenge Festa Major La Serra de Rialb
Setembre Tercer dissabte Festa Major Vilaplana
Octubre Primer diumenge Festa Major El Puig de Rialb
Octubre Primer diumenge Festa Major Gualter
Novembre Diumenge més proper al 22 Trobada de la Rosa Pallerols de Rialb
Novembre Últim diumenge Aplec popular Bellfort

Grills de Dijous SantModifica

Els grills, grillats o també dits majos formen part del gran nombre de tradicions ancestrals de la contrada. Es fan en temps de Quaresma per a estar llestos per al monument del Dijous Sant. Anys enrere, la gent es passava aquest dia a les esglésies per les diferents celebracions religioses que s'hi donaven.

Aquests grills es preparen els primers dies de Quaresma de la següent manera: es planten en tests formant diferents capes, la primera de palla al fons del test, així s'aconsegueix que pesin menys i estalviar terra, la capa de llavor: en general llegums o veces, però també blat i, finalment, una darrera capa de terra. Després es deixen en un celler o en un cambra fosca i humida i es reguen diàriament.[46]

ClimatologiaModifica

 
Boira matinal a Pallerols, a 815 m

En l'aspecte climatològic, cal incloure el municipi dins del clima mediterrani continental de tendència àrida, amb un règim tèrmic continental semicàlid i un règim d'humitat mediterrani sec, prop de la Depressió Central catalana, amb temperatures que presenten fortes oscil·lacions entre estiu i hivern, les quals solen ultrapassar els 30 °C en l'estació estival, i encara baixar per sota dels 0 °C en l'estació freda. Si bé, plenament endinsats en els primers contraforts dels Pirineus, el clima és més muntanyenc: més fred a l'hivern i menys eixut a l'estiu.

En el darrer decenni, sembla denotar-s'hi una minva de les fortes gelades hivernals, característiques sobretot dels mesos de gener i principis de febrer. Una altra dada remarcable pel que fa a la climatologia rialpenca és que, en estacions com la d'estiu, la sensació de calor i les temperatures no són tan acusades en llocs de major altitud. D'altra banda, tot i que en les fondàries del terme i prop de les valls dels cursos fluvials les boires o bromes d'hivern o matinals de primavera són molt persistents, en punts més alts es dissipen més ràpidament i s'entreveu el sol durant més hores al dia.

La pluviometria de la zona no passa de 750 mm. com a mitjana i els vents que més hi bufen són:

  • Vents de ponent:
    • la Morella (O i SO): molt sovint a la primavera, sec i molt fred;
    • el Pallàs (NO): vent calent i que arrossega precipitacions.
  • Vents de llevant: molt freqüents a l'hivern, humits i frescos. No tenen noms propis.
  • Vents del nord: la Tramuntana, vent molt sec i fort.
  • Vents del sud: vents de marina, suaus i humits freqüents durant l'època estival com la Marinada o el Ripollès.[7]

Medi naturalModifica

Hàbitats naturalsModifica

Els boscos, com les pinedes de pinassa, són potencialment predominants, especialment al centre i la zona septentrional del municipi. Això no obstant, al nord-oest i en petits reductes propers a la Serra de Sant Marc hi ha una important massa d'alzinars i carrascars.

Pel que fa als caducifolis, tan sols destaquen les 9 ha. de roureda de roure valencià o de fulla petita (Quercus faginea) ubicades al límit nord-occidental del terme, a la Serra de la Conca. També destaca a un nivell més localitzat, a la Serra de Comiols, al nord-oest, una zona de bosquines mediterrànies dominades per Juniperus (per exemple, el ginebre), que es tracta d'un hàbitat d'interès a causa de la seva raresa dins el marc territorial en el qual es localitza.

Al llarg del Rialb, i fins a l'embassament, trobem un continu de bosc de ribera amb un grau de naturalitat elevat, caracteritzat per la presència de salzedes i alberedes. Aquest hàbitat també el trobem a les ribes del Segre, al límit sud del municipi. Finalment, cal esmentar, a l'àrea del congost del Rialb i el Forat de Bulí es localitzen els únics hàbitats d'interès comunitari de roquissars que apareixen al municipi. Les roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de les contrades mediterrànies, amb tan sols 2,56 ha., es troben al Barranc del Foradot; mentre que les roques calcícoles amb vegetació casmofítica (Saxifraga media) de l'alta muntanya pirinenca, amb 73,42 ha., se situen al Forat de Bulí i a la cinglera de Rocablanca.[47]

FloraModifica

No hi ha estudis concrets sobre els valors florístics del municipi, però sí informació a la base de dades BIOCAT[48] del Departament de Medi Ambient d'on s'ha extret el següent:

  • 91 espècies de fongs.
 
Orella d'ós (Ramonda myconi) al castell de Salinoves
 
Herba de cingle (Saxifraga longifolia)
 
Papallona Isabel·la (Graellsia isabellae)

FaunaModifica

  • Invertebrats

Els invertebrats són, probablement, el grup faunístic menys estudiat en aquest territori. Això no obstant, cal citar la presència remarcable, del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes lusitanicus) al riu Rialb, una espècie en regressió a tot Catalunya a causa del deteriorament del seu hàbitat (necessita aigües molt netes) com per la competència per part del cranc americà (Procambarus clarkii). Per tant, la presència del cranc autòcton es considera un indicador de la bona qualitat del Rialb.

També hi és present, als boscos aciculifolis, la graèllsia, citada en zones properes com als voltants d'Oliana i Coll de Nargó però no de manera concreta a la Baronia. Es tracta d'un lepidòpter conegut com la papallona Isabel·la, batejada així pel seu descobridor, Graells, que en dedicà el seu nom científic a la reina Isabel II.[49][50]

  • Peixos

La inundació de les terres més baixes del curs del Rialb com a conseqüència directa de la construcció i la posada en marxa del pantà ha comportat canvis en el nombre i el tipus de peixos que hi habitaven anteriorment. Tot i així, hi són presents:

En conjunt, independentment dels efectes de la presa, la comunitat piscícola del Rialb presenta un bon estat de conservació, donada la qualitat de l'aigua i la inexistència d'impactes importants.

  • Amfibis

Cal citar la presència, a la zona, d'algunes espècies que ja no estan representades més al sud, a la plana de Lleida, en tractar-se d'un clima i un ambient més àrids, per la qual cosa la Baronia de Rialb es troba en el seu límit de distribució meridional, si més no a nivell territorial local: el tòtil (Alytes obstetricans) n'és l'exemple més evident, igual que la salamandra (Salamandra salamandra). Al mateix temps, el cas contrari també hi és present: espècies que a la zona de la Baronia troben un límit de distribució nord, ja que més amunt el clima esdevé massa fred i humit, com és el cas de dos gripaus (o grapals, com es diu localment): el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) o el gripau corredor (Bufo calamita).

En un altre terme, cal nomenar la presència segura, just al nord del terme municipal, a uns 2.500 metres del seu límit, del tritó pirinenc (Euproctus asper) a la Rasa del Coll d'Espina, una bassa associada a un torrent afluent del Rialb. Això obra la possibilitat que aquesta espècie pugui trobar-se també al municipi, en la que seria una distribució força meridional i biogeogràficament molt interessant.

Finalment, altres amfibis significatius del municipi són:

  • Rèptils
 
L'abellerol (Merops apiaster), que es nodreix a base d'insectes de la família dels apoïdeus i que, sovint, pot resultar problemàtic per l'apicultura, una activitat força tradicional en la zona mitja-alta del municipi
 
El trencalòs (Gypaetus barbatus), en perill d'extinció

La vall, en ser transitòria entre la plana de Lleida i les muntanyes dels Prepirineus, representa el límit de distribució nord d'algunes espècies termòfiles, com el dragó comú (conegut popularment com a esquinçarobes o trinxarobes).

En canvi, algunes espècies de requeriments més humits no es localitzen més al sud del terme, com la sargantana roquera (Podarcis muralis) que, però, ha estat citada molt a prop de la Baronia, al nord i a l'est, i l'escurçó pirinenc (Vipera aspis). De fet, la Baronia de Rialb sembla trobar-se a la zona de transició de la distribució de l'escurçó pirinenc, al nord, i l'escurçó ibèric (Vipera latasti), al sud.

Altres rèptils que hi habiten són:

  • Aus

En general, la Baronia de Rialb i la seva perifèria es caracteritzen pel domini d'espècies d'ocells de dos tipus d'ambients principals: el forestal, majoritari a la zona; i el rupícola, força més localitzat. Destaca la presència d'espècies d'interès, tant per la seva raresa (falcó pelegrí, aufrany, àguila daurada, trencalòs... i fins i tot àguila cuabarrada) com per la seva distribució, ja que la zona pot representar un límit meridional (picot negre, pica-soques blau, escorxador, piula dels arbres, pardal de bardissa...) o septentrional (abellerol). A la zona també arriben espècies de l'alta muntanya pirinenca que es desplacen a cotes més baixes a l'hivern, com el cercavores (Prunella collaris) o el pela-roques (Tichodroma muraria). En efecte, la comunitat d'aus de la vall del Rialb és molt variada i està ben equilibrada, ja que hi trobem totes les peces d'una cadena tròfica ben estructurada.[52]

  • Mamífers

Destaca l'elevada diversitat de mamífers a la zona, si ho comparem amb bona part del territori català, malgrat que en el cas de les espècies de més interès, per la seva raresa al conjunt de Catalunya, es desconeix l'estat actual de les seves poblacions (és el cas de la fura de bosc, el gat fer i la llúdria). En el cas del cérvol, el terme de la Baronia de Rialb és d'interès com a punt d'expansió de l'important nucli d'aquesta espècie existent al massís de Boumort, al nord del municipi, mentre que el cabirol es considera plenament consolidat a la zona. D'altra banda, no es disposa d'informació sobre la situació dels quiròpters en aquest territori.[47]

GeografiaModifica

Geologia i geomorfologiaModifica

La zona on s'ubica el municipi es troba inclosa dins l'àrea mesozoica i terciària del conjunt de Montsec - Conca de Tremp, la continuació occidental de l'àrea del Pedraforca. Abasta fonamentalment la conca paleògena de Tremp i el seu entorn mesozoic. Es tracta d'una unitat molt complexa.

S'hi troben calcàries i conglomerats que s'ubiquen, preferentment, al nord del terme, on l'orogènia alpina i la posterior erosió fluvial i càrstica han originat l'aparició d'importants elements geomorfològics d'interès, entre els quals destaquen:

  • Penya-segats, especialment notables són els de Benavent de la Conca, al límit nord-occidental de la Baronia, on s'ubica una important població d'aus rapinyaires. Dins dels límits del terme municipal els penya-segats són de menor extensió, però no deixen de tenir una elevada importància paisatgística i ecològica (vegetació associada, nidificació d'aus rupícoles...).
  • Barrancs i engorjats, ubicats al voltant de l'eix que forma el riu Rialb. Tant aquest riu com els seus afluents discorren, en aquesta zona, per valls encaixades i profundes, d'elevat valor paisatgístic i ecològic. Destaca, per sobre de tots, l'anomenat Forat de Bulí.

En aquesta zona més septentrional el territori és complex i, tradicionalment, les comunicacions han estat difícils, cosa que ha determinat el manteniment d'un elevat grau de naturalitat. En canvi, al sud del municipi trobem materials formats per dipòsits detrítics corresponents a diverses etapes geològiques, que ofereixen un terreny molt més suau i ondulat, ja de transició cap a la plana de Lleida. Aquí l'ocupació humana ha estat sempre molt més intensa, sense arribar mai, però, a ser abundant, amb la qual cosa el grau d'antropització del territori és més elevat.[47]

OrografiaModifica

Amb una altitud mitjana de 747 metres sobre el nivell del mar i un total de 145 km² de superfície (com tota la comarca del Barcelonès), el municipi presenta importants accidents orogràfics, dels quals dotze superen els mil metres d'altitud.

Accident orogràfic Altitud màxima Coordenades
Cogulló de Sant Quiri 1.355 m 42° 6′ 30″ N, 1° 7′ 56″ E / 42.10833°N,1.13222°E / 42.10833; 1.13222
Serra de la Treita 1.261 m 42° 5′ 28″ N, 1° 8′ 5″ E / 42.09111°N,1.13472°E / 42.09111; 1.13472
Serrat del Pèl 1.248 m 42° 4′ 50″ N, 1° 6′ 58″ E / 42.08056°N,1.11611°E / 42.08056; 1.11611
Roca Roja 1.237 m 42° 4′ 17″ N, 1° 6′ 0″ E / 42.07139°N,1.10000°E / 42.07139; 1.10000
Serrat de l'Herba-sana 1.197 m 42° 4′ 22″ N, 1° 6′ 25″ E / 42.07278°N,1.10694°E / 42.07278; 1.10694
Serrat de Cal Pejan 1.169 m 42° 4′ 3″ N, 1° 7′ 0″ E / 42.06750°N,1.11667°E / 42.06750; 1.11667
Serrat de Castilla 1.134 m 42° 5′ 36″ N, 1° 8′ 59″ E / 42.09333°N,1.14972°E / 42.09333; 1.14972
Serrat de la Mola d'Esto 1.092 m 42° 2′ 55″ N, 1° 6′ 30″ E / 42.04861°N,1.10833°E / 42.04861; 1.10833
Serrat de Turpí 1.081 m 42° 4′ 1″ N, 1° 7′ 51″ E / 42.06694°N,1.13083°E / 42.06694; 1.13083
Serra de l'Arçosa 1.071 m 42° 2′ 45″ N, 1° 13′ 50″ E / 42.04583°N,1.23056°E / 42.04583; 1.23056
Les Tres Creus 1.026 m 42° 5′ 17″ N, 1° 11′ 29″ E / 42.08806°N,1.19139°E / 42.08806; 1.19139
Serrat dels Brucs 1.013 m 42° 2′ 48″ N, 1° 7′ 17″ E / 42.04667°N,1.12139°E / 42.04667; 1.12139

HidrologiaModifica

El paisatge rialpenc té la seva raó de ser gràcies a boscos, camps i cingleres, però també al riu Rialb que es configura com l'eix vertebrador fonamental del municipi. Situat a la conca hidrogràfica de l'Ebre, es tracta d'un afluent de cabal irregular del tram mitjà del Segre pel seu marge dret, on forma una conca ben definida i delimitada per serralades perifèriques, que solament s'obren al sud, on el Rialb desemboca al Segre al pantà de Rialb.

Al seu temps, al Rialb desemboquen tot un seguit de torrents i barrancs laterals que donen lloc a una orografia complexa. Aquests bàsicament són:

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. El Rialb Avui, abril de 2010 (10a publicació) PDF
  2. L'Enciclopèdia Catalana, la Baronia de Rialb
  3. L'Enciclopèdia Catalana, el Rialb o riu de Puials
  4. Text de l'informe Roca, desembre de 2000  PDF
  5. Municipis de zona de muntanya, Generalitat de Catalunya  PDF
  6. Llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya, Generalitat de Catalunya
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Bach i Riu, Antoni; Gabriel i Forn, Manel. La Baronia de Rialb: un esbós històric. Diputació de Lleida, 1995 (Viles i Ciutats; 24). ISBN 84-87029-70-1. 
  8. Sàez, Ana «L'au fènix del Romànic». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  9. L'Enciclopèdia Catalana, la Torre de Rialb (Torrabadal)
  10. L'Enciclopèdia Catalana, la Cluella
  11. L'Enciclopèdia Catalana, els Ribelles
  12. L'Enciclopèdia Catalana, la jurisdicció senyorial de la baronia de Rialb
  13. Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya; sobre la Baronia de Rialb  PDF
  14. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims Catalans: etimologia i pronúncia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, octubre 2002, pàg. 36 i 96. ISBN 84-8415-431-9. 
  15. Palau Rafecas, Salvador «Els noms de 450 molins fariners de Catalunya recercats per 14 comarques, 120 municipis i 15 barrancades o conques fluvials». Butlletí de la Societat d'Onomàstica [Reus], núm. 40, juny 1990, p. 69.
  16. «El municipi en xifres. La Baronia de Rialb» (en català). Idescat. Generalitat de Catalunya.
  17. «El Punt Avui - Eleccions Municipals 2011 - La Baronia de Rialb». El Punt Avui, 23 maig del 2011. [Consulta: 16 octubre 2011].
  18. «Solució per als regadius de l'entorn del pantà de Rialb». Viure als Pirineus, 18-02-2008.
  19. «La transformació de secà en regadiu a la Baronia de Rialb, Tiurana i Bassella surt a informació pública». Regadius de Catalunya, 28-01-2009.
  20. «Endesa pone en marcha central hidroeléctrica de la presa de Rialb» (en castellà). El Economista, 30-08-2006.
  21. Jornades gastronòmiques de la Baronia de Rialb; cuina de la tòfona Diputació de Lleida, Ajunt. de la Baronia  PDF
  22. Antoni Bach i Riu; Manuel Gabriel i Forn La Baronia de Rialb: un esbós històric. Diputació de Lleida, 1995. ISBN 978-84-87029-70-7. 
  23. «La Baronia de Rialb habilita 250 places de turisme rural en nou anys». Bondia.cat Lleida, 22-10-2009.
  24. «El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya recupera les tofoneres silvestres en el marc del programa europeu Micosylva». El Punt, 12-02-2010.
  25. El Rialb Avui, desembre de 2007 (2a publicació) PDF
  26. «26 petits municipis reben 13,7 MEUR per a projectes socioeconòmics que evitin la despoblació» (en català). Diari de l'Alcalde, 29-07-2009.
  27. 27,0 27,1 El Rialb Avui, desembre de 2009 (9a publicació) PDF
  28. «La Baronia de Rialb inverteix més d'1,2 milions d'euros en potenciar el turisme rural». Bondia.cat Lleida, 06-11-2009.
  29. «El pantà de Rialb supera el seu rècord amb 211 hectòmetres cúbics, el 52% de la seva capacitat». El Periódico de Catalunya, 28-05-2008.
  30. «Pantà de Rialb (Baronia de Rialb i Tiurana)». Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, desembre 2009.
  31. «Volta amb BTT al pantà de Rialb». Turisme de Lleida.
  32. Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals, Generalitat de Catalunya  PDF
  33. Taula dels arbres monumentals de Catalunya, Departament de Medi Ambient
  34. Sender Històric: GR-1 Associació Catalana de Senderisme
  35. Festa de la Trobada de la Rosa, a Pallerols de Rialb, a Temes d'Avui, núm. 26  PDF
  36. Rutes del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra,Associació d'amics del camí de Pallerols a Andorra
  37. Rutes del Palau Robert: La Baronia de Rialb, Centre d'Informació de Catalunya, al Palau Robert.
  38. «Monestirs de Catalunya: Monestir de Santa Maria de Gualter». Monestirs.cat, agost 2006.
  39. El Rialb Avui, setembre de 2007 (1a publicació) PDF
  40. «El monasterio de Santa Maria de Gualter muestra su nueva cara» (en castellà). La Vanguardia, 27-07-2004.
  41. Gòtic. Les Col·leccions Online del MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya
  42. La col·lecció gòtica del MNAC, a Quadern Central de Barcelona Metròpolis Mediterrània, núm. 55
  43. «Cinco ermitas románicas serán voladas para dar paso al pantano de Rialb» (en castellà). El País, 24-06-1993.
  44. Pladevall i Font, Antoni; Giralt i Radigales, Jesús M.; Cisa Mercadé, Elisenda. Volum 17. El Solsonès, La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001 (Catalunya Romànica, Guies Comarcals). ISBN 84-412-0728-3. 
  45. I Cicle de concerts d'estiu i de sopars a la fresca, Ajuntament de la Baronia de Rialb  PDF
  46. El Rialb Avui, juliol de 2009 (8a publicació) PDF
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 Pla de Gestió de la conca del riu Rialb,Fundació Territori i Paisatge  PDF
  48. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (BIOCAT) del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
  49. Ylla I Ullastre, Josep. Història Natural del Lepidòpter Graellsia isabellae (Graells, 1849). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 26. ISBN 8472833755 [Consulta: 15 febrer 2013]. 
  50. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i, Medi Ambient, 2006 (en castellà) PDF
  51. 51,0 51,1 Llorente, Gustavo; Montori, Albert; Santos, Xavier [et al]. Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Figueres: Edicions Brau, 1996. ISBN 84-88589-19-0. 
  52. Brotons, Lluís; Herrando, Sergi; Estrada, Joan [et al]. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002: aspectes metodològics i implicacions ecològiques. Bellaterra: Lynx Edicions, 2005. ISBN 84-87334-70-9. 
  53. Catàleg de Paisatge de Terres de Lleida. Unitat de Paisatge 3: Mig Segre, Observatori del Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques  PDF

Enllaços externsModifica