La Beauté du diable
La Beauté du diable és un 1950 pel·lícula fantàstica dramàtica franco-italiana dirigida per René Clair. Una tragicomèdia ambientada a principis del segle xix, tracta sobre un alquimista envellit, Henri Faust, a qui el diable Mefistòfil li dóna l'oportunitat de ser eternament jove. Està lleugerament adaptada de l'obra de teatre clàssica de principis del segle xix Faust de Johann Wolfgang von Goethe.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | René Clair  |
| Protagonistes | |
| Producció | Salvo D'Angelo (en)  |
| Guió | René Clair |
| Música | Roman Vlad |
| Fotografia | Michel Kelber |
| Productora | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche |
| Distribuïdor | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic i drama |
| Tema | canvi de cossos |
       | |
SinopsiModifica
El mite de Faust es presenta en aquesta cinta a través del realisme poètic francès. Després de 50 anys de carrera en la Universitat, Faust, un professor alquimista, decideix retirar-se sense haver gaudit dels plaers de la vida. Al llindar de la mort, aquest es troba amb una gran sèrie de penediments. És llavors quan Mefistòfil li proposa un pacte: vendre la seva ànima a canvi de la joventut, la riquesa, i la possibilitat de veure el futur.[1]
RepartimentModifica
- Michel Simon om a Mefistòfeles / vell professor Henri Faust
- Gérard Philipe com el jove Henri Faust / Mefistòfeles d'aspecte jove
- Nicole Besnard com a Marguerite, la noia gitana
- Raymond Cordy com a Antoine, el criat
- Simone Valère com a La Princesse
- Carlo Ninchi com a Le Prince
- Gaston Modot com a gitano
- Tullio Carminati com a diplomàtic
- Paolo Stoppa com a Oficial
Estrena i recepcióModifica
El 2013, la Cohen Film Collection va llançar La Beauté du diable en DVD i Blu-ray. A més de la pel·lícula, que va ser reconstruïda (amb un àudio dolent), la pel·lícula ofereix un documental de 2010 sobre la pel·lícula en si.[2] Ian Jane de DVDTalk va dir en els seus comentaris finals sobre el llançament del Blu-ray: "La Beauté du diable és elegant i està meravellosament rodada significant que no sols la forma creativa en què s'explica la història és convincent i interessant, sinó que és tant un plaer per als ulls com per la ment. Les actuacions són bones i Clair fa algunes coses interessants amb la seva visió de la història de Faust. Aquesta pot ser una visió atípica del conte clàssic, però funciona increïblement bé."[3]
PremisModifica
La pel·lícula va ser nominada o Millor pel·lícula als Premis BAFTA de 1951 i va guanyar dos premis al Sindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians amb un Nastro d'Argento al millor actor protagonista per Michel Simon i al Millor Millor Disseny de producció per Aldo Tommasini i Léon Barsacq.
ReferènciesModifica
- ↑ «La Belleza del diablo (1949)» (en castellà). [Consulta: 2 maig 2017].
- ↑ Khan, Imran. «'The Beauty and the Devil' and the Visual Feast», 18-11-2013. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ Jane, Ian. «Beauty of the Devil», 29-10-2013. [Consulta: 12 març 2021].
