La bella i la bèstia (pel·lícula de 1946)

pel·lícula de 1946 dirigida per Jean Cocteau i René Clément
(S'ha redirigit des de: La Belle et la Bête)

La bella i la bèstia (títol original en francès: La Belle et la Bête) és una pel·lícula de l'any 1946 dirigida per Jean Cocteau i protagonitzada per Jean Marais i Josette Day.[1]

Infotaula de pel·lículaLa bella i la bèstia
La Belle et la Bête Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean Cocteau i René Clément Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndré Paulvé Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióChristian Bérard Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Cocteau Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Auric Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHenri Alekan Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorScalera Film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBeauty and the Beast (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula de fantasia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0038348 Filmaffinity: 808982 Allocine: 772 Rottentomatoes: m/1001902-beauty_and_the_beast Mojo: beautyandthebeast46 Allmovie: v4518 TCM: 68298 Metacritic: movie/beauty-and-the-beast TV.com: movies/beauty-and-the-beast-1946 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

A un país imaginari, Belle (Josette Day) és tractada com una serventa per les seves egoistes germanes i cortejada pel jove Avenant (Jean Marais). L'ancià pare de la noia, tornant d'un viatge, es perd al bosc i va a parar a un castell encantat habitat per La Bèstia (Jean Marais), que només li perdonarà la vida si es bescanvia per una de les seves filles. Contra el voler del pare, Belle s'ofereix. La noia viu sola al castell, màgicament servida, i la Bèstia la visita un cop al dia per preguntar-li si accepta casar-se amb ell. En passar el temps, Belle va vencent el seu terror i descobreix que el monstre és un ésser de bon cor. Finalment l'amor de la noia fa que la Bèstia, que de fet és un príncep encantat, recuperi la forma humana.[1]

Context històric i artísticModifica

El poeta, dramaturg, cineasta i artista d'avantguarda Jean Cocteau havia rodat el 1930 Le sang d'un poète. Tretze anys després es va enamorar del jove, i amb el temps llegendari, actor Jean Marais, oferint-li participar en la que seria la seua segona realització. Junts van fer una fascinant, delicada i lleugerament perversa recreació d'un famós conte d'origen grec. Fent seua la idea de Goethe que la veritat i la realitat poden arribar a contradir-se, Cocteau potenciaria el sentit oníric, escriuria diàlegs d'enorme lirisme i elaboraria una faula didàctica i al·legòrica en la qual hi ha lloc per a l'esperit il·lusori i l'estètica surrealista: canelobres vivents, portes parlants i miralls màgics. En aquesta folgada fantasia romàntica sobre la bellesa, els sentiments purs i la necessitat de comprensió, el personatge de la Bèstia és caracteritzat amb maquillatge lleoní per Jean Marais, qui des de llavors apareixeria en totes les pel·lícules de Cocteau. A més, el gran actor francès interpreta Avenant, el pretendent de Belle. L'essencial personatge femení, que alliberarà al monstre de la seua solitud i egoisme, fou assignat per Cocteau a Josette Day, la muller del seu amic Marcel Pagnol, novel·lista i també cineasta. Excel·lents la fotografia i el vestuari, així com la hipnòtica música de Georges Auric. Però qui va realitzar una tasca mereixedora de mil i un premis va ésser l'escenògraf i dissenyador de producció Lucien Carré. Seguint les indicacions del realitzador, Carré construiria un món màgic, irreal i encantador en el qual s'aprecia tant la influència dels gravats de Gustave Doré com les pintures flamenques en general i de Johannes Vermeer de Delft en particular.[1]

Mitjançant dibuixos animats, Walt Disney Pictures va tornar a adaptar el 1992 aquest conte clàssic, basant-se directament en la pel·lícula de Jean Cocteau.[1][2]

Frases cèlebresModifica

«
"Us dono la major prova de confiança del món. Si no retorneu, moriré. No quedarà res de mi. I llavors, les meues riqueses seran vostres. Preneu la clau, amor meu. El vostre cor és pur. La clau serà la garantia del vostre retorn. Veureu el vostre pare aquest mateix matí. Com és de nit en el meu castell, és de dia a casa vostra. Una rosa, que ha jugat el seu paper, el meu mirall, la meua clau d'or, el meu cavall i el meu guant són els cinc secrets del meu poder. Són vostres ara. Poseu-vos aquest guant, Belle, i us portarà on desitgeu. I recordeu la vostra promesa." (Jean Marais / La Bèstia).[1]
»

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 93.
  2. AlloCiné (francès)

BibliografiaModifica

  • Dominique Marny, 2005. La Belle et la Bête: Les coulisses du tournage. Le Pré aux Clercs. ISBN 9782842282240. [1]
  • Frédéric Gimello-Mesplomb, 2012. L'invention d'un genre: le cinéma fantastique français: Ou les constructions sociales d'un objet de la cinéphilie ordinaire. Éditions L'Harmattan. ISBN 9782296968066. [2]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica