La Bisbal d'Empordà

municipi de Catalunya, capital del Baix Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat,[1] capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya. El municipi és a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Infotaula de geografia políticaLa Bisbal d'Empordà
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

Mercat setmanal a la Plaça Major Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 57′ 32″ N, 3° 02′ 16″ E / 41.959012°N,3.037783°E / 41.959012; 3.037783
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata
Capital de

Capitalla Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total11.163 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat541,89 hab./km²
Llars288 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicibisbalenc, bisbalenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície20,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDaró Modifica el valor a Wikidata
Altitud39 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataOscar Aparicio i Pedrosa (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Economia
PIB nominal170.800.000 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita16.100 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17022 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT170221 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblabisbal.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100065250602736 Twitter: labisbalemporda Instagram: ajuntament_labisbaldemporda Youtube: UCNc6EfsFKrUr8ZORmo8T-Jg Modifica el valor a Wikidata

Del 14 al 18 d'agost se celebra la Festa Major de la ciutat. Durant aquests dies es pot gaudir de diferents activitats i actes organitzades majoritàriament per les associacions del municipi.

Geografia Modifica

El municipi de la Bisbal d'Empordà, situat al centre del Baix Empordà, limita al nord amb Corçà i Ullastret, a l'est amb Forallac i a l'oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. A més de la ciutat, formen part del terme els pobles de Castell d'Empordà i Sant Pol. A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga. La serra dels Perduts, amb l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, és la frontera natural del sud del terme.

Altres corrents d'aigua de règim torrencial que drenen el terme, a part del Daró, són la riera del Vilar, que aflueix al Daró per la dreta, i les seves tributàries, les rieres de Sant Pol i de Fitor i el torrent de la Marqueta o el torrent del Raig, que vessa directament al Daró dins el nucli urbà de la Bisbal en un darrer tram cobert.[2]

Història Modifica

L'origen Modifica

Diverses vil·les romanes s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles ix i x formaven els nuclis de població de Fontanetum (la Bisbal), Fonsedictus (Fonteta) i Perductus (Sant Pol). Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any 881. El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un vescomte. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any 904. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un castell al segle xi. Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig i pregoner per a administrar justícia. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.[3]

La vila medieval Modifica

Durant la baixa edat mitjana la Bisbal estava emmurallada, una protecció que es completava amb baluards, fossats i diverses torres. Existien quatre portals a través dels quals s'accedia al nucli: un al camí que duia a Girona, un altre al camí de Palamós, un altre encarat a Calonge i un quart, posterior, al camí de Torroella de Montgrí. Els carrers eren irregulars, estrets i sinuosos, una característica de les viles de domini feudal. El centre de la vida social era la plaça Major, llavors porticada. Hi havia també un call jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. L'aljama es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on hi podria haver hagut la sinagoga. El barri fou saquejat el 1285 i el 1391, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan segle xv.[2]

El 1322 Jaume el Just va donar el permís de celebració de mercat els divendres, costum que encara subsisteix. Poc després es va rebre l'autorització per formar un consell municipal, com les viles de jurisdicció reial. Els caps de casa es reunien al pati d'armes del castell un cop l'any i triaven per sorteig els membres que formarien el consell, que llavors havien de rebre el vistiplau del bisbe, qui a la vegada nomenava el batlle i la cúria. Els 40 consellers exercien funcions consultives, legislatives i de supervisió. Dictaven, per exemple, les normes sanitàries o morals. Al segle xv la Bisbal ja tenia una milícia popular de 200 homes, una escola de minyons i de gramàtica i filosofia, hospital, orgue a l'església i rellotge al campanar. Cap a l'any 1440, el bisbe atorgà representació als pagesos al consell municipal: la meitat dels consellers. Els pagesos vivien en masos fora de la muralla i estaven subjectes al règim feudal. Les desavinences entre pagesos i vilatans, especialment a l'hora d'establir els impostos, van propiciar vers el 1567 la divisió del consell en dos òrgans diferents, un per a cada estament, i es van reduir els membres a 12 per consell. El territori, doncs, va quedar dividit en dues administracions: gairebé tot estava governat pels pagesos o "universitat forana", mentre que els vilatans o "universitat de la vila" tenien jurisdicció al nucli emmurallat, als ravals i als horts al voltant d'aquests.

Creixement i prosperitat Modifica

La vila es començà a expandir al segle xvi amb petits ravals que acabaren formant un barri al sud-oest, al segle xvii. L'augment de població va convertir la Bisbal en el poble més gran de la comarca, fet que s'explica pel despoblament de la costa en benefici de l'interior i per la immigració occitana. A partir del període de la Il·lustració, els viatges d'alguns petits nobles comerciants i menestrals a França van introduir les idees revolucionàries. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V d'Espanya suprimeix el sistema d'elecció del consell municipal i en redueix a set membres nomenats per ell mateix; això provoca protestes d'alguns nobles, que es neguen a acceptar el càrrec. Pel que fa a l'activitat econòmica, el segle xviii és una època d'expansió de l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'artesania. Cap a la fi de la centúria habitants de més de cinquanta pobles participaven en el mercat setmanal, tant de la costa com de Barcelona, i hi havia més de 150 treballadors a la vila, d'oficis molt diversos.[3] També s'hi desenvolupà molta activitat musical.[4]

Hi hagué un important augment de població al segle xviii: de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787. La construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou carrer Ample es va convertir en la via principal. Paral·lelament, es començà a enderrocar la muralla. Poc després hi hagué un episodi bèl·lic destacat durant Guerra del Francès: el 1810 les tropes del general O'Donnell atacaren la vila i en foragitaren els francesos, comandats pel general Schwartz.[5]

La Bisbal, cap de partit Modifica

   
Les Voltes i el passeig Marimon Asprer, a la dreta del Daró, dues construccions de mitjans del segle xix.

A partir de la divisió provincial d'Espanya de 1833, la Bisbal fou designada cap de partit judicial d'un territori que englobava bona part del Baix Empordà; els jutjats s'instal·laren al castell. En aquest moment hi havia diverses activitats industrials, sobretot tapers, blanquers, fariners i rajolers. La pagesia encara tenia un pes important en l'economia. Pel que fa al comerç, a part del mercat setmanal hi havia quatre fires anuals: la de cinquagesma, la de Sant Pere, la de la Mare de Déu de setembre i la de cap d'any. Vers el 1850 s'obrí la carretera de Girona i s'hi aixecaren les Voltes, un passeig porticat dissenyat per l'arquitecte Martí Sureda que es convertiria en el centre de l'activitat social i urbana. Més endavant, el 1887, travessà la carretera el Tramvia del Baix Empordà o Tren Petit que feia la ruta Girona-Palamós amb una estació a la Bisbal. En aquesta època també es formà el passeig Marimon Asprer, a la riba esquerra del riu Daró. La vila visqué un dels episodis importants de la insurrecció federalista de 1869, amb dos mil homes que s'hi havien fet forts i s'enfrontaren a les tropes del governador militar de Girona en el Foc de la Bisbal el 6 d'octubre.

Les associacions culturals amenitzaven la vida social de la població: el Centro Republicano, l'Escut Emporità (de la classe mitjana i benestant) i l'Ateneu Pi i Margall (de les classes populars). També hi havia casinos i la burgesia bastí el Teatre Principal, que acollia tota mena de representacions i actes. El 1906 la Bisbal rebé el títol de ciutat per Reial Decret d'Alfons XIII.

Durant la dictadura franquista, la ciutat va créixer amb l'aparició de noves urbanitzacions, acompanyades d'una forta especulació del sòl. En són exemples el barri de la Guardiola i l'edifici de Torre Bisbal, d'onze plantes, sovint qualificat com a "nyap urbanístic".[6] En la dècada del 1950 es rebé un important flux migratori de la localitat andalusa de Cuevas Bajas. El 1975 s'annexionà el municipi veí de Castell d'Empordà.

Capital de comarca Modifica

La Generalitat de Catalunya ja havia designat la Bisbal com a capital del Baix Empordà en la divisió comarcal de 1936, que quedà suspesa amb l'arribada de la dictadura. Amb el retorn de l'autogovern, es restaurà aquesta condició, qüestionada especialment per l'Ajuntament de Palafrugell, i es creà el Consell Comarcal. Les primeres eleccions municipals democràtiques portaren un govern amb la UCD i ERC.

Monuments i llocs d'interès Modifica

En el cementiri hi ha la tomba de Ralph Elman (Londres, 1907 - Pals, 1983), violinista que va treballar amb The Beatles.

Activitats econòmiques Modifica

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle xx, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca.

Gastronomia Modifica

Són molt populars els dolços de les seves pastisseries:

  • Bisbalenc - Pastisseria Sans
  • Rus - Pastisseria Massot
  • Càntir - Pastisseria Font
  • Mil·lenni - Pastisseria Font
  • Galetes Graupera

Escena Bisbalenca Modifica

La Bisbal d'Empordà ha vist formar-se i créixer un bon grapat de músics i talents musicals. En són un exemple:

Demografia Modifica

Entitat de població Habitants (2020)
la Bisbal d'Empordà 11.099
Castell d'Empordà 35
Sant Pol 25
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
186 199 288 1.636 2.813 4.587 4.695 5.044 4.750 4.914

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.630 4.607 4.361 4.538 5.372 6.590 7.364 8.091 7.829 7.829

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.007 8.107 8.264 8.288 8.885 9.261 10.173 10.397 10.679
10.761

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
10.742
10.859
11.159
11.163
- - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El 1553 incorpora el Vilar; el 1787, Sant Pol de la Bisbal i el 1972, Castell d'Empordà.[8]

Política Modifica

Composició de la Corporació Municipal Modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. Des del 17 de juny del 2023, l'alcalde és Òscar Aparicio, que lidera un govern tripartit amb el PSC, Compromís-Junts i Tots per la Bisbal.[9]

 
Eleccions municipals de 28 de maig del 2023 - la Bisbal d'Empordà

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Republicana de CatalunyaAcord Municipal   Enric Marquès Serra 934 24,60% 4 ( -2)
Partit dels Socialistes de Catalunya—Independents per la Bisbal—Progrés Municipal   Òscar Aparicio Pedrosa 781 20,57% 4 ( +1)
Candidatura d'Unitat Popular—Som Poble—Alternativa Municipalista   Alba Solés Coll 649 17,09% 3 ( )
Compromís per la Bisbal—Junts per Catalunya   Eva Rovira Anglada 623 16,41% 3 ( )
Tots per la Bisbal—Tots Empordà Xavier Dilmé i Vert 382 10,06% 2 ( +1)
La Bisbal En Comú Podem—Confluència   Bilal Bensahid Zahuan 325 8,56% 1 ( )
Vots en blanc   102 2,68%
Total vots vàlids i regidors 3.796 100 % 17
Vots nuls 116 2,96%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.912 53,44%**
Abstenció 3.407* 46,55%**
Total cens electoral 7.319* 100 %**
Alcalde: Òscar Aparicio Pedrosa (PSC) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots del PSC, Junts i Tots per la Bisbal)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Històric d'alcaldes Modifica

Nom Anys Partit polític
Joan Hugas Durán 1979-1983 ERC
Albert Vancells Noguer 1983-1991 CiU
Antoni Gustems Torrent 1991-1995 PSC
Ramon Romaguera Amat 1995-2007 PSC
Lluís Sais i Puigdemont 2007-2011 ERC
Òscar Aparicio i Pedrosa 2011-2014 PSC
Núria Anglada i Casamajor 2014-2015 CiU
Lluís Sais i Puigdemont 2015-2019 ERC
Enric Marquès i Serra 2019-2023 ERC[11]
Òscar Aparicio i Pedrosa 2023- avui PSC

Fills il·lustres Modifica

Categoria principal: Bisbalencs

Vegeu també Modifica

Referències Modifica

  1. Terradellas i Saurí, Judit. L'Abans. Recull Gràfic de la Bisbal d'Empordà (1867-1965). Editorial Efadós, 2005, p. 654. ISBN 84-95550-44-X. 
  2. 2,0 2,1 «La Bisbal d'Empordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Frigola i Arpa, Jordi. La Bisbal. Diputació de Girona, 2003. ISBN 8495187590. 
  4. Pujol i Coll, Josep. «"La Bisbal" a El barroc musical gironí.».
  5. Stark, Jonathan. La medalla de Bagur i Palamós. Estudis del Baix Empordà, 2009, p.175. 
  6. «Les obres de rehabilitació de Torre Bisbal començaran després de Setmana Santa». VilaWeb, 17-03-2008 [Consulta: 2 setembre 2018].
  7. «Call jueu, La Bisbal d'Empordà». [Consulta: 11 març 2021].
  8. «DECRETO 3522-1972, de 14 de diciembre por el que se aprueba la incorporación del Municipio de Castell de Ampurdá al de La Bisbal (Gerona)». Butlletí Oficial de la Província de Girona, 21, 17-02-1973, pàg. 2.[Enllaç no actiu]
  9. «Òscar Aparicio recull la vara d’alcalde i alerta sobre l’abstenció electoral». L'aguait, 17-06-2023. [Consulta: 27 juny 2023].
  10. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2023». [Consulta: 27 juny 2023].
  11. «Consulta de dades». Municat. [Consulta: 23 octubre 2015].

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal d'Empordà