La Bisbal d'Empordà

municipi de Catalunya, capital del Baix Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat,[1] capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya. El municipi és a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Infotaula de geografia políticaLa Bisbal d'Empordà
Bandera de la Bisbal d'Empordà Escut de la Bisbal d'Empordà
Bandera de la Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata Escut de la Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Spain, Catalonia, La Bisbal d'Empordà (1).JPG
Mercat setmanal a la Plaça Major Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de laBisbald'Empordà.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 57′ 32″ N, 3° 02′ 16″ E / 41.959012°N,3.037783°E / 41.959012; 3.037783
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
Comarcael Baix Empordà Modifica el valor a Wikidata
Capital de

Capitalla Bisbal d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total10.974 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat532,72 hab/km²
Llar288 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicibisbalenc, bisbalenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície20,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud39 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniMaria Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEnric Marquès i Serra (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Economia
PIB nominal176.900.000 € (2016) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita16.700 € (2016) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE17022 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT170221 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblabisbal.cat Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El municipi de la Bisbal d'Empordà, situat al centre del Baix Empordà, limita al nord amb Corçà i Ullastret, a l'est amb Forallac i a l'oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. A més de la ciutat, formen part del terme els pobles de Castell d'Empordà i Sant Pol. A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga. La serra dels Perduts, amb l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, és la frontera natural del sud del terme.

Altres corrents d'aigua de règim torrencial que drenen el terme, a part del Daró, són la riera del Vilar, que aflueix al Daró per la dreta, i les seves tributàries, les rieres de Sant Pol i de Fitor i el torrent de la Marqueta o el torrent del Raig, que vessa directament al Daró dins el nucli urbà de la Bisbal en un darrer tram cobert.[2]

HistòriaModifica

L'origenModifica

Diverses vil·les romanes s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles IX i X formaven els nuclis de població de Fontanetum (la Bisbal), Fonsedictus (Fonteta) i Perductus (Sant Pol). Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any 881. El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un vescomte. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any 904. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un castell al segle xi. Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig i pregoner per a administrar justícia. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.[3]

La vila medievalModifica

Durant la baixa edat mitjana la Bisbal estava emmurallada, una protecció que es completava amb baluards, fossats i diverses torres. Existien quatre portals a través dels quals s'accedia al nucli: un al camí que duia a Girona, un altre al camí de Palamós, un altre encarat a Calonge i un quart, posterior, al camí de Torroella de Montgrí. Els carrers eren irregulars, estrets i sinuosos, una característica de les viles de domini feudal. El centre de la vida social era la plaça Major, llavors porticada. Hi havia també un call jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. L'aljama es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on hi podria haver hagut la sinagoga. El barri fou saquejat el 1285 i el 1391, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan segle xv.[2]

El 1322 Jaume el Just concedí el permís de celebració de mercat els divendres, costum que encara subsisteix. Poc després es va rebre l'autorització per formar un consell municipal, com les viles de jurisdicció reial. Els caps de casa es reunien al pati d'armes del castell un cop l'any i triaven per sorteig els membres que formarien el consell, que llavors havien de rebre el vistiplau del bisbe, qui a la vegada nomenava el batlle i la cúria. Els 40 consellers exercien funcions consultives, legislatives i de supervisió. Dictaven, per exemple, les normes sanitàries o morals. Al segle XV la Bisbal ja tenia una milícia popular de 200 homes, una escola de minyons i de gramàtica i filosofia, hospital, orgue a l'església i rellotge al campanar. Cap a l'any 1440, el bisbe atorgà representació als pagesos al consell municipal: la meitat dels consellers. Els pagesos vivien en masos fora de la muralla i estaven subjectes al règim feudal. Les desavinences entre pagesos i vilatans, especialment a l'hora d'establir els impostos, van propiciar vers el 1567 la divisió del consell en dos òrgans diferents, un per a cada estament, i es van reduir els membres a 12 per consell. El territori, doncs, va quedar dividit en dues administracions: gairebé tot estava governat pels pagesos o "universitat forana", mentre que els vilatans o "universitat de la vila" tenien jurisdicció al nucli emmurallat, als ravals i als horts al voltant d'aquests.

Creixement i prosperitatModifica

La vila es començà a expandir al segle XVI amb petits ravals que acabaren formant un barri al sud-oest, al segle xvii. L'augment de població va convertir la Bisbal en el poble més gran de la comarca, fet que s'explica pel despoblament de la costa en benefici de l'interior i per la immigració occitana. A partir del període de la Il·lustració, els viatges d'alguns petits nobles comerciants i menestrals a França van introduir les idees revolucionàries. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V d'Espanya suprimeix el sistema d'elecció del consell municipal i en redueix a set membres nomenats per ell mateix; això provoca protestes d'alguns nobles, que es neguen a acceptar el càrrec. Pel que fa a l'activitat econòmica, el segle xviii és una època d'expansió de l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'artesania. Cap a la fi de la centúria habitants de més de cinquanta pobles participaven en el mercat setmanal, tant de la costa com de Barcelona, i hi havia més de 150 treballadors a la vila, d'oficis molt diversos.[3]

Hi hagué un important augment de població al segle XVIII: de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787. La construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou carrer Ample es va convertir en la via principal. Paral·lelament, es començà a enderrocar la muralla. Poc després hi hagué un episodi bèl·lic destacat durant Guerra del Francès: el 1810 les tropes del general O'Donnell atacaren la vila i en foragitaren els francesos, comandats pel general Schwartz.[4]

La Bisbal, cap de partitModifica

   
Les Voltes i el passeig Marimon Asprer, a la dreta del Daró, dues construccions de mitjans del segle xix.

Arran de la divisió provincial d'Espanya de 1833, la Bisbal fou designada cap de partit judicial d'un territori que englobava bona part del Baix Empordà; els jutjats s'instal·laren al castell. En aquest moment hi havia diverses activitats industrials, sobretot tapers, blanquers, fariners i rajolers. La pagesia encara tenia un pes important en l'economia. Pel que fa al comerç, a part del mercat setmanal hi havia quatre fires anuals: la de cinquagesma, la de Sant Pere, la de la Mare de Déu de setembre i la de cap d'any. Vers el 1850 s'obrí la carretera de Girona i s'hi aixecaren les Voltes, un passeig porticat dissenyat per l'arquitecte Martí Sureda que es convertiria en el centre de l'activitat social i urbana. Més endavant, el 1887, travessà la carretera el Tramvia del Baix Empordà o Tren Petit que feia la ruta Girona-Palamós amb una estació a la Bisbal. En aquesta època també es formà el passeig Marimon Asprer, a la riba esquerra del riu Daró. La vila visqué un dels episodis importants de la insurrecció federalista de 1869, amb dos mil homes que s'hi havien fet forts i s'enfrontaren a les tropes del governador militar de Girona en el Foc de la Bisbal el 6 d'octubre.

Les associacions culturals amenitzaven la vida social de la població: el Centro Republicano, l'Escut Emporità (de la classe mitjana i benestant) i l'Ateneu Pi i Margall (de les classes populars). També hi havia casinos i la burgesia bastí el Teatre Principal, que acollia tota mena de representacions i actes. El 1906 la Bisbal rebé el títol de ciutat per Reial Decret d'Alfons XIII.

Durant la dictadura franquista, la ciutat va créixer amb l'aparició de noves urbanitzacions, acompanyades d'una forta especulació del sòl. En són exemples el barri de la Guardiola i l'edifici de Torre Bisbal, d'onze plantes, sovint qualificat com a "nyap urbanístic".[5] En la dècada del 1950 es rebé un important flux migratori de la localitat andalusa de Cuevas Bajas. El 1975 s'annexionà el municipi veí de Castell d'Empordà.

Capital de comarcaModifica

La Generalitat de Catalunya ja havia designat la Bisbal com a capital del Baix Empordà en la divisió comarcal de 1936, que quedà suspesa amb l'arribada de la dictadura. Amb el retorn de l'autogovern, es restaurà aquesta condició, qüestionada especialment per l'Ajuntament de Palafrugell, i es creà el Consell Comarcal. Les primeres eleccions municipals democràtiques portaren un govern amb la UCD i ERC.

Monuments i llocs d'interèsModifica

En el cementiri hi ha la tomba de Ralph Elman (Londres, 1907 - Pals, 1983), violinista que va treballar amb The Beatles.

Activitats econòmiquesModifica

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle xx, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca.

GastronomiaModifica

Són molt populars els dolços de les seves pastisseries.

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants (2017)
la Bisbal d'Empordà 10.710
Castell d'Empordà 40
Sant Pol 25
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
186 199 288 1.636 2.813 4.587 4.695 5.044 4.750 4.914

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.630 4.607 4.361 4.538 5.372 6.590 7.364 8.091 7.829 8.006

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.007 8.107 8.264 8.288 8.885 9.261 10.173 10.397 10.679 10.761

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
10.742 - - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora el Vilar; el 1787, Sant Pol de la Bisbal i el 1975, Castell d'Empordà.

PolíticaModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. Des del 15 de juny del 2019, l'alcalde és Enric Marquès, que lidera un govern tripartit amb ERC, la CUP i En Comú Podem.[6]

 
Eleccions municipals de 26 de maig del 2019 - la Bisbal d'Empordà

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Republicana de CatalunyaAcord Municipal   Enric Marquès Serra 1.513 33,36% 6 ( +1)
Candidatura d'Unitat Popular—Alternativa Municipalista   Carles Puig Madrenas 822 18,12% 3 ( )
Compromís per la Bisbal—Junts per Catalunya   Xavier Font Galí 767 16,91% 3 ( )
Partit dels Socialistes de Catalunya—Independents—Candidatura de Progrés   Oscar Aparicio Pedrosa 761 16,78% 3 ( -1)
La Bisbal En Comú Podem—En Comú Guanyem   Maite Bravo Rodríguez 341 7,52% 1 ( )
Tots per la Bisbal—Tots Empordà Xavier Dilmé i Vert 238 5,25% 1 ( +1)
Vots en blanc   94 2,07%
Total vots vàlids i regidors 4.536 100 % 17
Vots nuls 52 1,13%
Participació (vots vàlids més nuls) 4.588 64,74%**
Abstenció 2.499* 35,26%**
Total cens electoral 7.087* 100 %**
Alcalde: Enric Marquès Serra (ERC) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots d'ERC, CUP i En Comú Podem[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Històric d'alcaldesModifica

Nom Anys Partit polític
Joan Hugas Durán 1979-1983 ERC
Albert Vancells Noguer 1983-1991 CiU
Antoni Gustems Torrent 1991-1995 PSC
Ramon Romaguera Amat 1995-2007 PSC
Lluís Sais i Puigdemont 2007-2011 ERC
Òscar Aparicio i Pedrosa 2011-2014 PSC
Núria Anglada i Casamajor 2014-2015 CiU
Lluís Sais i Puigdemont 2015-2019 ERC
Enric Marquès i Serra 2019-actualitat ERC[8]

Fills il·lustresModifica

Categoria principal: Bisbalencs

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Terradellas i Saurí, Judit. L'Abans. Recull Gràfic de la Bisbal d'Empordà (1867-1965). Editorial Efadós, 2005, p. 654. ISBN 84-95550-44-X. 
  2. 2,0 2,1 «La Bisbal d'Empordà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Frigola i Arpa, Jordi. La Bisbal. Diputació de Girona, 2003. ISBN 8495187590. 
  4. Stark, Jonathan. La medalla de Bagur i Palamós. Estudis del Baix Empordà, 2009, p.175. 
  5. «Les obres de rehabilitació de Torre Bisbal començaran després de Setmana Santa». VilaWeb, 17-03-2008 [Consulta: 2 setembre 2018].
  6. 6,0 6,1 Trillas, Joan «Enric Marquès, nou alcalde de la Bisbal d’Empordà per ERC». El Punt Avui, 16-06-2019.
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 6 maig 2019].
  8. «Consulta de dades». Municat. [Consulta: 23 octubre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Bisbal d'Empordà