La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)

primer llargmetratge sonor i en colors de dibuixos animats del cinema i de la factoria Disney
Aquest article tracta sobre la pel·lícula dirigida per David Hand. Vegeu-ne altres significats a «Blancaneu (desambiguació)».

La Blancaneu i els set nans (títol original en anglès: Snow White and the Seven Dwarfs) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1937, dirigida per David Hand i produïda per Walt Disney. Es tracta del primer llargmetratge sonor i en colors de dibuixos animats de la història del cinema. Si bé no va ser el primer llargmetratge de la història de l'animació, sí que va ser el primer a assolir un ampli èxit internacional, i també el primer de dibuixos animats rodat en Technicolor. Es basa en el conte homònim dels germans Grimm.[1]

Infotaula de pel·lículaLa Blancaneu i els set nans
Snow White and the Seven Dwarfs Modifica el valor a Wikidata
Snow white 1937 trailer screenshot.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Dodd Hand, Bill Cottrell, Wilfred Jackson, Larry Morey, Perce Pearce i Ben Sharpsteen Modifica el valor a Wikidata
Director artísticCharles Philippi, Hugh Hennesy, Terrell Stapp, McLaren Stewart, Harold Miles, Tom Codrick, Gustaf Adolf Tenggren, Ken Anderson, Kendall O'Connor i Hazel Sewell Modifica el valor a Wikidata
ProduccióWalt Disney Modifica el valor a Wikidata
GuióMerrill De Maris, Ted Sears, Richard Creedon, Otto Englander, Dick Rickard, Dorothy Ann Blank, Webb Smith i Earl Hurd Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul J. Smith, Frank Churchill i Leigh Harline Modifica el valor a Wikidata
Fotografiacap valor Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Walt Disney Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 desembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Durada83 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.488.423 US$ i 1.480.000 US$ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació4.200.000 US$ (Estats Units d'Amèrica, Canadà)
41.000.000 US$ (Estats Units d'Amèrica, Canadà)
83.000.000 US$ (Terra) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa Blancaneu i els set nans Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema fantàstic, cinema musical i animació tradicional Modifica el valor a Wikidata
TemaVanitat, relació pare-fill, persecució i gelosia Modifica el valor a Wikidata
Representa amadrastra, treball, poma, son i nan Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVI Modifica el valor a Wikidata

← cap valor

Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webd23.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0029583 Filmaffinity: 991538 Allocine: 27524 Rottentomatoes: m/1048445-snow_white_and_the_seven_dwarfs Mojo: snowwhite Allmovie: v45383 TCM: 90631 Metacritic: movie/snow-white-and-the-seven-dwarfs TV.com: movies/snow-white-and-the-seven-dwarfs Modifica el valor a Wikidata

La Blancaneu va ser nominada a l'Oscar a la millor banda sonora als Premis de l'Acadèmia de 1938, i l'any següent, el productor Walt Disney va rebre un Oscar honorífic per la pel·lícula. El premi va ser únic, consistent d'una de mida normal, més set estatuetes Oscar en miniatura que van ser entregades a Disney per Shirley Temple.[2]

El 1989, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va considerar la pel·lícula "culturalment, històricament o estèticament significativa" i la va seleccionar com una de les 25 primeres pel·lícules per a la seva conservació al National Film Registry.[3] L'American Film Institute la va classificar entre les 100 millors pel·lícules americanes, i també la va considerar la millor pel·lícula d'animació de tots els temps el 2008. La interpretació de Disney del conte de fades ha tingut un efecte cultural important, donant lloc a atraccions populars de parc temàtic, un videojoc i un musical de Broadway.

ArgumentModifica

Tracta d'una bella princesa anomenada Blancaneu, que la seva malvada madrastra, la Reina Malvada, vol matar perquè la Blancaneu la supera en bellesa. Després de fugir arriba a la cabana dels set nans per a amagar-se de la seva fúria. És també el primer llargmetratge de dibuixos animats filmat en Technicolor el 1938.

Quan la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, s'assabenta que la seva fillastra Blancaneu s'amaga a la caseta dels set nans del bosc, decideix de disfressar-se de bruixa lletja i vella i anar-la a matar amb una poma enverinada. Els set nans decideixen de venjar-la i van a cercar la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, fins que aquesta cau daltabaix per un barranc.

Els set nans fiquen la princesa Blancaneu adormida en un taüt de vidre, perquè no tenen cor per a enterrar-la. Un dia apareix el Príncep i desperta la princesa Blancaneu amb un petó d'amor veritable trencant el terrible encanteri del somni de mort de la malvada madrastra, la Reina Malvada. La Blancaneu i el Príncep se'n van a viure al castell del Príncep, es casen i viuen feliços durant la resta de les seves dues vides.[4]

Diferències amb el conteModifica

Article principal: La Blancaneu i els set nans

La mare de la Blancaneu, la Reina Bona, apareix al principi del conte del Germans Grimm, en contrast amb la malvada madrastra i bruixa dolenta de la Blancaneu, la Reina Malvada, mentre que aquesta figura de la Reina Bona, la bona mare de la Blancaneu, no hi és a la pel·lícula. Al conte original la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, fa tres presents (unes cintes i uns llaços, una pinta i una poma enverinada) a la seva fillastra, la princesa Blancaneu (els tres regals i la repetició de l'escena són propis del gènere de conte de fades) mentre que la pel·lícula se centra en la poma enverinada i no es posa tant d'èmfasi en l'engany (ella accepta l'oferiment per bondat, sense desconfiar-hi). Els set nans guanyen protagonisme a la pantalla, essent els actors de la venjança i protagonitzant escenes còmiques que no provenen en la rondalla original dels Germans Grimm. En aquest punt, per contra, la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, no mor d'una caiguda mortal com en el film, mentre que en el conte original del Germans Grimm la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, la Reina Malvada, acaba morint de cansament per haver ballat amb unes sabates de ferro roents escalfades al foc.

Primeres adaptacionsModifica

Cal destacar que la primera producció cinematogràfica de la Blancaneu no va ser l’any 1937, sinó que molt abans ja s’havien fet altres versions d’aquesta pel·lícula.

Ens remuntem a l’1 de maig de l’any 1903, on es va fer la primera adaptació cinematogràfica muda produïda per Siegmund Lubin als Estats Units, fet que va desencadenar posteriorment una sèrie d’altres adaptacions de la mateixa pel·lícula. Així doncs, set anys més tard l’any 1910, apareix una nova versió francesa anomenada Le Petit Flocon de Neige, seguida per una versió de 1913 d’Educational Films on els personatges infants feien el paper dels set nans. És en aquest moment que apareix una nova idea de la pel·lícula Blancaneu, despertada per un petó del príncep, canviant el relat original dels Germans Grimm on la protagonista és aixecada per alliberar-la del tros de poma enverinat situat i atrapat a la seva boca.

El 21 de desembre de 1916 es va estrenar una nova adaptació, una pel·lícula muda de J. Searle Dawley i produïda per Paramount Pictures. Aquesta pel·lícula s'estrena el febrer de 1917 al Saló de Convencions de la Ciutat de Kansas City, amb quatre projectors en quatre pantalles. Walt Disney, que aleshores tenia 15 anys i vivia en aquesta ciutat, va assistir per primera vegada a la projecció d'un llargmetratge. Va veure la pel·lícula en dues de les quatre pantalles i va quedar molt impressionat, però va assenyalar que no estaven sincronitzades. Aquesta pel·lícula seria l'origen de la idea d'un llargmetratge d'animació.

Després de diverses versions del clàssic dels germans Grimm realitzades per diferents estudis, Paramount va fer el mateix el 30 de març de 1933 amb un curtmetratge animat i sonor dirigit per Dave Fleischer, amb Betty Boop com Blancaneu.

Necessitat de fer un llargmetratgeModifica

L’any 1937 es produeix la pel·lícula més coneguda popularment de La Blancaneu i els set nans, la qual seria el primer llargmetratge de la productora de Walt Disney. Anys enrere a partir de l'any 1924, aquesta productora va començar-se a fer conèixer en el món de l'animació amb diversos curts com Las Comédias de Alicia (1924), Mickey Mouse (1928) o Silly Simphonies (1929). Però a mesura que anaven passant els anys, la necessitat de la productora per fer llargmetratges i diversificar el seu negoci més enllà de l’èxit dels dibuixos animats creixia exponencialment. Les motivacions d’aquesta necessitat es basaven en motius financers, ja que la producció de curtmetratges permetria obtenir diners suficients com per produir altres curtmetratges nous. A diferència de les produccions amb famosos de Hollywood com Charles Chaplin o Greta Garbo, els curtmetratges d’animació només rebien una petita part de la recaudació de diners de les sales de cinema, cosa que provocava que els costos de producció augmentessin, però no els seus ingressos. Així doncs, l'estudi Walt Disney va haver de passar-se a la producció de llargmetratges per a poder sobreviure. També hi havia una motivació artística, ja que els curtmetratges no permetien enriquir als personatges a causa de la seva curta duració, per tant la trama i el realisme quedaven pobres als ulls dels espectadors i impedia la possibilitat d’escapar-se de la realitat veient els dibuixos animats. Tot seguit, en finalitzar la producció de The Pied Piper l’any 1934, segons l’animador nord-americà Ted Sears, contractat per Walt Disney, la creació d’aquesta producció va permetre arribar a la conclusió que els millors valors de la productora es veien reflectits a la gran pantalla a través dels animals animats.

En conseqüència, el mateix any, Walt Disney va invertir tota la seva fortuna per a la creació de la producció de La Blancaneu i els set nans que s’estrenaria tres anys més tard al 21 de desembre de 1937 als Estats Units, sent el seu primer llargmetratge hollywoodians d’animació en color de la història a nivell cinematogràfic.

Primer llargmetratge d’animació en color de la història cinematogràfica (tècniques d’animació)Modifica

 
Càmera Technicolor dels anys 30 amb tres cintes. Màquina utilitzada per a la producció de La Blancaneu i els set nans, primer llargmetratge d’animació en color de la història cinematogràfica.

Durant el procés de creació de la producció es van plantejar diferents problemes per als animadors de Disney, ja que volien aconseguir que els personatges es moguessin amb naturalitat. Els dibuixants tenien experiència en il·lustrar animals, però no tenien cap experiència en l’animació d’humans. Per això, la productora va encarregar la filmació d’actors incloent nans per fer estudis previs del moviment d’humans fotograma a fotograma. Es van utilitzar diferents mètodes d’animació i acolorit molt innovadors en aquella època com el procés de Technicolor, invent que constituïa una càmera capaç de transferir els tres colors ciant, magenta i groc a la còpia definitiva d’una escena, la càmera multiplà, un objecte que posseïa làmines de vidre col·locades en diferents nivells permeten agrupar diferents elements de l'escena que es trobaven en diferents distàncies per formar un sol pla obtenint sensació de profunditat en un espai tridimensional. Aquesta va constituir una tècnica tan efectiva que es faria servir fins l’arribada de l'era tecnològica d’efectes especials a través dels ordinadors. Finalment, també es va fer ús del rotoscopi, tècnica d’animació basada en filmar una escena real i a sobre d’aquesta dibuixar posteriorment la seva il·lustració fotograma a fotograma per dur a terme l’animació de cada escena.

RecepcióModifica

Es preestrena el 21 de desembre de 1937,[5] i la seva estrena a cinemes va tenir lloc el 8 de febrer de 1938.[5] La pel·lícula va ser distribuïda per RKO Radio Pictures, amb la qual l'empresa de Disney tenia signat un acord de distribució. El guió de la pel·lícula es basa en el cèlebre conte de fades La Blancaneu i els set nans, dels germans Grimm. Com en el conte original, la Reina Malvada (la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu), gelosa de la bellesa de la seva dolça i jove fillastra, la princesa Blancaneu, ordena el seu assassinat a un caçador, però Blancaneu fuig i troba refugi en una caseta del bosc al costat dels set nans. El guió de la pel·lícula va ser adaptat per Dorothy Ann Blank, Richard Creedon, Merrill De Maris, Otto England, Earl Hurd, Dick Rickard, Ted Sears i Webb Smith. David Hand va ser el director supervisor, i William Cottrell, Wilfred Jackson, Larry Morey, Perc Pearce, i Ben Sharpsteen es van encarregar de la direcció de les seqüències.

La pel·lícula va ser l'èxit més gran de taquilla de l'any 1938, convertint-se en la pel·lícula més taquillera de la història per davant de The Singing Fool, tot i que l'any següent fou superada per Allò que el vent s'endugué.[6] Ajustat a la inflació, és una de les deu pel·lícules més taquilleres de la història al Canadà i els Estats Units i la més taquillera entre les pel·lícules d'animació a nivell mundial.[7]

La cançó dels nans Heigh-Ho ha esdevingut una icona de la cultura popular. La cançó Some Day My Prince Will Come s'ha convertit en un estàndard de jazz que ha estat interpretada per nombrosos artistes, entre ells Buddy Rich, Lee Wiley, Oscar Peterson, Frank Churchill,[8] Oliver Jones;[9] i Andrea Motis i el Joan Chamorro Group;[10] també va ser el títol d'àlbums de Miles Davis, Wynton Kelly i Alexis Cole.[11]

reconeixements de l'American Film Institute

L'American Film Institute (AFI), una organització independent sense ànim de lucre creada als Estats Units pel programa National Endowment for the Arts,[12] publica una varietat de premis anuals i llistes de pel·lícules que reconeixen l'excel·lència en la realització de cinema. La sèrie AFI 100 Years..., que es va desenvolupar entre 1998 i 2008, va crear llistes categoritzades de les millors pel·lícules d'Amèrica seleccionades per jurats formats entre més de 1.500 artistes, estudiosos, crítics i historiadors. La inclusió d'una pel·lícula en una d'aquestes llistes es basava en la popularitat de la pel·lícula al llarg del temps, la importància històrica i l'impacte cultural.[13] Snow White and the Seven Dwarfs va ser seleccionada per jurats per incloure-la en moltes llistes de l'AFI, incloses les següents:

ReferènciesModifica

  1. «Snow White and teh Seven Dwarfs». FIlmaffinity.
  2. Gabler, 2006, p. 277–278.
  3. «Film Registry Picks First 25 Movies». Los Angeles Times [[[Washington, D.C.]]], 19-09-1989.
  4. «Snow White and teh Seven Dwarfs». The New York Times.
  5. 5,0 5,1 Barrier, 1999, p. 229.
  6. Finler, Joel Waldo. The Hollywood Story. Wallflower Press, 2003, p. 47. ISBN 978-1-903364-66-6. 
  7. Guinness World Records (en anglès). 60. 2015, 2014, p. 160–161. ISBN 978-1-9088-4370-8. «The 2015 edition of Guinness World Records does not provide an explicit figure for Snow White and the Seven Dwarfs. However, it does state that it is one of only two pre-1955 films—the other being Gone with the Wind—that are among the adjusted top ten. It placed tenth in the 2012 edition, and the eleventh highest-grossing film according to the 2015 edition is The Exorcist, which has grossed $1.794 billion adjusted to 2014 prices. The adjusted grosses for the other films on the chart increased by 4.2 percent between 2011 and 2014 according to Guinness, and using this apparent rate of inflation would take the adjusted gross for Snow White from $1.746 billion at 2011 prices to $1.819 billion at 2014 prices.» 
  8. Berg, Chuck «Piano, steel beat island rhythms» (en anglès). Lawrence Journal-World, 30-10-1988, pàg. 4D [Consulta: 30 octubre 2021].
  9. Adams, James «Jones leaves no possible note unplayed». Edmonton Journal, 13-12-1986, pàg. 30.
  10.   Andrea Motis & Joan Chamorro Grup - "Someday My Prince Will Come" a YouTube
  11. Loudon, Christopher «Alexis Cole Digs Disney» (en anglès). JazzTimes, 05-04-2010 [Consulta: 30 octubre 2021].
  12. «History of AFI» (en anglès). American Film Institute. Arxivat de l'original el 30 abril 2011. [Consulta: 30 octubre 2021].
  13. Van Gelder, Lawrence «'Citizen Kane' Wins an Election» (en anglès). The New York Times, 21-06-2001. Arxivat de l'original el 21 juny 2007 [Consulta: 30 octubre 2021].
  14. «AFI's 100 Years...100 Movie» (en anglès). Los Angeles CA: American Film Institute, juny 1998. [Consulta: 30 octubre 2021].
  15. «AFI's 100 Years...100 Movie – 10th Anniversary Edition» (en anglès). Los Angeles CA: American Film Institute, 20-06-2007. [Consulta: 30 octubre 2021].
  16. «AFI's 10 Top 10: Animation» (en anglès). Los Angeles CA: American Film Institute. [Consulta: 30 octubre 2021].
  17. «AFI's 100 Years... 100 Heroes and Villains» (en anglès). Los Angeles CA: American Film Institute, 04-06-2008. [Consulta: 30 octubre 2021].
  18. «AFI's 100 Years... 100 Songs» (en anglès). Los Angeles CA: American Film Institute, 22-06-2004. [Consulta: 30 octubre 2021].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica