Mercat de la Boqueria

mercat municipal a Barcelona
(S'ha redirigit des de: La Boqueria)

El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mercat de la Boqueria
Imatge
Dades
TipusMercat cobert Modifica el valor a Wikidata
Construcció1836 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoclassicisme
arquitectura del ferro
modernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióla Rambla, 91 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.38194°N,2.17211°E / 41.38194; 2.17211
Bé cultural d'interès local
Data18 novembre 2000
Id. IPAC40469 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1181 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webboqueria.info Modifica el valor a Wikidata

Té una superfície de 2.583 m² amb més de 300 parades que ofereixen una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com als restauradors de la ciutat. És el segon mercat més gran de Catalunya, després del mercat de Sant Antoni, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes.[3]

Descripció

modifica
 
Parada de fruita al mercat de la Boqueria
 
L'estructura metàl·lica del 1914
 
La porxada
 
Pla de la Boqueria (1820). Josep Flaugier
 
Vista del mercat de la Boqueria a l'àlbum Bellezas de Barcelona (1874). A mà dreta hi ha Can Rapau
 
Placa commemorativa de Ramon Cabau

La plaça porxada de Sant Josep ve delimitatda per un conjunt d'edificis de planta baixa, entresòl, pis principal, dos pisos i terrat transitable. En les façanes orientades a la Rambla, presenten grans portals allindanats a la planta baixa i balcons correguts amb volada de pedra a l'entresòl i el principal. Aquests balcons són tancats amb barrots de forja profusament ornamentats. Les obertures d'aquestes façanes presenten dimensions decreixents pis rere pis, sempre emmarcades amb muntants i llindes de pedra i tancades per balcons simples i ampitadors en el tercer i quart nivell respectivament. Pel que fa a la resta, els murs es presenten revestits amb morters decorats a quarterons fins a l'alçada del cornisament superior, ornat a base de mènsules.[2]

Des de la Rambla, el mercat presenta dos accessos laterals (inscrits dins de dos arcs de mig punt que abracen la planta baixa i l'entresòl) i l'accés principal, en forma de carrer. Els dos accessos laterals estan adscrits als eixos definits pel gran pòrtic que envolta tot el mercat, englobant dins d'una columnata els portals interiors de la planta baixa i els balcons ampitadors de l'entresòl dels immobles. Els pòrtics són coberts per voltes rebaixades que se sostenen sobre llurs columnes d'ordre jònic gegant. Al seu torn, dites columnes sostenen un entaulament motllurat que serveix de basament a les baranes de terracota de la coberta del pòrtic, que actua al mateix temps com eixida del pis principal dels immobles.[2]

La plaça definida per les columnates jòniques és coberta amb un sistema de pilars i jàsseres de gelosia de ferro colat i una encavallada tipus polonceau, formant cinc naus paral·leles. L'extrem de la nau central afrontat a La Rambla va ser monumentalitzat amb un arc de ferro i vitralls de colors sobre unes bases d'obra revestides de trencadís construït el 1913 per l'arquitecte Antoni de Falguera. Aquest arc sosté, per mitjà d'unes garlandes de flors obrades amb ferro forjat, un antic escut de Barcelona comprès dins d'un cercle, també de vitralls de colors.[4][2]

Història

modifica

Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant el Portal de la Boqueria,[5] a l'esplanada del Pla de la Boqueria, on les venedores ambulants i les pageses de les rodalies (hortes de Sant Antoni, de Sant Pau i de Sant Bertran i més endavant dels pobles veïns)[6] s'hi instal·laven fora de les muralles amb la finalitat de vendre els seus productes, per a estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

A principis del segle xix, la Rambla des del carrer del Carme fins al de la Petxina tenia tota l'amplada que avui dia té al davant del palau de la Virreina. El mercat se situava a l'espai entre les cases i els arbres, dividit en sectors ben diferenciats segons el producte que es venia. Molts venedors obsequiaven amb una flor per la compra d'algun producte d'alimentació, i aquí hi trobem l'origen de les actuals floristes. Més tard també s'hi va afegir la venda d'animals, sobretot ocells.

El 1586, els carmelites descalços (anomenats «els josepets» per ser els difusors de l'advocació de Sant Josep) fundaren el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat. El dia de Sant Jaume del 1835, va ser incendiat durant una manifestació, juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la Rambla. Al solar es va construir una plaça amb grans columnes voltada de porxos, projectada per l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila.[7] Es va decidir traslladar-hi el mercat de manera temporal, però finalment en va ser l'emplaçament definitiu. Les obres de cobriment es van iniciar el dia de Sant Josep de 1840. Amb l'aterrament de l'antic convent de Santa Maria de Jerusalem l'any 1868, s'autoritzà l'aixecament de coberts provisionals a la plaça de la Gardunya (procés que va perdurar fins al 1885).[7] La coberta metàl·lica actual es va inaugurar el 1914.

L'última modificació va ser l'any 2000,[8] que va motivar l'enderroc de Can Rapau. El 2015 es va inaugurar una altra que afectava sobretot la plaça de la Gardunya.[9]

Homes i dones del mercat

modifica

El 31 de març de 1987, com cada matí, el gastrònom Ramon Cabau Guasch hi va aparèixer. Semblava baix d'ànim i va lliurar una flor a cadascun dels seus amics del mercat; va parlar amb diversos d'ells, hi va donar una darrera volta i, poc després de les nou, va demanar un got d'aigua. Va ingerir una píndola de cianur i va morir allà mateix. El dia del seu enterrament va ser acomiadat per milers de comerciants i clients del popular mercat barceloní.[10]

El mercat de la Boqueria és testimoni del treball de milers de dones que han estat venent, comprant i proveint per a l'empresa, gremi, taller o família per a la qual treballaven.[6] En l'actualitat hi ha més de 300 establiments, on la majoria han estat regentades per dones. En general ocupen oficis com a peixateres, carnisseres, fruiteres, forneres, floristes, herbolàries, venedores de verdures, de fruits secs, de llegums, entre d'altres.[6]

La plaça Galdrich, coneguda popularment com la plaça de les pageses, es troba a mà dreta de l'interior del mercat.[6]

Referències

modifica
  1. «Mercat de la Boqueria». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «La Boqueria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. García Velasco, Carlos; Venteo, Daniel; Contel, Judith. Catalunya logística. L'espai logístic de la Mediterrània i el sud d'Europa. Marge Books, p. 5. 
  4. «Mercat de la Boqueria». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
  5. Rumbau, Montserrat. Grandeses i misèries de la Catalunya del segle xiv. Tibidabo Edicions, 1999, p. 119. ISBN 848033097X. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 L'empremta laboral de les dones al nucli antic de Barcelona. Generalitat de Catalunya. 
  7. 7,0 7,1 «Mercat de la Boqueria». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. «La reforma de la plaza de la Gardunya acabará en 2012 y costará unos 90 millones de euros» (en castellà). ADN.es, 28-05-2005. Arxivat de l'original el 2011-01-11. [Consulta: 29 agost 2009].
  9. «La Gardunya deixa de ser el pati del darrere de la Boqueria». El Punt Avui, 25-03-2015. [Consulta: 4 novembre 2017].
  10. «Homenaje popular al gastrónomo Cabau, que se suicidó en un mercado barcelonés». El País, 03-04-1987.

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de la Boqueria