La Borinqueña

Himne nacional de l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico

La Borinqueña és l'himne nacional de Puerto Rico. La seva música va ser escrita originalment pel català emigrat Fèlix Astol i Artés el 1867, i la lletra actual és de Manuel Fernández Juncos, que el 1903 va reemplaçar una versió del 1868, de Lola Rodríguez de Tió. El títol fa referència al nom original arawak, o taíno, de l'actual illa de Puerto Rico: Boriken (en castellà, Borinquen).

Infotaula obra musicalLa Borinqueña
Forma musicalhimne nacional Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
CompositorFèlix Astol i Artés Modifica el valor a Wikidata
Lletra deManuel Fernández Juncos Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 665dc33b-ede4-427f-8d07-a6b8ff219997 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La música va sorgir el 1867 de la peça de ball Bellísima trigueña, composta per en Fèlix Astol (s'ha argumentat que l'autor de la melodia hauria estat Francisco Ramírez Ortiz, que no l'hauria signada per por a represàlies polítiques, i Astol únicament l'instrumentador: però mai no s'ha provat documentalment, i l'autoria de Fèlix Astol és la reconeguda oficialment, i per la majoria d'historiadors). A l'any següent, el 1868, la poetessa Lola Rodríguez va fer una nova lletra, de contingut independentista, en suport de la revolució porto-riquenya. Es va fer molt popular, però ràpidament fou prohibida pel govern colonial espanyol. El 1903, ja independitzat Puerto Rico d'Espanya, es va considerar que la lletra de Rodríguez era massa subversiva per a un himne estatal i Manuel Fernández Juncos en va fer un nova versió, que d'aleshores ençà s'ensenyà a les escoles del país. Quinze anys més tard, Luis R. Miranda, músic militar, va arranjar la música a ritme de marxa. El 1952, l'Asamblea Legislativa de Puerto Rico va establir (Llei 2, de 24 de juliol) la música de La Borinqueña com a himne oficial de Puerto Rico. Finalment, el 1977 (Llei 123, de 27 de juliol), les cambres legislatives i el Governador van oficialitzar la lletra de Fernández Juncos com a lletra oficial per a l'himne de l'Estat.

A continuació es reprodueixen les dues lletres de l'himne. La de Lola Rodríguez de Tió s'ha associat històricament, i encara ara en protestes anti-nord-americanes, amb els moviments independentistes porto-riquenys.

Música modifica

  Música de Bellísima trigueña en midi

  Música oficial de l'himne La borinqueña en midi Arxivat 2006-08-19 a Wayback Machine.

Música de l'himne, en MP3 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Partitura de l'himne

Lletres modifica

Lletra oficial (Manuel Fernández Juncos, 1903) modifica

La tierra de Borinquén
donde he nacido yo,
es un jardín florido
de mágico primor.
Un cielo siempre nítido
le sirve de dosel
y dan arrullos plácidos
las olas a sus pies.
Cuando a sus playas llegó Colón;
Exclamó lleno de admiración;
"Oh!, oh!, oh!, esta es la linda
tierra que busco yo".
Es Borinquén la hija,
la hija del mar y el sol,
del mar y el sol,
del mar y el sol,
del mar y el sol,
del mar y el sol.

Lletra original revolucionària (Lola Rodríguez de Tió, 1868) modifica

¡Despierta, borinqueño
que han dado la señal!
¡Despierta de ese sueño
que es hora de luchar!
A ese llamar patriótico
¿no arde tu corazón?
¡Ven! Nos será simpático
el ruido del cañón.
Mira, ya el cubano
libre será;
le dará el machete
su libertad...
le dará el machete
su libertad.
Ya el tambor guerrero
dice en su son,
que es la manigua el sitio,
el sitio de la reunión,
de la reunión...
de la reunión.
Bellísima Borinquén,
a Cuba hay que seguir;
tú tienes bravos hijos
que quieren combatir.
ya por más tiempo impávido
no podemos estar,
ya no queremos, tímidos
dejarnos subyugar.
Nosotros queremos
ser libre ya,
y nuestro machete
afilado está.
y nuestro machete
afilado está.
¿Por qué, entonces, nosotros
hemos de estar,
tan dormidos y sordos
y sordos a esa señal?
a esa señal, a esa señal?
No hay que temer, riqueños
al ruido del cañón,
que salvar a la patria
es deber del corazón!
ya no queremos déspotas,
caiga el tirano ya,
las mujeres indómitas
también sabrán luchar.
Nosotros queremos
la libertad,
y nuestros machetes
nos la darán...
y nuestro machete
nos la dará...
Vámonos, borinqueños,
vámonos ya,
que nos espera ansiosa,
ansiosa la libertad.
¡La libertad, la libertad!

[Hi ha una versió lleugerament diferent amb una estrofa més entre "...reunión" i "Bellísima Borinquén..." que fa:

El Grito de Lares
se ha de repetir,
y entonces sabremos
vencer o morir.

Tenint en compte que el Grito de Lares és del mateix any 1868, sembla que aquesta versió seria una reescriptura posterior]

Bibliografia modifica

  • Escudo, himno y bandera : origen e historia de los símbolos de Puerto Rico Río Piedras: Edil, 1989
  • Martín Gaudier La Borinqueña Barcelona: Rumbos, 1959
  • Estado Libre Asociado de Puerto Rico: sus documentos constitucionales y símbolos San Juan: Departamento de Estado, 1958
  • Monserrate Deliz El himno de Puerto Rico; estudio crítico de "La Borinqueña" Madrid: GIDA, 1957
  • Benito Gaudier, Martín Gaudier Nuestro Mayagüez de ayer y el verdadero origen de "La Borinqueña" Santurce: Imprenta Soltero, 1957

Enllaços externs modifica