La Colònia Güell

Infotaula d'edificiLa Colònia Güell
Dades
Tipus	Poble
Construcció	1890
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme
Superfície	160 ha
Altitud	21 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)
	41° 21′ 42″ N, 2° 01′ 47″ E / 41.36166°N,2.0296°E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	conjunt històric
Codi BCIN	1876-CH-EN
Codi BIC	RI-53-0000402
Id. IPAC	2895

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca pel fet que és una de les colònies més grans del Llobregat, per la qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l'energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica. En la construcció van intervenir el mestre d'obres Francesc Berenguer i Mestres i l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l'església, en la qual també van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta. Té 775 habitants (2005). Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric,^[1]^[2] el 1991. L'església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005.

Història modifica

La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare, Joan Güell, anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell hi traslladà totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona). La causa d'aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.^[3]

Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i en altres poblacions industrials catalanes a finals del segle xix. Aquest capítol, en plena revolució industrial , va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l'encíclica Rerum novarum. En aquest text es constata que l'Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l'anarquisme, que defensaven l'ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la vivència cristiana.^[4]

Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que comptava amb hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.

La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer, que construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l'escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió, que construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).

Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Galeria d'imatges modifica

Ca l'Espinal, de Joan Rubió (1900).
Ca l'Ordal, de Joan Rubió (1894).
Centre Cultural Sant Lluís, de Francesc Berenguer i Bellvehí (1915-1917).
Cooperativa, de Joan Rubió i Francesc Berenguer i Mestres (1900).
Casa del mestre, de Francesc Berenguer i Mestres i Francesc Berenguer i Bellvehí (1916).
Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi.

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Colònia Güell

↑ Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, La Colònia Güell Arxivat 2013-01-01 a Wayback Machine.
↑ «La Colònia Güell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Farràs, Andreu. Els Güell. 1a edició. Edicions 62, Maig 2016. ISBN 978-94-297-7501-3.
↑ Ràfols, Assumpta; Ràfols, Oriol. Història i vida de l'Església. 8a. Edicions Claret, 8/6/2000, p. 103. ISBN 84-8297-418-1.

Enllaços externs modifica

[1] Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, La Colònia Güell Arxivat 2013-01-01 a Wayback Machine.

[2] «La Colònia Güell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Farràs, Andreu. Els Güell. 1a edició. Edicions 62, Maig 2016. ISBN 978-94-297-7501-3.

[4] Ràfols, Assumpta; Ràfols, Oriol. Història i vida de l'Església. 8a. Edicions Claret, 8/6/2000, p. 103. ISBN 84-8297-418-1.

[1]

[2]

[3]

[4]