La Coma i la Pedra

municipi de Catalunya

La Coma i la Pedra és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Coma. El terme municipal s'estén per la part nord de la Vall de Lord, més concretament, per les capçaleres de les valls del Cardener i del Mosoll. També és el municipi de la comarca del Solsonès situat més al nord limitant amb municipis de l'Alt Urgell (N) i el Berguedà (NE)

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Coma i la Pedra
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 10′ 34″ N, 1° 35′ 26″ E / 42.17598°N,1.59063°E / 42.17598; 1.59063
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaSolsonès Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Coma Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població275 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,54 hab./km²)
Llars39 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciComardí, comardina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície60,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCardener Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.004 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMarc Escarré Sala Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25284 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25163 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251636 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomapedra.cat Modifica el valor a Wikidata
La Vansa i Fórnols Josa i Tuixén Gósol
Odèn i Fígols i Alinyà Gósol i Guixers
Sant Llorenç de Morunys Guixers
Entitat de població Habitants (2005)
Coma, la 137
Pedra, la 64
Port del Comte, el 69
Font: Idescat
Mapa del municipi. Municipis limítrofs i entitat de població.

Història

modifica

El primer nucli del terme municipal del qual es té constància documental és el de La Pedra. La primera citació documentada és de la segona meitat del segle ix i fa referència a la consagració de l'església parroquial d'aquest nucli duta a terme pel bisbe d'Urgell, Guisad I (857-872). Òbviament, quan es construïa una església parroquial era perquè en aquell lloc ja hi havia habitatges en nombre suficient per a tenir-hi un lloc de culte.[1] A l'Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell duta a terme el 839 s'hi cita la parròquia d'illa Petra.[1] En un document de l'any 962 es fa referència al castell de la Pedra. La citació textual és: in pago Lordense in locum vocitatum Castro de Petra Fulgenti.[1] El lloc pertanyia a la batllia Sant Llorenç de Morunys la qual va formar part, successivament, de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona.[2]

Al «Diccionario» de Pasqual Madoz,[3] publicat el 1847, el municipi rep el nom de Pedra i Coma i el cap del municipi era a Pedra.

Geografia

modifica

Orografia

modifica
 
Mapa orogràfic del municipi.

El terme municipal està encaixonat entre el massís del Port del Comte a l'oest, i la Serra del Verd i la seva prolongació cap a l'oest el Serrat de la Sella que el tanque pel nord. També cal mencionar la Serra de Pratformiu a l'est i la Serra de Guixers, a l'extrem sud-oriental.

El punt del municipi que assoleix una major altitud és el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m) mentre que la cota més baixa es troba al punt on el Cardener surt del municipi (850 m d'altitud. La major part del terme municipal està per sobre dels 1.000 m d'altitud.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya[4] hi consten els següents accidents orogràfics:

Hidrografia

modifica
 
La hidrografia.

Corrents fluvials

modifica

El riu més important del municipi és el Cardener que neix a tocar del poble de La Coma, a les Fonts del Cardener. Els altres rius dignes de menció són el riu Mosoll, afluent per l'esquerra del Cardener que recull les aigües de la banda nord-oriental del municipi i la rasa de Coll de Port, que ho fa amb les aigües de la banda nord-occidental del terme. La resta de corrents fluvials del municipi són rases i torrents que desguassen en algun d'aquests tres excepte el tram inicial d'un afluent del Torrent de Sant Martí i 35 cursos de la xarxa hidrogràfica del Torrent de la Barata que pertanyen a la conca hidrogràfica de l'Aigua de Valls.

Un total de 204 corrents fluvials transcorren (íntegra o parcialment) pel terme municipal. La longitud total d'aquesta xarxa hidrogràfica és de 154,9 km. D'entre aquests cal destacar-ne els següents:[5]


Fonts del terme municipal de La Coma i la Pedra
Font Puda. Fonts del Cardener. Font de la Creueta.
Font de la Placeta. Font del Terrer. Font de la Pedra.
Font de la Palanca. Font del Molí. Font de l'Esquerrana.
Font Freda. Font de Cal Mall. Font del Torrent
Font de les Mesquites. Font de Cal Viudo. Font del Rei.
Font d'Arderic. Font de Querol. Font de la Ribereta
Font d'Estivella. Font del Duc. Font del Pujol
Font de la Casanova. Font d'Urdet. Font de les Daines
. Font de Cal Cameta.
 
Clima

La Coma i la Pedra gaudeix d'un clima mediterrani continental a les zones baixes del municipi i clima d'alta muntanya a les zones altes. A la capital del municipi (La Coma, 1.012 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 840 mm anuals, a Coll de Port (1.666 m d'altitud) d'uns 1.022 mm i al cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m d'altitud) arriben fins als 1.239 mm. Al poble de La Coma la temperatura mitjana anual és de 9,9 °C amb el gener com a mes més fred (-2.0 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (26.3 °C de mitjana de les màximes).[6] [7] [6] [8] [9]

Vegetació

modifica

Gran part del terme municipal és terreny forestal de rouredes o, principalment, pi roig fins als 2.000 metres, i pi negre per damunt d'aquesta altitud) i per prats alpins que es destinen al pasturatge.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 32 39 169 224 821 775 741 487 475

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
489 482 463 437 445 427 208 253 256 256

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
222 234 240 245 254 253 267
271
274
269

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
261
265
255
278 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 


Distribució per edat i sexe (2001)[10]
Menors de 15 anys De 15 a 64 anys Més de 64 anys
13 homes i 10 dones 100 homes i 54 dones 29 homes i 33 dones

Economia

modifica

La principal activitat econòmica és el turisme (dins el terme municipal hi ha l'estació d'esquí del Port del Comte).

Agricultura

modifica


% Superfície municipal destinada a ús agrícola (1999)[10]
Tipologia Hectàrees % Superfície
del municipi
% comarcal d'aquesta
Tipologia
Terres llaurades 136 2,2 0,7
Pastures permanents 1.305 21,5 16,6
Boscos 2.022 33,4 3,9

Ramaderia

modifica

Del 1982 al 1999 el nombre d'explotacions ramaderes al municipi va minvar de forma considerable en tots els sectors sense excepció, fins i tot en aquells que van experimentar un augment significatiu en el nombre de caps de bestiar (porcí i aviram). Així, en el sector del boví es va passar de 33 explotacions a 5; en el de l'oví, de 62 a 9; en el del cabrum, de 58 a 5; en el del porcí, de 63 a 5, en el de l'aviram, de 91 a 13; en el del conill, de 92 a 10 i en el de l'equí, de 25 a 22.[10]


CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[10]
Tipologia 1982 1999 % comarcal caps de bestiar
per habitant
Boví 243 254 1,8 11,1
Oví 8.37 2.564 8,7 11,1
Cabrum 449 70 2,2 0,3
Porcí 381 2.872 2,2 12,4
Aviram 2.699 59.263 7,5 156,5
Conilles mare 3.711 72 0,7 0,3
Equí 25 22 18,2 0,1

Índex de motorització

modifica


Parc de vehicles (per cada 1000 habitants)[10]
any Cotxes Motocicletes Camions i
furgonetes
1991 426,29 103,59 338,65
2006 648,22 146,25 438,74
Catalunya (2006) 447,39 74,61 108,28

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 226
  2. «La Coma i la Pedra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).  Volum XII, Pàg. 731 s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà:
    PEDRA i COMA: localitat amb ajuntament a la província de Lleida (a 21 llegües), partit judicial i diòcesi de Solsona (4 llegües i 3/4), audiència territorial i capitania general de Barcelona (21). Aquesta població es compon de cases de camp disseminades pel terme, a excepció del caseriu de Coma, que compta 16 reunides; estan SITUADES en terreny molt escabrós i desigual, i EL CLIMA ÉS molt fred, encara que sa. Consta d'unes 56 CASES i església parroquial (Sant Serni), de la qual depèn l'annex de Sant Citeri (sic) de Casavella; la capellania és de primer ascens i el serveix un capellà rector, que nomena el diocesà; hi ha, a més, una altra parròquia independent al caseriu de Coma i 4 capelles dedicades a Santa Magdalena, Sant Marc, Sant Cristòfol i Santa Maria. El TERME confina pel Nord amb Góso (sic) i Aspa (sic); per l'Est amb Caslellfraumir i Corriu; pel Sud amb Guixes (sic) i San Lorenzo de Moruns (sic), i per l'Oest. amb Tuxeu (sic) i la Vansa. Dins de la seva jurisdicció hi té el seu naixement el riu Cardaner (sic), que brolla d'una font considerable al centre del mateix terme. Hi ha també mines de carbó de pedra, de sal de color blau, negre, i de ferro. Moltes fonts d'aigües fredes i saboroses, i una medicinal anomenada la Font Pudia (sic), l'aigua de la qual es compon d'àcid hidrosulfúric lliure, clorurs de calç, magnesia i insulsa; carbonats de calç i magnesia; sulfats de magnèsia, calç i alúmina en poca quantitat, i glesina o baregina. Entre els diferents caserius que hi ha en tot el terme, mereix fer-se esment de la magnifica casa masia, anomenada el Pujol de Nacó (sic), de la qual és propietat la bella boscúria de pins del mateix nom. També existeixen vestigis de diverses torres del temps de la dominació sarraïna. El TERRENY és escabrós, poc pla i tallat per muntanyes molt elevades, cobertes de neu la major part de l'any i amb alguns pins, resta de les belles pinedes que van desaparèixer a mitjans del segle passat. Els CAMINS són locals i de ferradura. PRODUCTES: blat, civada, ordi, espelta, llegums, blat de moro, una mica de lli, glans, nous i patates en abundància. Cria de bestiar oví, cabrum, boví, porcí i algun equí; caça de llebres, perdius, senglars, llops i cabres monteses, i pesca de exquisides truites. INDÚSTRIA: 3 molins fariners. COMERÇ: l'extracció de fustes de pi. POBLACIÓ: 37 veïns i 296 ànimes. RIQUESA IMPOSABLE: 65.751 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14,48% d'aquesta riquesa.
  4. [enllaç sense format] http://www10.gencat.net/ptop/binaris/SOLP1091_tcm32-11695.pdf Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine.
  5. Taula amb les dades detallades de la xarxa hidrogràfica del terme municipal de la Coma i la Pedra[Enllaç no actiu]   full de càlcul
  6. 6,0 6,1 «Atles Climàtic Digital de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 29 maig 2017].
  7. Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al poble de La Coma[Enllaç no actiu]   PDF
  8. Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al refugi de Coll de Port[Enllaç no actiu]   PDF
  9. Taula de les mitjanes climàtiques mensuals al cim del Pedró dels Quatre Batlles[Enllaç no actiu]   PDF
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 La Coma i la Pedra IDESCAT: Base de dades municipals:

Enllaços externs

modifica