Les diferents edificacions constitueixen un recinte fabril tancat. Les diverses dependències de la fàbrica estan disposades una a tocar de l'altre, de manera que formen un triangle. D'esquerra a dreta, s'hi distingeix el que havia estat la porteria, els habitatges per als obrers, les dependències industrials i la capella. L'alçada dels edificis és de dues o tres plantes. A l'entrada del recinte, a la dreta, hi ha la capella de Santa Llúcia, datada del 1852, d'estil historicista amb elements d'inspiració neoclàssica. Sobre el portal hi ha un frontó amb un relleu sobre el baptisme de Crist.[2] La capella està coronada per un campanar de ferro forjat en mal estat. Es conserva en bon estat el canal que donava energia a la fàbrica. Destaca l'alta xemeneia d'obra. La tipologia del recinte es correspon amb el model de clos de colònia. Tot i així, cal dir que difereix dels models de colònies industrials del Llobregat.[3]
La fàbrica del Pont rep aquest nom perquè es troba adossada al Pont Vell de Navarcles, construït a la darreria del segle xviii. Manel Altimir i Segimon Padrón van comprar els terrenys a la vora del riu per construir-hi un molí fariner, el qual va començar a funcionar l'any 1817. Entre 1825 i 1828 es va construir la fàbrica, que va substituir el molí. Inicialment es va dedicar a la producció de teixits de llana i més endavant a la producció de teixits de cotó.[4] Els amos de la nova fàbrica van ser els germans Herp de Manresa. El 1851 es fan obres d'ampliació i poc després es lloguen dependències a altres industrials de la comarca. El 1862 aplegava un total de 124 telers mecànics. Sembla que la família Herp finalment va vendre la fàbrica i que aquesta va acabar funcionant de lloguer en lloguer. Als anys 30 del segle xx es coneixia com a «Can Vives» i a mitjan segle la fàbrica va deixar de funcionar, de manera que el recinte va quedar abandonat. A final de la dècada dels anys 1980 es va reaprofitar l'edifici per acollir-hi diferents tallers artesans o empreses dedicades a àmbits diversos.[3]
Enllaços externs
modifica
- «Fàbrica Vermella». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 1r abril 2015].
