La Foradada

illot de l'arxipèlag dels Columbrets
Aquest article tracta sobre l'illot dels Columbrets. Vegeu-ne altres significats a «Foradada (desambiguació)».

La Foradada, també anomenada Ferrer, és un dels illots de l'arxipèlag dels Columbrets, situat al sud-oest de l'illa Grossa, la més gran de l'arxipèlag, i al sud de l'illa la Ferrera i el Carallot.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Foradada
Imatge

Localització
Map
 39° 52′ 31″ N, 0° 40′ 17″ E / 39.87529°N,0.67152°E / 39.87529; 0.67152
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaCastelló

ComarcaPlana Alta

MunicipiCastelló de la Plana Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de

Topònim

modifica

Popularment sempre ha sigut anomenat pels pescadors com La Foradada. No obstant això, va ser anomenada com Ferrer pel capità Smith i com Horadada pel capità Rafael Pardo de Figueroa.[1]

El seu nom es deu al fet que presenta una gran cavitat al centre.

Història

modifica

Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els segle xix i principi del xx. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als vaixells que es dedicaven al contraban, puix que podien romandre amagats als prismàtics dels serveis de vigilància. Aquests darrers, per tal de posar fi al contraban en l'illa, optaren per provocar una explosió de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.[1]

Geografia

modifica

El grup de la Foradada està integrat pels illots Lobo i Méndez Núñez, i la Pedra Joaquín i Jorge Juan (un banc).[1]

La Foradada, l'illa principal d'aquest conjunt, té forma triangular i gairebé no disposa de sòl en tota l'illa. Es caracteritza pels seus abruptes penya-segats, que sovint es converteixen en parets verticals, i pel to roig de les roques. La forma de l'illa és la d'un arc natural obert al centre, al qual es pot accedir a peu amb molta dificultat fins a l'interior. En l'interior es troba una badia d'aigües someres, tancada a est i sud-est pels illots Lobo i Méndez Núñez.

Protecció

modifica

Els Columbrets foren declarats parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener de la Generalitat Valenciana,[2] i reserva marina de 4.400 hectàrees per ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.[3] Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Columbretes. En la cresta del volcán. Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. Universitat Jaume I (castellà)
  2. «Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 11 febrer 2013].
  3. Ordre de 19 d'abril de 1990 per la qual s'estableix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes
  4. «Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)». Arxivat de l'original el 2015-09-11. [Consulta: 11 febrer 2013].