La Galera

municipi de Tarragona, Espanya
Aquest article tracta sobre el poble del Montsià. Vegeu-ne altres significats a «Galera (desambiguació)».

La Galera és una vila i municipi de la comarca del Montsià. El seu terme fa frontera amb el de Godall, Santa Bàrbara, el Mas de Barberans, Masdenverge, i Ulldecona.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Galera
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya i municipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 40′ 54″ N, 0° 27′ 48″ E / 40.68178°N,0.46325°E / 40.68178; 0.46325
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Galera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població715 (2023) Modifica el valor a Wikidata (26 hab./km²)
Llars10 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGalerenc, galerenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície27,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perbarranc de la Galera Modifica el valor a Wikidata
Altitud112 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAmposta
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRamón Agustín Muñoz Verge (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43515 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43063 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430635 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgalera.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Segons Albert Curto i Homedes, director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, sabem per la documentació que el 1303 ja devia existir, si més no, una agrupació de població incipient. De fet la torre medieval de la Galera, avui església parroquial, és d'aquesta època. Per la sentència d'un plet entre els pobladors de Godall i el seu senyor, Ramon de Centelles, coneixem que els godallencs de l'època van protagonitzar un gran èxode cap a la plana, cap al barranc de la Galera, sembla que perquè les condicions eren més favorables a la Galera, cosa que pot suposar l'existència d'una carta de poblament. En general, les condicions per viure eren millors en poblacions de jurisdicció reial, com la Galera, que en poblacions senyorials, el cas de Godall, en què el poder del senyor era més dur per als súbdits.

Per aquesta raó, a partir de la independència de Godall, el poblament de la Galera (que en aquell moment depenia de la Vegueria de Tortosa, i per tant del Rei) provocava l'atracció de les poblacions veïnes, especialment de Godall. Però, la sentència de 1303, del jutge de la Cort, va aturar els veïns de Godall i els va obligar a mantenir el jurament de fidelitat al senyor de Centelles, jurament que exigia als vassalls quedar-se sota la seua jurisdicció. Les primeres notícies documentals sobre la vila són de 1320, any en què el rei Jaume el Just d'Aragó va concedir la Carta Pobla al lloc conegut com a Pobla de la Galera. Amb tot i això, pareix que la població ja havia començat a establir-se al lloc des del 1303.

El 1983 hi morí Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, i hi fou enterrat.

Geografia

modifica

Cultura

modifica

La torre medieval de la Galera és l'edifici més destacat. Es va construir el 1340 com a torre de guaita i la vila de Tortosa en va sufragar el cost. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i amb una altura considerable. El 1684 se'n va reformar l'interior per convertir-la en l'església parroquial, dedicada a Sant Llorenç. Les obres de reforma del temple van quedar en suspens durant la Guerra de Successió, període durant el qual va servir com a caserna militar. La benedicció de la nova església va tenir lloc el 15 d'agost de 1711.

Des del segle xvii, es van instal·lar a la Galera mestres terrissers i aquest ofici s'hi ha convertit en una tradició. En l'actualitat,[Quan?] només queda un cantirer en actiu a la Galera i al Montsià, Joan Cortiella Garcia, descendent d'una de les nissagues de terrissaires locals. Podreu visitar el seu obrador, veure-hi demostracions al torn i comprar peces tradicionals de terrissa galerenca a la Terrissa Cortiella. El poble compta amb el Museu Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera,[2] en el qual s'explica tot el procés tradicional per a l'elaboració de les peces de terra cuita, la història dels cantirers galerencs, les diferents tipologies de peces de la terrissa galerenca, etc.

Hi ha també una sala d'exposicions temporals on s'organitzen mostres de pintura, fotografia, escultura, ceràmica, etc. Al voltant de l'1 de maig s'hi celebra la «Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa de la Galera», que coorganitzen l'Ajuntament de la Galera i l'Associació Cultural Galerenca Lo Cadub.[3] També hi ha el Premi Biennal de Terrissa i Ceràmica Vila de la Galera, que convoca l'Ajuntament de la Galera.

Festes i cultura

modifica
  • Fesolada Popular (19 de març).
  • Festes Majors: se celebren la setmana del 10 d'agost en honor de sant Llorenç.
  • Setmana Cultural: darrera setmana de setembre.
  • Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa, que se celebra al voltant de l'1 de maig.

Política

modifica

Eleccions municipals del 2019

modifica
Resultats electorals - La Galera, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Junts per Catalunya Ramón Agustín Muñoz Verge 324 5 71,37%
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Maria Ester Martí Accensi 120 2 26,43%
Total 7

Economia

modifica

Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la ramaderia. Destaca el cultiu d'olivers, seguit pel de garrofers, presseguers, mandariners i ametllers. També, a l'apartat de serveis, hi ha establiments de restauració. Al voltant del món de l'oli, hi ha la Cooperativa Agrícola de la Galera i el Molí de la Creu, que envasen i comercialitzen oli de les classes farga, sevillenca i morruda.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 12 10 151 - 1.408 1.412 1.419 1.462 1.517

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.422 1.263 1.145 1.095 1.029 870 794 790 750 750

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
748 734 746 750 774 824 851 897 843
800

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
748
719
736
700 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Personalitats lligades a la Galera

modifica

Referències

modifica
  1. «la Galera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «Fira de la Terrissa». Ajuntament de La Galera. [Consulta: 12 març 2024].

Enllaços externs

modifica