La Gorra de Cop (setmanari)

Setmanari humorístic i satíric català del segle XIX
Aquest article tracta sobre setmanari humorístic del segle XIX. Si cerqueu el barret de palla per a protegir els nens, vegeu «gorra de cop».

La Gorra de Cop va ser un setmanari català il·lustrat de caràcter satíric i humorístic que es va publicar entre els anys 1875 i 1876. En format de fulletó, el seu fundador i principal col·laborador va ser Josep Verdú i Feliu.[2]

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Gorra de Cop
La Gorra de Cop (any 1, número 1, pàgina 1) 1875.png
Portada del primer número del setmanari (24 d'octubre de 1875)
TipusSetmanari
Fitxa
LlenguaCatalà
Data de publicació24 d'octubre de 1875
Dissolució29 de gener de 1876
FundadorJosep Verdú i Feliu
AdreçaRambla dels Estudis 5, Barcelona
(i altres)[1]
Dades i xifres
Format de periòdic370x265 mm
(variable)[1]
PeriodicitatSetmanal
ÀmbitBarcelona
GènereInformació local, satíric, humorístic
Números publicats14
Preu2 quartos

Contingut, estructura i col·laboradorsModifica

La revista va sorgir en el context de l'inici de la Restauració borbònica espanyola[3] i va ser un intent del mateix Verdú per refer-se del fracàs de La Fantasma Groga, publicació que havia fundat prèviament i que va fracassar al publicar-se'n únicament tres números per problemes econòmics.[2]

Estructurada en quatre pàgines a tres columnes cadascuna, La Gorra de Cop pertanyia al partit Partit Republicà Progressista i era especialment crítica amb el carlisme.[4] De caràcter local a Barcelona, va publicar força contes i investigacions poètiques, i presentava tot sovint innovacions a les que Josep Verdú era aficionat.[2] Incloïa també jeroglífics, endevinalles,epigrames i cantarelles.

Va comptar amb col·laboradors com Josep Garriga, Abelard Coma, Salvador Cort i Josep Llorens (entre altres),[4] tot i que la majoria de números estaven pràcticament escrits per Verdú (donat que sempre calia omplir buits i ocupar espais que no ompliria ningú més).[2] Les il·lustracions que s'hi veien eren normalment de Jaume Pahissa i Laporta.[4]

PublicacionsModifica

El primer número es va publicar el 24 d'octubre de 1875 i l'article de presentació del qual justificava el nom del setmanari amb el text següent:

« Si fossim com els gats, que cahuen sempre de peus, o com los pobres, que cauhen sempre de c...ert modo, o com las donas que cahuen de totas maneras, podriam prescindir d'aquella especie de paracaídas; pero nosaltres som noys y com tenim lo cap molt grós, indici segur de la nostra sabiduria, no podem caurer mes que de cap, y d'aquí la necessitat de provehirnos de La Gorra de Cop.[1] »
— La Redacció, La Gorra de Cop, núm. 1
 
Pàgina 4 del número 11 (2 de gener de 1876), en què hi apareixen endevinalles, epigrames i reclams, entre altres.

En total, se'n van publicar només 14 números durant 4 mesos i amb un preu de venda obligat de 2 quartos.[4] Degut al seu poc èxit i a la inviabilitat econòmica que comportava,[2] La Gorra de Cop va llançar la seva darrera edició el 29 de gener de 1876.[1]

Actualment se'n troben exemplars digitalitzats de totes les tirades a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues de la Memòria Digital de Catalunya i se'n conserven en paper a la Biblioteca Nacional de Catalunya.[4][5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Givanel i Mas, Joan. Bibliografia catalana: premsa (Llibre digitalitzat). 1. Institut d'Estudis Catalans, 1931, p. 122. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Moral i Reixach, Sixte «Algunes dades biogràfiques de Josep Verdú i Feliu, Gestus» (PDF). Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs [Vilafranca del Penedès], 3, 1980, pàg. 115-129.
  3. Termes i Ardèvol, Josep. Història del catalanisme fins al 1923. Pòrtic, 2000. ISBN 9788473066013. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Torrent i Fàbregas, Joan; Tasis i Marca, Rafael. Història de la Premsa Catalana. 2. Barcelona: Bruguera, 1966, p. 274. 
  5. «Gorra de cop (En línia)» (Web). Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 18 març 2016].

Enllaços externsModifica