La Granada

municipi de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «granada (desambiguació)».

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.[1] A part del nucli principal de població, el municipi de la Granada també inclou les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim essent enclavat entre els termes d'Avinyonet del Penedès i Subirats.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Granada
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya i municipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 38″ N, 1° 43′ 12″ E / 41.377239°N,1.719907°E / 41.377239; 1.719907
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaAlt Penedès Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Granada Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.218 (2023) Modifica el valor a Wikidata (341,23 hab./km²)
Llars23 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGranadenc, granadenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud272 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Amat i Domènech (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08792 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08094 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080945 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC2695 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblagranada.cat Modifica el valor a Wikidata

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16 19 23 193 392 881 954 1.108 1.078 1.102

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.193 1.127 1.047 1.013 1.117 1.232 1.187 1.225 1.215 1.215

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.299 1.325 1.329 1.429 1.525 1.754 1.949 1.963 2.047
2.073

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.091
2.130
2.208
2.207 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Història

modifica

L'església del castell de la Granada fou bastida de nou el segle xvi, aprofitant els carreus del castell ensorrat i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V d'Espanya. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a sant Cristòfol màrtir.

La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l'interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, honor que té la Granada d'haver-lo tingut des del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat de catalunya, més tard es traspassà a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148).

Hi hagué un castell, la Torre Granada esmentat des del segle x, destruït durant la ràtzia de 1003 d'Abd al-Malik al-Muzaffar[2] i ben aviat refet.

El 31 de març de 1642, durant la Guerra dels Segadors l'exèrcit castellà que havia de socórrer el Rosselló i que havia estat derrotat en la batalla de Montmeló es retirava a Tarragona i fou encalçat per les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt, que capturaren Pere IV d'Empúries, comandant de les tropes espanyoles, amb les restes del seu exèrcit.

El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (nucli antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes (Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó) i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).

Geografia

modifica

L'emplaçament de la Granada (272 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona, la Via Mercadera, cap a Barcelona, i la Via Francisca. Des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona, tenint estació de tren pròpia.

La Granada, tot i trobar-se en un punt més elevat que la resta de poblacions del voltant per estar situada en un turó, no destaca per tenir grans muntanyes ni desnivells, ja que es troba a la Depressió Prelitoral. El punt més elevat del municipi és el puig dels Pujols de la Granada (311 m). Cal destacar també que pel terme transiten dues rieres: la riera de Porroig i la riera dels Gorgs.

El terme municipal és envoltat pels termes de Santa Fe del Penedès al nord, Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues a l'est, Vilafranca al sud i amb les Cabanyes, Vilobí i Font-rubí a l'oest.

El nucli antic està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt de cases entre mitgeres amb façana al davant i al darrere, que tancaven el poble amb portals d'entrada. A l'interior del recinte es conserva el castell i l'església.[3]

Conté un petit enclavament al nord-est del terme, travessat per la via del tren i per l'autopista, on hi apareix l'antic Mas Cortei, esmentat ja des del segle xii.

Cultura

modifica

Pel que fa als actes culturals, destaca per sobre de tot la Festa Major, dedicada al patró del poble: Sant Cristòfol. Durant aquesta festa, que es duu a terme la segona setmana de juliol, té lloc la tradicional Baixada del Ruc del Campanar.

La segona setmana d'octubre també destaca per acollir una altra festa important, la Festa Major Petita o de Minerva, patrona del poble. També és coneguda com a Festa del Most, i té com a acte principal la Pujada del Ruc al Campanar, la qual congrega molts habitants de tota la comarca.

Administració

modifica

Llistat d'alcaldes

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joan Domènech Ferrer Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Domènech Ferrer Independent 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Domènech Ferrer PSC 30/06/1987 --
1991–1995 Xavier Milà Barnés CiU 15/06/1991 --
1995–1999 Xavier Milà Barnés CiU 17/06/1995 --
1999–2003 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM 03/07/1999 --
2003–2007 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM 14/06/2003 --
2007–2011 Joan Cols Canals
Joan Iniesta Zarza
Joan Cols Canals
CiU
PSC
CiU
16/06/2007
18/06/2009
17/06/2010
--
2011–2015 Joan Cols Canals
Joan Iniesta Zarza
Joan Cols Canals
CiU
PSC
CiU
11/06/2011
13/06/2013
16/06/2014
--
2015–2019 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM 13/06/2015 --
2019-2023 Joan Cols i Canals JxLG 15/06/2019 --
Des de 2023 Joan Amat Domènech EPM 17/06/2023 --

Eleccions municipals 2019

modifica
Resultats electorals - La Granada, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Entesa - Acord Municipal Joan Amat i Domènech 505 5 42,87%
Junts per la Granada Joan Cols i Canals 474 5 40,24%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés Jordà Jaime i Ortiz 168 1 14,26%
En blanc 31 - 2,63%
Vot nul 12 - 1,01%
Total 1.190 11 100%

Govern de Junts per la Granada i el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

modifica
Resultats electorals - La Granada, 2017
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
JxCat Carles Puigdemont 477 35,05
ERC-CatSí Oriol Junqueras 392 28,80
C's Inés Arrimadas 174 12,78
PSC Miquel Iceta 114 8,38
CUP Carles Riera 85 6,25
CatComú-Podem Xavier Domènech 65 4,78
PPC Xavier García Albiol 34 2,50
Altres 9 0,66
En blanc 11 0,81
Vot nul 1 0,07
Total 1.362

Mitjans de comunicació

modifica

La Granada, a més del gran nombre d'entitats de què disposa, també té un tret diferenciador de la gran majoria dels municipis del seu voltant. Des de l'any 1985, disposa d'un canal de televisió propi, La Granada Televisió. Aquest canal es va convertir en la primera emissora de televisió local que emetia per ones a tot el Penedès i va ser creat gràcies a la col·laboració econòmica d'un nombrós grup de veïns. Des del 2008 La Granada TV emet per TDT.

També cal citar que dins del terme municipal de la Granada hi ha el Centre de Comunicacions per Satèl·lit que l'empresa Telefònica va utilitzar per transmetre les imatges dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 a tot el món.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «RESOLUCIÓ de 23 d'agost de 1993, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de la Granada» (  PDF). DOGC, num. 1793, 06-09-1993 [Consulta: 21 juny 2010].
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.457. 
  3. «Conjunt del nucli antic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].

Enllaços externs

modifica