La Guingueta d'Àneu

municipi de Catalunya

La Guingueta d'Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà, anomenat fins al 1989 Guingueta i Jou. És fruit de la unió de tres antics municipis: Escaló, Jou i Unarre. El resultat n'ha estat un terme municipal de força extensió: 108,42 km².

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Guingueta d'Àneu
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 35′ 42″ N, 1° 07′ 53″ E / 42.595065°N,1.1312769°E / 42.595065; 1.1312769
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Guingueta d'Àneu Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població285 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,63 hab./km²)
Llars101 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície108,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNoguera Pallaresa Modifica el valor a Wikidata
Altitud919 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Pallé Cases Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25597 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25903 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT259031 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webguingueta.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Ocupa el centre de la meitat nord de la comarca; i, en el seu extrem septentrional, arriba a tocar la comuna occitana de Coflens, al Cantó d'Ost. Dins de la Vall d'Àneu, n'ocupa el sector oriental i meridional.

Etimologia

modifica

El municipi pren el nom del petit nucli, modernament esdevingut poble, de la Guingueta, format a partir d'un parell d'hostals de camí ral.

Geografia

modifica

El terme municipal de la Guingueta d'Àneu és el tercer dels municipis de la Vall d'Àneu. Està situat en plena vall de la Noguera Pallaresa, i en els seus vessants nord i sud, al sud-est d'Esterri d'Àneu i al nord-oest de Llavorsí. Al nord de la Noguera Pallaresa, inclou del tot la vall del Riu d'Unarre, mentre que cap a ponent inclou la vall del Riu de Jou. A migdia i a llevant, diverses valls directament afluents de la Noguera Pallaresa constitueixen aquest terme municipal.

Termes municipals limítrofs:

Alt Àneu Coflens (Cantó d'Ost, Occitània) Lladorre
Alt Àneu
Esterri d'Àneu
i Espot
  Vall de Cardós
Rialb i Llavorsí

Descripció del terme municipal

modifica

Essent, com és, fruit de la unió de tres antics municipis, es pot trobar la descripció dels seus límits en el conjunt dels tres termes: Escaló, Jou i Unarre.

Entitats de població

modifica
Entitat de població Habitants (2011)
Aurós 0
Berrós Jussà 27
Berrós Sobirà 0
Burgo 7
Cerbi 19
Dorve 10
Escalarre 32
Escaló 101
Escart 11
Estaron 23
Gavàs 19
La Guingueta d'Àneu 59
Jou 20
Llavorre 6
Unarre 13
Font: Idescat

Història

modifica

Edat contemporània

modifica

L'Ajuntament

modifica
Alcaldes
modifica
  • Ignasi Bruna i Ruf (1979 - 1987)
  • Genar Cervós i Pedescoll (1987 - 2003)
  • Raquel Cases i Blasi (2003 - 2007)
  • Josep Antoni Cervós i Costansa (2007 - 2019)
  • Jordi Pallé Cases (2019 - actualitat)
Regidors
modifica

Des del 1979, la Guingueta d'Àneu ha tingut els regidors següents: Anna Maria Arias González, Domènec Badia Font, Jesús Blasi Ricart, Josep Maria Bringué Giralt, Jordi Bruna Garcia, Ignasi Bruna Ruf, Josep Maria Bruna Ruf, Josep Canut Bruna, Raquel Cases Blasi, Josep Lluís Cases Isús, Ramon Cases Vidal, Josep Castellarnau Badia, Josep Albert Castellarnau Masa, Albert Castellarnau Senpau, Josep Antoni Cervós Costansa, Genar Cervós Pedescoll, Francesc Comenge Vidal, Pere Antoni Duran Berne, Maria Montserrat Duran Oliveras, Bernat Fernández Luzón, Josep Fernández Luzón, Palmira Gabernet Picolo, Sergi Martínez Sànchez, David Marzo Rambach, Maria Àngels Moliné Escartín, Francesc Picolo Caujela, Josep Lluís Picolo Cebrià, Josep Maria Pubill Bosch, Julià Ros Pau, Josep Simorra Giró, Joan Soldevila Pich, Francesc Soler Barrera i Olga Soler Pujol.

Legislatura 2011 - 2015
modifica
Resultats electorals - La Guingueta d'Àneu, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Josep Antoni Cervós i Costansa 117 5 60,31
PBA-E David Marzo i Rambach 66 2 34,02
Total 199 7
  • Josep Antoni Cervós Costansa (CiU), Alcalde
  • Josep Albert Castellarnau Masa (CiU), Regidor
  • Jordi Bruna Garcia (CiU), Regidor
  • Josep Lluís Cases Isús (CiU), Regidor
  • Albert Castellarnau Senpau (CiU), Regidor
  • David Marzo Rambach (PBA-E), Regidor
  • Palmira Gabernet Picolo (PBA-E), Regidora

Fins al 1992, i des de temps indeterminat, la Guingueta d'Àneu disposà d'una entidad local menor, transformada en Entitat municipal descentralitzada, però suprimida poc després. Es tractava de la d'Escalarre.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
108 81 101 1.113 1.358 1.719 1.307 1.105 1.126 1.069

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.165 1.021 912 868 809 404 252 263 276 276

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
270 290 313 328 347 360 376 356 341
317

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
308
298
289
298 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El primer cens del conjunt del nou municipi és del 1975, després de la fusió (d'Escaló, Jou i Unarre). Les dades anteriors són la suma d'aquests antics municipis.

Aprofitaments hidroelèctrics

modifica

Entre 1956 i 1958, l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya construí la Central d'Esterri d'Àneu. Per alimentar-la, edificà la presa de Cerbi [1] i el corresponent canal de derivació, per portar l'aigua cap a la central en el terme municipal de La Guingueta d'Àneu. La presa es troba al costat de les Bordes d'Aurós, desviant una part del cabal del riu d'Unarre cap el Salt d'Unarre, la sala de màquines del qual es troba a l'edifici de la Central d'Esterri d'Àneu. Quan el canal ja ha passat el poble de Cerbi també rep aigua d'una resclosa situada en el torrent d'Escorriols.

Llocs d'interès

modifica
 
Niu de metralladora al CR-76, a la Guingueta d'Àneu

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Ficha técnica de la presa: CERBI (AZUD)» (HTML) (en castellà). Ministeri d'Agricultura. [Consulta: 25 febrer 2020].

Enllaços externs

modifica