La Massana

parròquia d'Andorra

La Massana o Maçana[1] és una parròquia del Principat d'Andorra, situada al nord-oest del país. Està conformada per set quarts: Pal, Arinsal, Erts, Sispony, Anyós, l'Aldosa de la Massana, i la Massana, capital de la parròquia. També inclou sis nuclis urbans més; el Puiol del Pui, Escàs, els Plans, el Mas de Ribafeta, Xixerella i el Pui.

Infotaula de geografia políticaLa Massana
Coat of Arms of La Massana.svg
LaMassana 01.jpg

Localització
La Massana in Andorra.svg
 42° 32′ 39″ N, 1° 30′ 59″ E / 42.544166666667°N,1.5163888888889°E / 42.544166666667; 1.5163888888889
EstatAndorra

Capitalla Massana
Població
Total10.076 (2014)
• Densitat155,02 hab/km²
Geografia
Superfície65 km²
Altitud1.230 m
Punt més altComapedrosa (1 m)
Limita amb
Organització política
• cònsol majorOlga Molné Soldevila
• Cònsol MenorEva Sansa Jordan
Identificador descriptiu
Codi postalAD400
ISO 3166-2 AD-04
Altres

Lloc webhttp://www.lamassana.ad/
Modifica les dades a Wikidata

El nom de la Massana, prové del llatí mattianam, una varietat de pomes agres o mançanes. La festa major de la Massana és el 15 d'agost i la festa del Roser de la Massana es celebra el segon diumenge de juliol.

HistòriaModifica

La Massana és la quarta parròquia d'Andorra per ordre protocol·lari i les primeres referències històriques de la Massana es troben a l’acta de consagració de la catedral de la seu d'Urgell del segle ix, sota la denominació original de Maciana (del llatí mattianam, "poma"). L’església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.

Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l’agricultura i la ramaderia, encara que des del segle XVI es va potenciar la indústria de la farga per a l’obtenció de ferro.

Als anys 50 del segle XX es va produir una obertura del país cap al turisme que va suposar l’inici del Principat tal com es coneix avui en dia. L’any 1972 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Arinsal i posteriorment, l’any 1982, es va inaugurar l’estació d’esquí de Pal, senyal d’identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable de Vallnord, amb els sectors de Pal, Arinsal i Arcalís, és el motor econòmic de la zona en l'actualitat.[2]

GeografiaModifica

Els principals rius que la travessen són el Valira del Nord, el riu de Pal i el riu Montaner. Dins els límits de la parròquia també hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, el llac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetació de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parròquia compta amb algunes de les muntanyes més altes d'Andorra: el Comapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), el Medecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.

Entitat de població Habitants (2014)
Aldosa de la Massana, l' 818
Anyós 200
Arinsal 1589
Erts 454
Escàs 63
Massana, la 5037
Pal 250
Sispony 1049

Política i governModifica

Composició del Comú de la Massana 2015-2019Modifica

Partit Vots % Escons
Ciutadans Compromesos (CC) 1.330 77,55% 11
Demòcrates per Andorra (DA) 385 22,45% 1
Vots nuls i en blanc 176 9,31%
Total 1.891 100% 12
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini


Composició del Comú de la Massana 2019-2023Modifica

Partit Vots % Escons
Ciutadans Compromesos (CC) 912 57,07% 12
Vots nuls i en blanc 686 42,93%
Total 1.598 100% 12
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini


Llista de cònsols majorsModifica

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a La Massana. Actualment ostenta el títol Olga Molné Soldevila.

Període Cònsol major Partit
1995-1999 Antoni Garrallà Rossell[3] Grup d'Opinió Liberal (GOL)
1999-2003 Antoni Garrallà Rossell[4] Grup Democràtic Parroquial (GDP)
2003-2007 Josep Maria Camp Areny[5] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2007-2011 Josep Maria Camp Areny[6] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2011-2015 David Baró Riba[7] Ciutadans Compromesos (CC)
2015-2019 David Baró Riba[8] Ciutadans Compromesos (CC)
2019- Olga Molné Soldevila Ciutadans Compromesos (CC)

EconomiaModifica

La seva economia fins a mitjans del segle XX se centrava, com generalment passava a tot el país, en la ramaderia i l'agricultura, en aquest cas, específicament dedicada al cultiu de la patata i del tabac. Actualment queden pocs vestigis d'aquest passat. Avui en dia, la base econòmica de la parròquia és el turisme (sobretot hivernal), el comerç i el sector immobiliari. La Massana disposa de tots els serveis propis d'un centre turístic i un servei d'autobús que la comunica amb les parròquies veïnes.

 
Vista de la població de La Massana, amb les muntanyes d'Arinsal al fons

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Massana