La Paloma (sala de ball)

La Paloma és una sala de ball situada al carrer del Tigre 27 de Barcelona. És una de les sales de ball més antigues de Catalunya i una de les més famoses. Malgrat que el seu aspecte exterior conserva la fesomia de nau industrial que havia estat anteriorment, el seu interior gaudeix d'una decoració luxosa i abarrocada de regust francès que li proporciona una distinció i un atractiu característics. La decoració és obra de Manuel Mestre, i les pintures del sostre són del que fou escenògraf del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alarma i Tastàs.[1] Les reformes varen començar el 1903, però no es varen acabar fins al 1915, moment en què es va construir la galeria del primer pis amb quatre trams d'escala per accedir-hi. El 1919, en Manuel Mestre va afegir les motllures i relleus daurats per donar un aire més luxós.[2]

Infotaula d'edifici
La Paloma
Palomacantonada.jpg
Dades
Tipusedifici
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 22′ 56″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.3823°N,2.16418°E / 41.3823; 2.16418
Modifica les dades a Wikidata
Cantonada del carrer del Tigre i Carrer de Sant Vicenç)

HistòriaModifica

La Paloma fou fundada per tres ciutadans: el senyor Sorrilla, que va posar-se al davant del negoci en qualitat d'administrador; el senyor Ustrell regent del bar, i el senyor Baliarda, director de la banda de música.[3] A l'any 1907 Ramon Daura es queda amb la propietat i canvia el nom per La Camèlia Blanca. Un any més tard torna a canviar el nom optant per Salón Venus Sport. Denominació que traduïda al castellà, o sigui Salón Venus Deporte perdurà molt de temps fins a la seva rehabilitació amb estètica camp quan ressuscità el primitiu nom de La Paloma. Paloma, Tigre i Lleó (els noms dels tres carrers simultàniament urbanitzats), eren els noms dels gossos que guardaven l'hort que hi havia a l'indret, segurament propietat de l'urbanitzador.[1]

En origen el local fou seu de la Foneria Comas, responsable de la fosa en bronze del monument a Colom prop del port de Barcelona, fins que va patir una greu crisi econòmica a final del segle XIX.

Més tard, el fill de Jaume Daura volia convertir el local en un autèntic palau del ball, i el 1928 s'hi va instal·lar la gran làmpada que presideix la pista.[2] Durant la guerra civil espanyola, la sala va ser reconvertida en galeria de tir i després, ja a la dictadura, va tornar a ser una sala de ball.[1]

Actualment està clausurada per l'Ajuntament de Barcelona, a causa de l'ordenança que prohibeix l'obertura de locals amb excés de soroll.[4] El març del 2010, la sentència del jutjat contenciós-administratiu número 14 de Barcelona, va estimar que el cessament no s'hi havia realitzat de forma ajustada a dret i va anul·lar el tancament municipal. Aquesta sentència va ser recorreguda per l'Ajuntament, que amb el canvi de govern municipal, va mantenir el recurs.[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Paloma
  1. 1,0 1,1 «La sala de festes La Paloma celebrarà el seu centenari» (en català). 3cat24.cat, 2003. [Consulta: 11 juliol 2009].
  2. 2,0 2,1 Fitxa del Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona.
  3. 1908-2006., Sempronio,. Quan Barcelona portava barret. Editorial Selecta, 1983. ISBN 8429804943. 
  4. Notícia del tancament a el Períodico. 23-12-2006
  5. «La reapertura de La Paloma encalla con más requisitos de obras en la sala» (en castellà). El País, 17-12-2013. [Consulta: 18 octubre 2014].