Obre el menú principal

La Pobla de Sant Miquel

municipi del País Valencià

La Pobla de Sant Miquel (en xurro, La Puebla de San Miguelo; en castellà i oficialment, Puebla de San Miguel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Infotaula de geografia políticaLa Pobla de Sant Miquel
Puebla de San Miguel (fr)
Escut de la Pobla de Sant Miquel.svg
PueblaSanMiguel.jpg

Localització
Localització de la Pobla de Sant Miquel respecte del País Valencià.png
 40° 02′ 43″ N, 1° 08′ 41″ O / 40.0451393°N,1.1448401°O / 40.0451393; -1.1448401
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaRacó d'Ademús
Població
Total 61 (2018)
• Densitat 0,96 hab/km²
Gentilici Poblà, poblana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 63,6 km²
Altitud 1.000 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Sant Miquel Arcàngel
Festa major Del 13 al 15 d'agost
Organització política
• Alcalde Eva María Azcutia Marqués
Identificador descriptiu
Codi postal 46140
Fus horari
Codi de municipi INE 46201
Codi ARGOS de municipis 46201
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb Ademús (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas i Camarena de la Sierra (a la província de Terol, Aragó).

GeografiaModifica

Ocupa extrem oriental de la comarca. Està enclavat en els contraforts de la serra de Javalambre, a la Vall de Sant Miquel. En el seu terme es troba la cota més alta del País Valencià, l'Alto de las Barracas (1.839 m.), erròniament conegut com a Calderón. Posseïx extensos pasturatges, pinedes i sabinars.

El mitjà climàtic és fred i sec.

HistòriaModifica

Se li atribuïx una fundació posterior a la conquesta cristiana i així sembla indicar-ho el seu propi nom de "pobla". Va pertànyer en principi al senyoriu de la corona aragonesa, encara que formant part de l'Orde de Montesa. Més tard, va passar a Miguel Rico, qui la va vendre per una quantitat bastant elevada.

Es va emancipar d'Ademús el 2 de febrer de 1765, constituint-se com a municipi independent.[1]

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, La Pobla de Sant Miquel passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[2]

Els seus agrests paratges van ser refugi de partides carlines i la població va haver de patir diverses despulles per part dels guerrillers.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
45 39 65 77 80 81 73 68 65 66 88

EconomiaModifica

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia, tot just es reguen unes 14 ha destinades a patates, alfals i hortalisses, mentre que en secà es troben cereals i vinya. La ramaderia compta amb caps de llanar. L'absència d'indústria, el rigor climàtic, la pobresa del sòl i les dolentes comunicacions han motivat l'emigració dels seus habitants.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 3 regidors: 2 del Partit Socialista del País Valencià i 1 del Partit Popular.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - la Pobla de Sant Miquel

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Felipe Tortajada Azcutia
Eva María Azcutia Marqués
44(S)
42(S)
76,79% 2 ( 0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Miguel Ángel Cidoncha García
Maria Milagros Cortés Barrachina
Joaquín Martínez Marqués
9(S)
7(N)
1(N)
14,29% 1 ( 0)
Vots en blanc   3 5,36%
Total vots vàlids i regidors 56 100 % 3
Vots nuls 2 3,45%**
Participació (vots vàlids més nuls) 58 80,56%**
Abstenció 14* 19,44%**
Total cens electoral 72* 100 %**
Alcaldessa: Eva María Azcutia Marqués (PSPV)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[4] Radiotelevisió Espanyola.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2007 l'alcaldessa de la Pobla de Sant Miquel és Eva María Azcutia Marqués del Partit Socialista del País Valencià.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Luz Blasco UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Juan Manuel Barrachina Moliner OIV 28/05/1983
1987 - 1991 Juan Manuel Barrachina Moliner OIV 30/06/1987
1991 - 1995 Francisco Tortajada Marques[8] PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Luis María Alcusa Belsue AIPSN 17/06/1995
1999 - 2003 Luis María Alcusa Belsue PP 03/07/1999
2003 - 2007 Luis María Alcusa Belsue PP 14/06/2003
2007 - 2011 Eva María Azcutia Marqués PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Eva María Azcutia Marqués PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Eva María Azcutia Marqués PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

MonumentsModifica

 
Ermita de la Puríssima.
  • Església de Sant Miquel. Construïda a la fi del segle XVII en la qual es troben dos retaules de bona qualitat, atribuïts a Joan de Joanes i deixebles, l'estat de les quals de conservació és bo. A més es poden apreciar dos belles talles de Sant Miquel i de la Verge del Rosari. L'altar major va desaparèixer a conseqüència de la Guerra Civil però encara queden petites mostres d'ell.
  • Ermita de la Puríssima. Ha estat restaurada i es troba en perfecte estat de conservació. Consta la signatura del picapedrer i està datada cap a l'any 1700.
  • Ermita de Sant Roc. Es troba en un mal estat de conservació.
  • Jaciments arqueològics. Existeixen dos assentaments ibèrics sense estudiar i un jaciment de fòssils de dinosaure que es troba en estudi.

CulturaModifica

  • Arxiu històric. Està situat en l'antic Ajuntament. És un dels pocs arxius històrics municipals del País Valencià que es conserva complet, car afortunadament, no va ser destruït ni en les Guerres Carlistes ni en la Guerra Civil Espanyola, de la qual va ser salvat per N'Antonio Argilés. En aquest arxiu es troben documents des de l'any 1400 fins als nostres dies, amb sèries completes d'anys, de les quals historiadors i erudits ja han realitzat diversos llibres. Aquests documents poden consultar-se també en l'Arxiu del Regne de València, el personal del qual va realitzar l'inventariat, classificació i microfilmat de tots ells.
  • Sala permanent d'exposicions. Situada en el mateix edifici (antic Ajuntament), en ella es realitzen exposicions amb una periodicitat quinzenal, abastant entre els seus temes tota la gamma d'arts plàstiques (escultura, aquarel·la, oli, fotografia, dibuix, ceràmica, etc.), així com exposicions monogràfiques (música, botànica, recuperació de fotografia popular, etc.).
  • Museu Etnològic El Cubo. Està situat en una de les nou almàsseres que existien antigament en la Pobla de Sant Miquel, i dels quals ara solament queden dues. Al museu es podrà admirar tots els utensilis que s'empraven antany en les labors compreses des que es plantava la vinya fins que s'obtenia el vi elaborat.
  • Casa del Cirujano-barbero. Aquest edifici complementa l'anterior, dedicant la seva primera planta a centre de restauració i taller, la seva segona planta a l'agricultura de secà i la tercera a la ramaderia i la fusta, que són les tres activitats econòmiques que han caracteritzat a aquest poble.

Llocs d'interésModifica

  • Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel. El parc té una superfície de més de 6.300 hectàrees, que comprèn la totalitat del terme de la Pobla. La declaració com a espai protegit ha sigut polèmica i ha trobat una forta oposició dels pocs veïns que hi viuen.

Festes i celebracionsModifica

  • Los Mayos. Els fadrins ("Mayos") celebren la plenitud de la primavera amb cants populars a les "Mayas".
  • Romiatge de Santa Quitèria. Se celebra el diumenge més proper al 22 de maig. Aquest romiatge finalitza fora del terme de La Pobla de Sant Miquel, concretament en la Foia de la Carrasca (Terol), on es troba l'ermita. Allí acudeixen tots els veïns de la Pobla i se celebra una missa, obsequiant-se a tots els assistents amb licors i pastes. Posteriorment es desplacen tots els romanís al terme de la La Pobla de Sant Miquel, on es reparteix un "mollete" (peça de pa amb forma de pit) a cada visitant, fent-se càrrec de la despesa els veïns de la Pobla (als quals es diu "caridaderos"), finalitzant el romiatge amb un menjar familiar en la muntanya.
  • Festes d'estiu. Se celebren revetlles, menjars populars, competicions lúdiques i esportives, actuacions folklòriques, etc. del 13 al 15 d'agost, en honor a Sant Miquel i la Puríssima.
  • Festes patronals. El 29 de setembre en honor a Sant Miquel.

ReferènciesModifica

  1. «Desde el Rincón de Ademuz» (en castellà). Alfredo Sánchez Garzón, 05-06-2013. [Consulta: 15 juliol 2018].
  2. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre publicación de las candidaturas proclamadas por esta Junta para la concurrencia a las elecciones municipales a celebrar el próximo 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 93 [Consulta: 10 juliol 2015].
  5. RTVE. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla de Sant Miquel. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Dades electorals detallats de les Eleccions Locals 1991». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica