La Providence de Notre-Dame des flots
La Providence de Notre-Dame des flots, venuda als Estats Units com The Providence of the Waves, or the Dream of a Poor Fisherman i a Gran Bretanya com The Fisher's Guardian Angel, va ser una pel·lícula muda de 1904 dirigida per Georges Méliès.[1]
La Providence de Notre-Dame-des-Flots  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Georges Méliès |
| Productora | Star Film Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1904 |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut |
 | |
Argument modifica
Un pescador empobrit, que no guanya prou per mantenir la seva dona i la seva filla, demana ajuda davant una icona de la Verge Maria. S'adorm i somia amb la deessa Fortuna parada a la la seva roda, abocant-li or d'una banya de l'abundància. En despertar, el record del somni el porta a la desesperació. Està a punt de suïcidar-se amb un revòlver, però és aturat just a temps per la seva dona, que el retreu perquè estigui disposat a deixar la seva família desprotegida i sola.
Just aleshores, un noble filantròpic i la seva filla, que recorren el camp amb encàrrecs de caritat, s'aturen a la cabana del pescador i descobreixen la difícil situació de la seva família. El duet noble omple de regals la família pobra. Quan estan a la porta i a punt de marxar, la filla del noble pren momentàniament l'aparença de la icona de Maria. El pescador, sorprès que la seva pregària hagi estat contestada, s'agenolla en acció de gràcies.[2]
Producció i llançament modifica
La pel·lícula és una de les poques incursions de Méliès en el realisme;[3] altres pel·lícules seves del mateix estil foren L'Ange de Noël i Les Incendiaires, i hi ha també hi ha similituds amb les seves pel·lícules d'actualitat i notícies reconstruïdes.[4] La descripció del catàleg nord-americà de La Providence de Notre-Dame des flots assenyala: "Aquí estem davant d'un tema moral i sentimental adaptat per a tots els públics. La interpretació dels actors, tot i ser sobria, és absolutament perfecta: es podria pensar que la realitat mateixa es desenrotlla davant els ulls"."[2]
La pel·lícula també és un notable exemple primerenc d'un dispositiu narratiu cinematogràfic molt utilitzat en el qual una intervenció miraculosa està vinculada a un símbol de la Verge Maria, que la presenta com un deus ex machina indirecte.[5] L'escenari de Méliès va ser adaptat i dirigit com a nou curtmetratge el 1988 per Gérard Krawczyk,[6] com a part del programa de televisió TF1 Méliès 88, que inclou vuit respostes de directors de cinema moderns a pel·lícules perdudes de Méliès.[7]
La Providence de Notre-Dame des flots va ser estrenada per la Star Film Company de Méliès i està numerada del 598 al 602 als seus catàlegs. Actualment es presumeix que la pel·lícula és perduda..[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Malthête, Jacques; Mannoni, Laurent. L'oeuvre de Georges Méliès (en francès). Éditions de La Martinière, 2008, p. 348. ISBN 9782732437323.
- ↑ 2,0 2,1 Méliès, Georges (1905), Complete Catalogue of Genuine and Original "Star" Films, Nova York: Geo. Méliès, pàg. 51–52, <http://rucore.libraries.rutgers.edu/rutgers-lib/26311/>
- ↑ Malthête, Jacques (1996), Méliès: images et illusions, Paris: Exporégie, p. 117
- ↑ Ezra, Elizabeth (2000), Georges Méliès, Manchester: Manchester University Press, pàg. 61–62, ISBN 0-7190-5395-1
- ↑ Roten, Johann (2001), "Marie dans le Cinéma", Études Mariales: Bulletin de la Société Française d'Études Mariales 58: 102–28
- ↑ Rège, Philippe (2010), Encyclopedia of French Film Directors, vol. I, Lanham, MD: Scarecrow Press, p. 574, <https://books.google.cat/books?id=ud2-AAAAQBAJ&pg=PA574>
- ↑ Mény, Jacques (1997), "Méliès imaginé ou images de Méliès au cinéma et à la télévision", Georges Méliès, l'illusionniste fin de siècle?: actes du colloque de Cerisy-la-Salle, 13–22 août 1996, Paris: Presses de la Sorbonne nouvelle, p. 389, ISBN 2878541405, <https://books.google.cat/books?id=1n9W-3XrdPAC&pg=PA389>
