La Roca del Vallès

municipi de Catalunya

La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Infotaula de geografia políticaLa Roca del Vallès
Escut d'armes
Escut d'armes
La Roca Castell Catalonia.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Roca del Vallès respecte del Vallès Oriental.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 34′ 58″ N, 2° 19′ 29″ E / 41.582652°N,2.324701°E / 41.582652; 2.324701Coord.: 41° 34′ 58″ N, 2° 19′ 29″ E / 41.582652°N,2.324701°E / 41.582652; 2.324701
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Població
Total10.754 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat291,44 hab/km²
Llar117 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciRoquerol, roquerola Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície36,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud123 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAlbert Gil i Gutiérrez (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08430 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08181 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081810 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblaroca.cat Modifica el valor a Wikidata

El municipi està format per tres pobles, la Roca Centre, Santa Agnès de Malanyanes i la Torreta. És un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental i dins del seu terme municipal podem trobar la presó de Quatre Camins (des de 1993), el Castell de la Roca, el Castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral. En aquest municipi existeixen diverses urbanitzacions com: Can Colet, Can Borrel i la Pineda.

  • Festa local: 29 de novembre.
  • Festa major: 2n cap de setmana de setembre.

GeografiaModifica

El municipi està a l'antic Camí Ral (ara una autopista cap a França AP-7). Es troba comunicat amb la costa per la carretera C-60. Es troba al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del riu Mogent, accidentat a l'est pels vessants interiors de la Serralada Litoral, sector on es localitzen els boscs de pins i alzines. El Turó de la Solidaritat és una muntanya de 261 metres situada a 2,49km de La Roca del Vallès.[1]

EconomiaModifica

Es tracta d'un municipi eminentment industrial i de serveis. Cal destacar el complex comercial La Roca Village, una àmplia extensió de terreny en la qual s'ubica un dels centres comercials de tipus outlet més grans del sud d'Europa.

L'agricultura que queda, la majoria de secà, és de cereals, alfals, colza, llavor de nap i lleguminoses per a pinso. També hi ha una mica de vinya (amb DO Alella). Es fa farratge, mongetes, patates i hortalisses, poma i préssec en zona de regadiu, cada cop més minsa. Hi ha unes quantes granges de bestiar boví (carn i llet), porcí i aviram.

HistòriaModifica

La Roca del Vallès està habitada des de temps immemorials tal com mostren restes arqueològiques com a dólmens, tombes i pintures, trobats de l'època dels ibers.

 
Roca foradada de Can Gol
 
Gravat a la pedra de les creus

L'origen de la població va ser un antic assentament romà, denominat Castro Morino en etapes medievals.

Les primeres notícies del castell de la Roca són de l'any 932. Es té constància documentada del segle xi sobre el castell de La Roca del Vallés, el propietari del qual fou Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès vengué la senyoria de la Roca a Ramon de Torrelles, que la va posseir en feu pel monarca i realitzà diverses obres de restauració del castell. El 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. En el segle xv, Martí Benet de Torrelles es va casar amb Maria de Sentmenat i el seu fill Pere de Torrelles i Sentmenat, va heretar el senyoriu de la Roca. El castell va tenir un paper important durant la Guerra de Successió Espanyola. Un altre Pere de Torrelles-Sentmenat, que fou governador de Catalunya i senyor i baró de la Roca, fou creat el 1706 pel rei arxiduc Carles III, marquès de Torrelles. Seguidament el castell de la Roca passà al domini de la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i amb la desamortització, a mans privades.

El 1952 pràcticament es va reconstruir gairebé tot el castell i es va restaurar de forma moderna. Les restes originals del castell de La Roca formaven una planta gairebé rectangular de la qual es conserven els murs de les cares nord, est i oest. Al peu del mur situat al nord hi havia un pou de gel excavat a la roca, dipòsit cilíndric de gran amplitud.

A partir de la dècada de 1960 es va iniciar la industrialització del terme. Es van traslladar un bon nombre de fàbriques de Barcelona, localitzades sobretot a prop del Mogent i als sectors de Can Font de la Parera en Santa Agnès de Malanyanes i de Vallderiolf. Hi ha fàbriques tèxtils, de plàstics, de joguines, de confecció, alimentàries, i auxiliars de la construcció.

El 1964 es va situar la planta de tractament i de distribució de les aigües del Ter per a Barcelona a la planícia de Can Ribes.

Durant el decenni de 1960-70 la població va patir un creixement del 72,40%, i del 31% durant el de 1970-80. Aquest creixement has sigut molt destacable també als inicis del segle XXI.

Art prehistòricModifica

Una de les mostres més interessants de la presència humana primerenca en aquests paratges correspon a les pintures rupestres prehistòriques de la Pedra de les Orenetes. Pertanyents a l'art esquemàtic,[2] l'expressió que acredita la presència de grups productors neolítics (6500-3500 anys aC), va ser descoberta per Josep Estrada i Garriga el 1945. Dibuixos puntiformes, línies ondulades, traços, algun tret antropomorf, màcules, etc.: en definitiva, formes abstractes. És una de les rares pintures sobre suport granític de Catalunya i dels pocs jaciments amb art trobats a les comarques catalanes més properes a Barcelona.

Aquestes pintures han estat incloses en el Patrimoni Mundial per la UNESCO (1998), sota la nomenclatura administrativa d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica", com a manifestació de la capacitat intel·lectual humana. Jaciments amb el mateix tipus d'art pictòric es troben també en els municipis del Cogul i l'Albi (Garrigues), Os de Balaguer (Noguera Pallaresa), Olèrdola (Alt Penedès), la Llacuna (Anoia) i Montblanc (Conca de Barberà), entre d'altres.

A la Pedra de les Orenetes manca algun tipus de protecció, per la qual cosa la seva conservació es troba en perill permanent (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric)

Entitats del pobleModifica

  • AEiG La Flama
  • Associació de Comerciants
  • Associació Juvenil 666 Diables La Roca
  • Associació Cultural i Juvenil Rumb a la Roca
  • Colla Gegantera
  • Club Basquet La Roca
  • B.M. La Roca
  • Club Ciclista La Roca Bike
  • Arxiu de la Memòria Popular
  • Club la Petanca La Roca
  • Club petanca Espronceda la Roca
  • Penya Blaugrana de la Roca del Vallès
  • Esplai la Xiruca
  • Revista Roquerols
  • C.F. La Roca
  • Associació Cultural de joves de La Roca
  • Associació Sardanista
  • Federació d'Associacions de Veïns
  • Unió coral centre i energia
  • Associació jubilats i pensionistes
  • IES La Roca
  • Grup d'Opinió Céllecs
  • Ajuntament de la Roca del Vallès

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants
Roca del Vallès, la 6.276
Santa Agnès de Malanyanes 1.316
Torreta, la 2.711
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
156 88 117 659 775 1.775 1.808 1.585 1.769 1.960

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.936 2.147 2.238 2.392 2.527 4.356 5.709 5.805 5.868 5.868

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.728 6.953 7.380 7.964 8.685 9.418 10.032 10.291 10.393
10.518

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
10.599
10.666
10.754
- - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El 1717 incorpora Santa Agnès de Malanyanes i Vallderiolf; el 1857, Bell-lloc, Vilalba i Vilanova del Vallès que es desagrega el 1986.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2019, la coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) obtingué 6 regidors, Junts per la Roca (Junts) n'obtingué 5, Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP) 3, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 2 i La Roca En Comú-En Comú Guanyem (LREC-ECG), 1.

Eleccions municipalsModifica

Durant la primera legislatura governà la Candidatura d'Independents, encapçalada per Francesc Mestre i Andreu. Des de les segones eleccions després del franquisme, l'any 1983, i fins al 2007, l'Ajuntament de la Roca del Vallès va ser presidit pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) (excepte la quarta legislatura, on hi va haver un govern de Convergència i Unió (CiU)). Els alcaldes en aquest període han estat Joan Pujol i Alabau, Romà Planas i Miró, Salvador Illa i Roca i Miquel Estapé i Valls. A les eleccions municipals de 2007 CiU tornà a l'alcaldia del municipi, amb Rafael Ros i Penedo com a batlle. Des del 2015 governa Albert Gil i Gutiérrez d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb l'excepció un període comprés entre 2018 i 2019, on la coalició de govern entre ERC i PSC donà lloc a l'alcaldia de Carles Fernández i Pérez (PSC).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Roca del Vallès

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal   Albert Gil i Gutiérrez 1815 34,61 % 6 ( +1)
Junts per la Roca   Marta Pujol i Armengol 1345 25,65 % 5 ( +1)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés   Carles Fernández i Pérez 957 18,25 % 3 ( -2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Anna Raymi Marata 520 9,92% 2 ( +2)
La Roca En Comú Podem - En Comú Guanyem   Daniel Martín i Oller 438 8,35% 1 ( -1)
Altres candidatures[3]   115 2,19 % 0 (  -1)
Vots en blanc   54 1,03 %
Total vots vàlids i regidors 5244 100 % 17
Vots nuls 54 1,03 %
Participació (vots vàlids més nuls) 5298 65,41 %**
Abstenció 2802* 34,59 %**
Total cens electoral 8100* 100 %**
Batlle: Albert Gil i Gutiérrez (ERC) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 d'ERC i 5 de Junts)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Granollers.[5] Diari Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes de la Roca del VallèsModifica

Albert Gil i GutiérrezCarles Fernández i PérezAlbert Gil i GutiérrezRafael Ros i PenedoMiquel Estapé i VallsSalvador Illa i RocaJosep Estapé i VilàSalvador Illa i RocaRomà Planas i MiróJoan Pujol i AlabauJoan Pujol i AlabauFrancesc Mestre i Andreu
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francesc Mestre i Andreu
Independent
19/04/1979 --
1983–1987 Joan Pujol i Alabau
 
28/05/1983 --
1987–1991 Joan Pujol i Alabau
 
30/06/1987 --
1991–1995 Joan Pujol i Alabau
 
15/06/1991 --
1995–1999 Romà Planas i Miró
Salvador Illa i Roca
Josep Estapé i Vilà
 

 
17/06/1995
23/09/1995
15/02/1999
Mort
Moció de censura
--
1999–2003 Salvador Illa i Roca
 
03/07/1999 --
2003–2007 Salvador Illa i Roca
Miquel Estapé i Valls
 
14/06/2003
01/10/2005
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Rafael Ros i Penedo
 
16/06/2007 --
2011–2015 Rafael Ros i Penedo
 
11/06/2011 --
2015–2019 Albert Gil i Gutiérrez
Carles Fernández i Pérez
 

 
13/06/2015
03/03/2018
Pacte de govern
Des de 2019 Albert Gil i Gutiérrez
 
15/06/2019 --
Fonts: Municat.[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Turó de la Solidaritat (261,10 m) » Serralada de Marina » Serralada Litoral Catalana | mirador.cat». [Consulta: 2 agost 2021].
  2. Memòries. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 1952, p. 19. 
  3. També hi va participar el Partit Popular Català (PP) (115 vots, 2,19 %).
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales». [Consulta: 30 gener 2021].
  5. Junta Electoral de la Zona de Granollers «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona de Granollers» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província de Barcelona. Diputació de Barcelona [Granollers], 30-04-2019, pàg. 76-79. Registre 2019015767 [Consulta: 30 gener 2021].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Roca del Vallès», 26-05-2019. [Consulta: 30 gener 2021].
  7. Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «Informació municipal de l'Ajuntament de la Roca del Vallès». municat.gencat.cat. [Consulta: 30 gener 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Roca del Vallès