La Superba (Y dels Llebrers / Y Canum Venaticorum)[6][7][8] és un estel de la constel·lació dels Llebrers, notable pel seu profund color vermell. El seu nom es deu l'astrònom italià del segle xix Angelo Secchi qui, impressionat per la seva bellesa, la va anomenar així («La Supèrbia»).

Infotaula objecte astronòmicLa Superba
Tipusestel, estrella de carboni, estrella variable, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C-J4.5_C2_6_j5_MS3[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra310,347 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,87 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva2.724 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,2222 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)13,063 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,968 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial15,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 45m 7.8261s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)45° 26' 24.9263''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J12450780+4526249 (2MASS)
BD+46 1817 (Bonner Durchmusterung)
FK5 1327 (FK5)
GC 17342 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7648 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 03459-02147 (GSC)
HD 110914 (Henry Draper Catalogue)
HIC 62223 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 62223 (Catàleg Hipparcos)
HR 4846 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 12427+4542 (IRAS)
IRC +50219 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2289 (JP11)
N30 2940 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 2936 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2936.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 922 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 53169 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 1576 (RAFGL)
SAO 44317 (Catàleg SAO)
TYC 3459-2147-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21484 (UBV)
Y CVn (Catàleg General d'Estrelles Variables)
DO 34179 (Dearborn Observatory Catalogue)
YPAC 51 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
CGCS 3283 (A general catalog of cool galactic carbon stars, second edition)
LEE 301 (Estels de carboni a les zones -4 a +22 Dearborn Survey d'estrelles vermelles tènues)
[LFO93] 1242+45 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions)
WEB 11053 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1542553623370677504 (Gaia Data Release 2)
AAVSO 1240+45 (AAVSO)
AG+45 1021 (AGK3U)
TIC 159163636 (TESS Input Catalog)
Gaia DR3 1542553623374596352 (Gaia DR3) Modifica el valor a Wikidata

Característiques físiques modifica

 
Y Canum Venaticorum i el Sol, observats des d'una distància de 25 ua (simulació obtinguda amb Celestia).

Situat a aproximadament 711 anys llum del sistema solar, La Superba és una dels estels més vermells del cel i un dels estels de carboni més brillants.[9] La seva temperatura superficial està entorn dels 2800 K, la qual cosa el converteix en un dels estels més freds que es coneixen. És un variable semiregular, amb una magnitud aparent que oscil·la entre +4,8 i +6,3 en un cicle de 160 dies.

Amb prou feines és visible a ull nu, doncs la major part de la radiació que emet està fora de l'espectre visible. Si considerem la radiació infraroja, és 4400 vegades més lluminós que el Sol, amb un radi de 215 radis solars. Si estigués situada al centre del sistema solar, la seva superfície aconseguiria l'òrbita de la Terra.

Aspecte modifica

Per explicar el seu extraordinari color cal assenyalar que els estels de la seqüència principal, una vegada que han acabat la fusió de l'hidrogen en el seu nucli, comencen a transformar l'heli en carboni. En aquesta fase, anomenada de gegant vermell, les capes externes s'expandeixen i refreden, i fan que la radiació emesa per l'estel es desplaci cap a l'extrem vermell de l'espectre electromagnètic.

En acostar-se al final d'aquest cicle estel·lar, els productes de fusió pugen a la superfície per convecció, augmentant l'abundància de carboni en l'atmosfera, on es formen composts com a monòxid de carboni i cianogen. Aquestes molècules tendeixen a absorbir la radiació de longituds d'ona curtes, resultant un espectre amb menys blau i violeta que en un gegant vermell clàssic, cosa que produeix el color vermell tan notable.

Evolució modifica

La Superba sembla estar en les últimes fases de la fusió de l'heli en carboni i perd massa per mitjà d'un vent estel·lar a un ritme un milió de vegades major que el Sol. Està envoltat d'un núvol de material expulsat prèviament d'uns 2,5 anys llum de grandària, cosa que indica que amb anterioritat va perdre massa a un ritme 50 vegades superior a l'actual. Sembla llesta per expulsar les seves capes exteriors i formar una nebulosa planetària, amb un nan blanc al seu centre com a romanent.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «A Moderate-Resolution Spectral Atlas of Carbon Stars: R, J, N, CH, and Barium Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, agost 1996, pàg. 419–473. DOI: 10.1086/192323.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Kjell Eriksson «The chemical composition of carbon stars. I. Carbon, nitrogen and oxygen in 30 cool carbon stars in the galactic disk». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1986, pàg. 373–425. DOI: 10.1086/191145.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Y Canum Venaticorum Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  7. V* Y CVn -- Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
  8. La Superba (Stars, Jim Kaler)
  9. Carbon stars (North Central Kansas Astronomical Society)