Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.
La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.
Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[1]
L'estació de la Tor de Querol - Enveig, amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc, a l'esquerra, amb el logotip de la SNCF; un tren d'ample internacional, al fons; i un tren de Renfe, amb els colors de Rodalies, a la dreta.
La Tor de Querol
.jpg)
