La Tor de Querol

municipi francès de la Catalunya Nord, a l'Alta Cerdanya

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna catalana, a la comarca de la Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la Vall del Querol. Comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Infotaula de geografia políticaLa Tor de Querol
Escut de la Tor de Querol.svg
Latourc font.JPG
Font i escut

Localització
Map commune FR insee code 66095.png Modifica el valor a Wikidata
 42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E / 42.4653°N,1.8889°E / 42.4653; 1.8889Coord.: 42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E / 42.4653°N,1.8889°E / 42.4653; 1.8889
ComarcaAlta Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Població
Total439 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat34,76 hab./km²
Geografia
Superfície12,63 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Batllessa Modifica el valor a WikidataCécile Houyau (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal66760 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

GeografiaModifica

Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.

La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.

 
Mapa de la comuna de La Tor de Querol

EtimologiaModifica

DemografiaModifica

HistòriaModifica

PrehistòriaModifica

Edat AntigaModifica

Edat mitjanaModifica

Edat ModernaModifica

S. XIXModifica

S. XXModifica

Política i administracióModifica

EconomiaModifica

Llocs d'interèsModifica

Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[1]

 
L'estació de la Tor de Querol - Enveig, amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc, a l'esquerra, amb el logotip de la SNCF; un tren d'ample internacional, al fons; i un tren de Renfe, amb els colors de Rodalies, a la dreta.

Entitats i associacionsModifica

Fires i festesModifica

Persones il·lustresModifica

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tor de Querol
  1. Rossel, Aléxia. Le train jaune. Portet-sur Garonne: Loubatières, 2010, p. 60-61