La Tor de Querol
La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya i la vall pirinenca del Querol[1] o Aravó. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la vall de Querol.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Font i escut | |||||
Localització | |||||
| |||||
Comarca | Alta Cerdanya ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 450 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 35,63 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 12,63 km² ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Batllessa ![]() | Cécile Houyau (2014–) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 66760 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Lloc web | latour-de-carol.fr ![]() |
La comuna comprèn també els nuclis d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.
Geografia Modifica
Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.
La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.
Etimologia Modifica
Demografia Modifica
Història Modifica
Prehistòria Modifica
Edat Antiga Modifica
Edat mitjana Modifica
Edat Moderna Modifica
S. XIX Modifica
S. XX Modifica
Política i administració Modifica
La situació administrativa de la comuna ha anat canviant contínuament. A gener de 2023, pertanyia a la comunitat de comunes Pirineus Cerdanya,[2] al Districte de Prada.[3] A més a més, des de les eleccions cantonals del 2015, la comuna forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.[4]
Economia Modifica
Llocs d'interès Modifica
Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[5]
Entitats i associacions Modifica
Fires i festes Modifica
Persones il·lustres Modifica
- Léon Cadène (1889-1964), general de l'exèrcit al servei d'intendència, gran oficial de la Legió d'Honor
Galeria d'imatges Modifica
-
Sant Esteve
-
Personatge de la vall del Querol
-
El tren groc a l'estació
-
Balcó de fusta
Referències Modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tor de Querol |
- ↑ «La Tor de Querol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Intercommunalité-Métropole de 7346 Pyrénées Cerdagne (246600399) − COG | Insee». [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Arrondissement de Prades (663) − COG | Insee». [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ «Canton des Pyrénées catalanes (6613) − COG | Insee». [Consulta: 27 gener 2023].
- ↑ Rossel, Aléxia. Le train jaune. Portet-sur Garonne: Loubatières, 2010, p. 60-61
Vegeu també Modifica
- Triniac, la Tor de Triniac o La Tor de França