Obre el menú principal

La Traca és una revista satírica creada a la Ciutat de València en 1884 i capitanejada pel periodista Vicent Miguel Carceller. Al llarg de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda diverses vegades per censures i s'ha publicat tant en valencià com en castellà. Va tindre diferents noms al llarg del temps, com La Sombra i La Chala.

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Traca
Almanac La Traca 1932.jpg
Tipus revista
Fitxa
Llengua català
Data de publicació 1884
Publicat a València
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata
Portada de La Traca de 1917.

HistòriaModifica

InicisModifica

A la seua primera etapa, La Traca va ser una revista en valencià d'humor satíric de caràcter costumista, en l'estil dels sainets de la València de finals i principis de segle.[1] Es publicava amb el subtítol "revista pa la chent de tro" i va estar dirigida per Manuel Lluch i Soler, amb Luís Cebrián com a redactor en cap. Va aconseguir publicar 40 exemplars, alguns amb una tirada de 12.000 exemplars[1] i fins i tot de 15.000.[2] Va ser suspesa la seua publicació fins a 7 vegades, sent la definitiva la del 13 de març de 1887, que acabà amb el director a la presó.[1] Amb tot i això, La Traca, tot i amb periodicitat incerta, encara es va publicar amb diferents canvis de nom durant el 1888 i finals del 1889, fins a la seua desaparició definitiva en 1892.[3] Abans, però, van atorgar, en 1887, els primers premis fallers de la història.[4] L'esperit de la Traca encara viuria amb noves capçaleres, com La gran dispará, publicada en 1983 per Lluch Soler i Rafael Azopardo,[3] o La Troná, en 1984.[3] En juliol del mateix any apareix una Nova Traca, hereva en esperit i que sols durà sis números.[3] En 1899 apareix L'infern, de característiques semblants.[3]

Segona etapaModifica

La segona etapa de la revista comença en 1908,[5] i encara patiria algun canvi de capçalera més (La Traca Nova, 11 de setembre de 1909)[6] fins a assentar-se el nom La Traca a partir de 1912.[5] En este moment apareix Vicent Miguel Carceller, qui serà el gran editor del setmanari.[6] El periodista valencià va reobrir la revista en desembre del 1911,[6] junt a un grup de periodistes republicans on destacava Félix Azzati,[5] si bé l'altra gran figura del setmanari serà la de Josep Calpe de Sabino, soci capitalista de Carceller i qui figura com a propietari de la capçalera en el registre, si bé en poc més d'un any seria substituït per Carceller.[6] En esta etapa, al capdavant de la publicació, a banda de Carceller i Calpe, hi participen Josep Moreno Gay, Joaquim Herrero i Eduardo Gisbert.[7] La publicació prompte és un èxit, fent que aparegueren prop d'una dotzena d'imitadors,[8] així com multiplicitat de judicis i denúncies pel contingut del setmanari,[9] especialment pel que fa al contingut eròtic dels dibuixos.[10] Estes denúncies posaven en risc la viabilitat de l'empresa i la llibertat del director, però també eren efectives maneres de promocionar una capçalera[11] que a un preu de cinc cèntims de pesseta, aconseguiria tirades de 12.000 exemplars[8] en 1913,[12] de les quals 6.000 es venien per correu fora de la ciutat.[12] A principis de 1914 La Traca ja venia més que qualsevol altre diari de la ciutat i augmentaria la tirada a 14.000 exemplars, publicant un almanac per a 1915 de 30.000 exemplars.[12]

 
Acudit eròtic de La Chala, 1932.

En abril de 1916 es produeix un trencament entre el director de La Traca, Vicent Miguel Carceller i l'antic soci capitalista Josep Calpe, qui amb un grup d'exredactors de la revista fundaria La Matraca,[11] imitadora de l'humor i estètica de La Traca, però amb un humor més suau, ja que els redactors s'escindeixen en considerar que Carceller traeix l'esperit original de La Traca publicant acudits massa pujats de to per a vendre més exemplars, tot i arriscar-se a patir moltes multes i suspensions que, en efecte, ocorren durant tot el període.[11] Tanmateix, l'estratègia de Carceller es demostra encertada, ja que La Matraca tancaria després de poc més de quatre mesos, i Calpe hauria de fugir de la ciutat a causa de les pèrdues acumulades.[13]

L'augment de les tirades de La Traca faria que el marge de benefici fóra menor, especialment durant la Primera Guerra Mundial, a causa de la manca de paper.[14] A principis de 1918 doblen el preu fins als 10 cèntims, publicant, a canvi, un suplement d'historietes còmiques anomenat Pim, Pam, Pum,[15] que es cancel·laria als dos mesos, quan la publicació torna al preu original.[15]

Durant la dècada de 1920, l'activitat de l'editorial Carceller continuarà a gran ritme, especialment a partir de 1922 amb la publicació de la taurina El Clarín.[16]

En juliol de 1923 La Traca anuncia canvis, que seran una reducció de la càrrega eròtica,[17] si bé dibuixos d'artistes com Enric Pertegás i Oximel provocaran una actuació judicial en setembre de 1923.[18] Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera el setmanari pateix una forta censura que obliga a publicar-la amb els textos censurats en blanc,[16] i en 1924 se suspèn durant sis anys[18] la publicació en el seu número 659,[19] a causa d'una denúncia per contingut antireligiós,[16] i dos mesos més tard apareix una nova revista: La Sombra "semanari festiu y lliterari", que no deixa de ser la mateixa revista, amb un altre nom per a burlar la suspensió.[16] Malgrat que el to de la revista seria molt més suau des del primer número,[20] fent desaparèixer els continguts anticlericals o eròtics, Huitanta-set números més tard, en 1926, el setmanari deixaria de publicar-se sense cap raó concreta,[21] ja que amb una tirada d'entre 15.000 i 20.000 exemplars,[22] La Sombra gojava de bona vida i no es coneixien actuacions o denúncies de la censura.[21] De seguida Carceller publica una nova capçalera amb el mateix tipus de seccions i capaçaleres que les anteriors,[23] La Chala, revista que ja no va ser tancada.[19] El primer número data del 17 d'abril de 1926.[24] El nom de "La Chala" no era nou, atès que abans ja s'havia publicat com a revista fallera lligada a la Falla de Na Jordana en 1891 i un primer intent de revista satírica semanari humoristic y chustisier publicat per Cristòfol Monzó en 1908.[25] El nom, tanmateix, prové d'un sainet d'Eduard Escalante.

En este període, La Chala té una tirada de més de 15.000 exemplars, que s'amplia a 25.000 en els números extraordinaris, i subscriptors a Catalunya, Madrid, L'Habana i Buenos Aires.[26]

Tercera etapa: la RepúblicaModifica

 
Portada de La Traca de 1933.

En la tercera etapa, la republicana, La Traca passa a publicar-se en llengua castellana, ja que, animats per l'èxit de La Chala, revista que continua publicant-se i en valencià, Carceller aprofitarà la censurada capçalera per a publicar-ne els continguts a tot l'estat mentre el seu humor es fa més cruent i, sobretot, encara més polític, alineant-se a favor del Front Popular. Aquesta revista va ser coneguda pel seu anticlericalisme,[27] especialment en esclatar la guerra i per la secció "¿Qué haría usted con la gente de sotana?" on es convidava els lectors a enviar soflames anticlericals per a ser publicades. En aquesta època La Traca aconsegueix publicar més de 500.000 exemplars en tot l'estat,[19] fins a la seua desaparició, junt amb La Chala en 1938.[19]

Amb l'entrada de les forces feixistes a València, la revista desapareix, sent confiscada i mort el seu director, juntament amb altres col·laboradors com Carlos Gómez Carrera i Modest Méndez Álvarez. D'altre col·laborador, Carnicero, mai no s'ha sabut què li va passar en acabar la guerra.[28] El col·laborador català Josep Altimira i Miramon, que signava amb el pseudònim Oxymel, va poder salvar la vida perquè va acceptar la proposta dels vencedors de dedicar-se a realitzar treballs artístics per a l'exèrcit.[29] La col·lecció completa de la revista d'aquesta època es pot trobar hui dia a l'Arxiu de Salamanca.

LlegatModifica

La quarta etapa de la revista, una altra vegada en llengua valenciana és com a suplement satíric de la revista fallera Pensat i Fet. El primer número d'aquesta etapa data de 1997. Ho fa amb el subtítol revista per a la gent de tro. Publicat amb periodicitat anual, La Traca deixaria de publicar-se, junt a Pensat i Fet, en 2010.

Pel seu nom, hi ha hagut històricament nombroses revistes falleres o vinculades a falles, amb el mateix nom o semblant[30] que cal no confondre amb la famosa publicació satírica. Exemples de publicacions diferents però amb el mateix nom el trobem l'abril de 2008 quan apareix una nova capçalera, escrita en castellà, amb el subtítol de «Revista de fiestas de la Comunidad Valenciana».[31]

Relació de capçaleres[19]Modifica

  • La Traca, semanari pala chent de tró (15 de novembre de 1884 - 13 de març de 1887, 113 números i 7 suspensions).
  • La Nova Traca, pregonera de toda clase de porquerías españolas y especialmente valencianas (1894, sis números).[3]
  • La Traca, continuaora de l'anterior (1908, almenys cinc números).
  • La Traca Nova, seguidora del periódico alegre y festivo que en otras épocas tan ruidoso éxito alcanzó (11 de setembre de 1909, almenys altres cinc números).
  • La Traca, Nova (25 de desembre de 1911 - 25 de juliol de 1912).
  • La Traca, Semanari bilingüe, festiu i lliterari (28 de setembre de 1912, comença amb el número 46 i seria suspesa en el número 659. Cal contar alguns balls de números per esquivar la censura, i alguns almanacs).
  • La Sombra (19 de juliol de 1924 - 3 d'abril de 1926, 87 números).
  • La Chala (3 d'abril de 1926 - 1935, 186 números i almenys dos almanacs. Va incloure un suplement faller).
  • La Traca (21 d'abril de 1931 -1934, 1936-1938, es desconeix el total de números, que s'estima en 600).

Col·laboradorsModifica

Segona i Tercera etapa

Quarta etapa

Vegeu tambéModifica

  • El Tio Cuc, setmanari alacantí de temàtica semblant, i que també es declarava defensor de la gent de tro.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «LA TRACA, VALENCIA, 15-IX-1884 - 13-III-1887». Tebeosfera.
  2. Laguna Platero, 2015, p. 54.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Laguna Platero, 2015, p. 55.
  4. Les Falles i les revistes valencianes Lamberto Ortiz "Lambert" al llibret de la Falla La Victòria, 2013. pg. 102
  5. 5,0 5,1 5,2 «LA TRACA, CARCELLER, VALENCIA, 28-IX-1912 - 1938». Tebeosfera.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Laguna Platero, 2015, p. 56.
  7. Laguna Platero, 2015, p. 59.
  8. 8,0 8,1 Laguna Platero, 2015, p. 58.
  9. Laguna Platero, 2015, p. 60.
  10. Laguna Platero, 2015, p. 65.
  11. 11,0 11,1 11,2 Laguna Platero, 2015, p. 70.
  12. 12,0 12,1 12,2 Laguna Platero, 2015, p. 76.
  13. Laguna Platero, 2015, p. 71.
  14. Laguna Platero, 2015, p. 78.
  15. 15,0 15,1 Laguna Platero, 2015, p. 79.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Laguna Platero, 2015, p. 99.
  17. Laguna Platero, 2015, p. 109.
  18. 18,0 18,1 Laguna Platero, 2015, p. 110.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta tebeosfera
  20. Laguna Platero, 2015, p. 112.
  21. 21,0 21,1 Laguna Platero, 2015, p. 114.
  22. Laguna Platero, 2015, p. 113.
  23. Laguna Platero, 2015, p. 115.
  24. La Chala a Tebeosfera (castellà) [consulta:10 de setembre de 2012]
  25. Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum 4, ISBN 84-87502-51-2
  26. Laguna Platero, 2015, p. 116.
  27. Exemple del contingut de la revista en l'època en què era publicat amb el nom de La Traca i en castellà.
  28. [1]
  29. Estudios:, Floreal, el TBO y la censura article a Grafópata [Consulta:24 de gener de 2015]
  30. El Centenari de la Traca article de l'any 2008 a Las Provincias, que parla sobre revistes falleres, i on es cita "La Traca" i "La Chala" com a revistes falleres,
  31. «La Traca. Revista de fiestas de la Comunitat Valenciana» (en castellà). Anuarios Culturales. [Consulta: 5 març 2010].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Traca