La Vall d'Uixó

municipi del País Valencià
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vall d'Uixó (desambiguació)».

La Vall d'Uixó,[1] també coneguda com a la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. Té 32.864 habitants[2] sent així la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana.

Infotaula de geografia políticaLa Vall d'Uixó
Bandera de la Vall d'Uixó Escut de la Vall d'Uixó
Bandera de la Vall d'Uixó Escut de la Vall d'Uixó
Ajuntament lavallduixo.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Vall d'Uixó respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 49′ 25″ N, 0° 13′ 54″ O / 39.8236°N,0.2317°O / 39.8236; -0.2317
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesPlana Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total31.660 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat471,83 hab/km²
GentiliciValler, vallera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície67,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud118 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
Dia de mercatDivendres
Festa majorSant Vicent Ferrer, abril
Sagrada Família i Santíssim Crist (oct)
Falles de Sant Josep, març
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataTania Baños Martos Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12126 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12126 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblavallduixo.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

La Vall d'Uixó es troba al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. Dista 8 quilòmetres de la mar Mediterrània i està ubicada enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar. A causa de la proximitat a la mar, s'hi donen unes condicions climàtiques típiques de costa, amb hiverns suaus i estius calorosos.

La Vall està envoltada de les muntanyes: Penya Migdia (550 m), Penya-Creus (326 m), Rodeno (538 m), Pinyal (309 m), Font de Cabres (637 m), La Pitera (645 m), Penyalba (648 m), Pipa (591 m), El Frontó (621 m), Sants de la Pedra (585 m), El Castell (492 m), Sumet (450 m), La Balona (456 m), Penya Garrut (412 m) i Alt de Cerverola (492 m).

El seu terme és de 68,2 km².

Localitats limítrofesModifica

La Vall d'Uixó està rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, la Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València.

GeologiaModifica

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística.

  • Coves de Sant Josep. Situades al Paratge de la Font de Sant Josep, és un conjunt de coves que es van formar al triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta, de la qual es coneixen 2.750 metres de recorregut. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.[3]

HistòriaModifica

La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'aquella època. Durant la dominació musulmana s'assentaren en la vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berbers de Mauritània) i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I l'ocuparen en l'any 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, amb la qual aconseguiren una carta de població[4] que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, durant el setge de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim va concedir a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uixó i va ser nomenat per primera vegada "cavaller".[5] Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de Sogorb, que perderen el domini de la Vall amb l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle xvii s'hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar-hi una repoblació amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit filipista, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle xix, per a assolir l'any 1926 el títol de ciutat.

DemografiaModifica

Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat després de l'expulsió dels moriscos, i no recuperà població fins al segle xviii (1.895 habitants en 1715). A partir d'eixa data, mantingué un progressiu creixement fins a l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016
28.407 28.314 29.095 28.283 28.823 29.152 29.871 30.610 31.553 32.617 32.983 32.782 31.828 31.819

IndústriaModifica

La seua indústria més important és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra.

HimneModifica

L'any 2011 la ciutat va celebrar el centèsim aniversari de la creació del seu himne a la plaça del Centre. La seua lletra és la següent:

«

En un pla rodejat de muntanyes,
una vila en la falda s'estén:
és la Vall, nostra pàtria beneita,
d'Espadà en la serra, al començ.

Té per porta la mar llevantina,
per defensa, l'abrupte murall,
per riquesa, els fruits de la terra
i per timbre, sa amor a les arts.

Isquen notes d'un cant a la vila
que s'aixequen del cor falaguer;
des del mar fins al mont creuen l'àmbit
i giren i juguen portades pel vent,

confonent-se en total harmonia
i fent un sol prec
que l'espai infinit atravesse,
anant fins a Déu.

Visca Vall d'Uixó!
S'oïsca tot arreu!
Visca, visca tot arreu!"

»

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 n'obtingueren 9 el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 el Partit Popular (PP), 3 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 2 Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 Compromís per la Vall (Compromís) i 1 Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Vall d'Uixó

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Tania Baños Martos 6.322 37,40% 9 ( +3)
Partit Popular   Carolina Castelló Garcia 3.735 22,09% 5 ( -3)
Esquerra Unida-Seguim Endavant Antoni Llorente Ferreres 2.024 11,97% 3 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Ernesto Doménech Herrero 1.388 8,21% 2 ( +1)
Compromís per la Vall   Fernando Daròs Arnau 1.249 7,39% 1 ( -1)
Vox   Marina Peirats Tuzón 1.124 6,65% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   958 5,67% 0 (  -1)
Vots en blanc   106 0,63%
Total vots vàlids i regidors 16.906 100 % 21
Vots nuls 121 0,71%
Participació (vots vàlids més nuls) 17.027 68,79%**
Abstenció 7.724* 31,21%**
Total cens electoral 24.751* 100 %**
Alcaldessa: Tania Baños Martos (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 9 de PSPV, 3 d'EUPV i 1 de Compromís[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de Zona de Castelló.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa de la Vall és Tania Baños Martos de PSPV-PSOE.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Pedro Navarro Lereu
Vicente Zaragoza Michavila
PCE
PCE
19/04/1979
09/10/1979
Dimissió
--
1983–1987 Vicente Zaragoza Michavila PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Zaragoza Michavila PTE-UC 30/06/1987 --
1991–1995 Ernest Fenollosa Ten PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicent Aparici Moya PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicent Aparici Moya PP 03/07/1999 --
2003–2007 Josep Tur i Rubio PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Isabel Bonig Trigueros PP 16/06/2007 --
2011–2015 Isabel Bonig Trigueros
Óscar Clavell López
PP
PP
11/06/2011
02/07/2011
incompatibilitat
--
2015–2019 Tania Baños Martos PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Tania Baños Martos PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

MonumentsModifica

S'hi conserva l'aqüeducte romà, a l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca.

Monuments civilsModifica

  • Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
  • Torre de la Casota. Torre de vigilància situada en el camí que porta al castell. Està datada del segle xii.
  • Torre de la Torrassa. Torre de vigilància situada al costat de la carretera de la Vall d´Uixó a Vilavella, en la partida de la Torrassa. Fou una torre d'ús defensiu, d'origen musulmà.
  • Torre del Palau Ducal. Està constituïda actualment per les restes que es van descobrir a la plaça Silvestre Segarraen unes excavacions arqueològiques. Queden en peus restes dels murs d'una torre i del seu aljub. Està datada al segle xiv i formava part de l'antic Palau del Duc de Sogorb i Medinaceli.
  • Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
  • Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orlell (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
  • Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan segle xx. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.
  • Poblat iberoromà de Sant Josep. Situat al paratge de Sant Josep, al "Turó de Sant Josep", està constituït per les restes d'una antiga ciutat emmurallada datada de l'Edat de Bronze que va ser abandonada cap als segles IV o V.

Monuments religiososModifica

EntitatsModifica

  • Centre d'Estudis Vallers. És una entitat cultural que depén de l'Ajuntament. Publica la revista Aigualit.[12]

Personatges destacatsModifica

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Podem (503 vots, 2,98%), Coalición de Centro Democrático (CCD) (391 vots, 2,31%) i Partit Comunista dels Pobles d'Espanya(PCPE) (64 vots, 0,38%). Podem perdé el seu regidor obtingut el 2015 com a Som la Vall.

ReferènciesModifica

  1. La Vall d'Uixó a Ésadir.cat
  2. Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, 2011
  3. «El pueblo | Ajuntament de La Vall d'uixó» (en castellà). [Consulta: 11 setembre 2018].
  4. Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uixó (1250)
  5. Martí de Riquer; Pròleg del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
  6. Redacció «Tania Baños, toma posesión como alcaldesa de la Vall d'uixó». laplanaaldia.com, 15-06-2019.
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 març 2020].
  8. Junta Electoral de Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 39-41. inserció 01868-2019-U [Consulta: 25 març 2020].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Vall d'Uixó», 26-05-2019. [Consulta: 25 març 2020].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. la Vall d'Uixó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  11. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Vincentius: Confessor Domini. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019]. 
  12. Centre d'Estudis Vallers. «Qui som?».

BibliografiaModifica

  • Josep-Joaquim Esteve Vaquer. C.I.A.C. Música, cultura i societat a la Vall d'Uixó
  • Nel·lo Navarro. Gols i sabates. De l'Espadán al Piel, mig segle de futbol a la Vall d'Uixó
  • Josep V. Font i Carles Valls. L'himne a la Vall d'Uixó. Estudi filològic i musicològic
  • Josep V. Font. Àlbum de família. 50 anys de la Schola Cantorum de la Vall d'Uixó

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Uixó