La Verneda i la Pau

barri de Barcelona, al districte de Sant Martí
«la Verneda» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Verneda».

La Verneda i la Pau és un dels barris que conformen el districte barceloní de Sant Martí, i on es troba el nucli originari de l'antic poble de Sant Martí de Provençals. Aquest data de l'any 1052, tot i que ara sabem que ja al segle i aC hi havia assentaments romans per les grans restes trobades de la vil·la romana de La Verneda amb el Pont del Treball. Fins a mitjans del segle xx, el territori que comprèn estava ocupat majoritàriament per camps de conreu i unes quantes masies; el barri actual es va originar a la dècada del 1950, fruit de la gran demanda d'habitatge generada per l'arribada massiva d'immigrants, amb una alta densitat d'edificis i de població i en aquell moment, una manca total d'equipaments i serveis. Gràcies a la continuada reivindicació veïnal el barri va millorar la seva situació i s'hi van construir equipaments.

Infotaula de geografia políticaLa Verneda i la Pau
El Llarg Viatge - 001.jpg
La Rambla de Prim, amb l'escultura El llarg viatge al fons, de Francesc Torres Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 25′ 19″ N, 2° 12′ 19″ E / 41.42195°N,2.205311°E / 41.42195; 2.205311Coord.: 41° 25′ 19″ N, 2° 12′ 19″ E / 41.42195°N,2.205311°E / 41.42195; 2.205311
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Martí Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície111,4 ha Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Se sap que ja al segle i aC hi havia assentaments romans a la zona per les grans restes trobades de la vil·la romana de La Verneda amb el Pont del Treball, l'agost de 2011[1][2][3] (vil·la que va estar en funcionament almenys fins als segles iv-V),[4] així com d'altres restes romanes sota l'enderrocada masia Can Nyau[5] a l'extrem muntanya de la Rambla de Prim i fins i tot s'han fet troballes de restes neolítiques que encara s'han d'estudiar.

Fins a la dècada del 1950, el territori que comprèn estava ocupat majoritàriament per camps de conreu i unes quantes masies (Can Planas, Ca l'Arnó, Can Riera,[6] Can Cadena). Al final del segle xix pintors com Isidre Nonell, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Ricard Canals, Ramon Pichot, i Adrià Gual, coneguts com la colla del Safrà, hi anaven a pintar els camps de la Verneda de Sant Martí.[7][8]

El nom de la Verneda fa referència a uns dels arbres que creixen al marge dels rius, els verns. El barri està molt relacionat amb veí Sant Martí de Provençals, amb el qual forma un continu urbà i social. El primer grup d'habitatges fou impulsat pel Patronat Municipal de l'Habitatge, a la dècada del 1950, a la zona de Via Trajana.[9] També hi ha molta relació amb el municipi veí de Sant Adrià de Besòs, especialment amb el barri de Via Trajana-Montsolís, sovint anomenat «la Verneda de Sant Adrià».

El conjunt d'habitatges més important és el de la Pau, situat entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via. Company de lluites amb els barris del Besòs i del Maresme, aquest tercer barri de l'eix Prim va ser construït per l'Obra Sindical del Hogar. El va inaugurar Franco l'any 1966 en els actes de la campanya "25 años de paz" des de la fi de la guerra civil, fet del qual en deriva el seu nom. Un nom que, malgrat aquest origen, avui s'identifica amb les connotacions positives del concepte "pau".[9]

L'edifici "Piramidón", un gratacel de disset pisos d'alçada, es va construir l'any 1971. Després d'un temps sense cap destinació concreta, actualment és la seu de diferents entitats i associacions culturals, veïnals i socials, com l'escola d'adults de la Pau, el Centre Cívic i un Centre d'Art Contemporani.[9]

A més del conjunt de la Pau, el barri integra els de l'entorn de la Palmera, la Verneda Alta i la Verneda Baixa. En aquest darrer s'ha realitzat en els darrers anys la substitució per nous blocs dels edificis de l'antic polígon, molt deficients i afectats de patologies estructurals. La Plaça de la Palmera (amb la xemeneia de l'antiga fàbrica que hi havia, i amb la gran escultura lineal de Richard Serra) va ser un dels primers espais guanyats per a la ciutat en els inicis de la democràcia municipal.[9]

L'encreuament de les renovades Rambles de Prim i de Guipúscoa, i la veïna estació de metro La Pau, conformen un punt de centralitat i de dinamisme comercial i cívic, que exemplifica perfectament la gran millora de qualitat urbana que ha experimentat el barri en els darrers anys.[9]

Lluita veïnalModifica

La lluita veïnal al barri comença de forma rellevant a partir dels anys 70 i es pot dividir en tres etapes: del 1975 al 1992, del 1992 al 2017 i del 2017 a l'actualitat.

Primera etapa: Naixement i consolidacióModifica

Fitxer:Plaçaverneda.png
La Plaça de la Verneda recuperada pels veïns. A la foto Marc Genestar, president del moment de la AVV de la Verneda Alta amb una placa simbòlica.

Al principi estava articulada a través de l'Associació de Veïns de la Verneda Alta, seguint les reivindicacions d'una associació de veïns típica d'un barri de la perifèria de l'època.[10]

Per començar, l'any 1976 s'inaugura de forma simbòlica la plaça de la Verneda, després de lluitar perquè no s'edifiquessin edificis eclesiàstics a la Plaça, que en el moment era un solar.[10]

Paral·lelament a l'Associació de Veïns, es funda el 1977 l'Ateneu Llibertari de la Verneda.

Mitjançant assemblees veïnals obertes i pressió a l'administració s'aconsegueixen altres edificis com l'Institut Salvador Seguí, que es lluita durant deu anys evitant amb manifestacions i assemblees l'edificació del solar on està situat, la residència de dia de gent gran l'any 1995 a la Plaça Ram de l'Aigua o l'edificació el 1992, després de també una llarga lluita, de la Rambla Prim, entre d'altres.[10]

La majoria d'equipaments al barri, fins i tot l'escola Els Horts o el Parc del Sant Martí, s'aconsegueixen mitjançant manifestacions i llargues negociacions amb l'ajuntament i la Generalitat.[10]

Lluita contra el barraquismeModifica

Un dels elements més importants de la lluita veïnal és la lluita contra el barraquisme.

Des dels anys cinquanta hi havia situat a l'actual Parc de Sant Martí l'assentament barraquista de La Perona. A les dècades anteriors no havia causat molts problemes, però la constant deixadesa de les administracions i la marginació del barri fa que a principis dels anys vuitanta la situació amb la delinqüència i tràfic al barri sigui insostenible, tenint la Verneda gràcies a això una molt mala fama.[11]

La posició de l'Associació de Veïns de la Verneda Alta era conciliadora i d'intentar pressionar a l'administració pel reallotjament dels barraquistes a pisos construïts per l'Estat i lluiten perquè així sigui, però tot fa un gir quan el 1982 es comença a estendre la notícia enganyosa de què un gitano ha violat a una noia del barri.[10]

Els veïns doncs, de forma autogestionada i mitjançant uns pamflets que ningú sabia d'on venien, comencen a organitzar-se tallant carrers diàriament al barri per aconseguir que el barri de La Perona sigui enderrocat. El motiu de rerefons és xenòfob i per això la mateixa associació de veïns del barri no participa en aquestes manifestacions, cosa que li fa guanyar molts detractors entre els veïns del barri i arriben a patir per la seva integritat física.[10]

El moment més tens es dóna el setembre del 1982, on esclata la ràbia entre el veïnat i les manifestacions són molt violentes, acabant aquestes amb la crema d'un autobús públic, llançaments de pedres i altres objectes a la policia, i amb molts ferits.[10] Els anys següents, comença el trasllat dels veïns de La Perona cap a pisos de protecció oficial, i es viu certa "calma tensa".[10]

Tot i això, debut a la lentitud d'aquest trasllat, el 1989 es torna a encendre la ràbia i amb un rerefons xenòfob de nou el veïnat de la Verneda no deixa de manifestar-se fins que es tomba l'última barraca, al juny d'aquell any.[10]

Segona etapa: Declivi de la lluita veïnalModifica

Després dels jocs olímpics la lluita veïnal perd molta força, ja que s'han aconseguit la majoria d'objectius per poder tenir un barri funcional que no sigui només residencial.

Tot i això, quedaven coses rellevants per fer, com una estació de metro, que s'aconsegueix l'any 1997[12] després de molts anys de retards i l'augment de la qualitat de les línies 36 i 40 de bus.[10]

Altres reivindicacions també es mantenen, com la ludoteca de ca l'Arnó al Parc de Sant Martí, inaugurada com a equipament el 1992 o les festes del barri. Amb l'arribada del nou mil·lenni el moviment veïnal es debilita molt i a partir del 2.000 no s'aconsegueixen grans canvis al barri ni passen mobilitzacions tan importants com les dels 80. Es perden també l'Ateneu Llibertari de la Verneda l'any 2007[13] i el casal de joves del barri.

L'any 2011, gràcies al moviment dels indignats 15-M, s'articula en certa manera de nou el moviment associatiu al barri, realitzant-se assemblees setmanals per poder coordinar l'assistència a les mobilitzacions que s'estaven produint.[14] Aquesta assemblea de veïns aconsegueix també aturar desnonaments al barri[15] i recuperar un local entre el Carrer Julián Besteiro i el Carrer Fluvià.[16]

L'any 2014 hi ha mobilitzacions veïnals rellevants per l'obertura del casal neonazi Tramuntana al barri. Finalment, després de manifestacions i pressió, aconsegueixen que tanqui les portes definitivament.[17]

Tercera etapa: Torna la lluita veïnalModifica

 
Manifestació el juliol del 2020 a la Verneda reclamant pa, sostre i treball.

El 2017 es forma a la Verneda el "Comitè de defensa del Referèndum de la Verneda i la Pau" (futur CDR de la Verneda i la Pau), encarregat de poder garantir que es faci el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Aconseguint aglutinar a desenes de persones, és el moviment veïnal més rellevant dels últims anys i defensa diverses escoles electorals.[18] El declivi del CDR del barri comporta que altres organitzacions surtin del seu afebliment.

És així com el 2018 neix l'assemblea de joves de la Verneda i la Pau "La Guarida", el primer element de coordinació jove des dels 80. El 2019 neix l'assemblea feminista "Las Del Barrio", i al mateix any neix també el Sindicat d'Habitatge de la Verneda i la Pau, amb la funció de defensar el dret a l'habitatge dels veïns del barri.

El 2020, en conseqüència a la crisi per la pandèmia de la Covid es forma la xarxa de suport mutu del barri i la posterior xarxa d'aliments de la Verneda i la Pau. Els 3 col·lectius són actualment els que més persones aglutinen a la Verneda. Al juliol, en una manifestació conjunta entre els tres col·lectius per tenir pa, sostre i treball, van aconseguir ajuntar unes 300 persones.

Actualment s'han activat altres lluites com la dels veïns de la Palmera contra les cuines fantasma[19] i s'està formant un esplai al barri.

Llocs d'interèsModifica

  • El jaciment arqueològic de la zona del Pont del Treball, un dels més importants del Neolític final, a nivell de Catalunya i de l'Estat, on també s'han trobat les restes corresponents a una vil·la romana[20] del segle III-IV, la més gran trobada al Pla de Barcelona i que amplia la història dels assentaments humans a la zona.
  • Can Riera, masia del segle xvi, l'última del barri[7][8]
  • Diverses obres d'art públic, com:


TransportModifica

 
Andanes de l'estació de la Pau (L2)

EntitatsModifica

  • Colla gegantera de La Verneda - Sant Martí[21][22]
  • APROPAT (Agrupació per la Protecció del Patrimoni)[6][7][8]
  • Associació Llibres Lliures[23][24]

ReferènciesModifica

  1. Las obras del AVE destapan una gran villa romana en Barcelona a El Periódico, per Ramon Comorera, 2/9/2011 (castellà)
  2. La vil·la romana descoberta a les obres de l'AVE pertanyen a la Verneda a BTV, 29/9/2011
  3. Surten a la llum noves restes arqueològiques del mosaic de la vil·la romana de la Sagrera a BTV, 4/2/2013
  4. Les restes trobades a la Sagrera són d'una vil·la termal anterior al segle IV a El Periódico, 2/9/2011
  5. Can Nyau al web de la Generalitat de Catalunya
  6. 6,0 6,1 La masia de Can Riera, amenaçada pel pla urbanístic Eix Prim a BTV, 5/4/2012
  7. 7,0 7,1 7,2 Un futur per a Can Riera a El Periódico, per Helena López, 31 de gener del 2013
  8. 8,0 8,1 8,2 Can Riera, la última masía de La Verneda, se salva de la piqueta a La Vanguardia, Meritxell M. Pauné, 30/8/2013 (castellà)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 La Verneda i la Pau a la web de l'Ajuntament de Barcelona [consulta: 16 de novembre de 2013]
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 10,9 Records de la lluita per un barri millor: l’Associació de Veïns de la Verneda Alta, 2000.
  11. «Un barrio barcelonés declara 'zona peligrosa'».
  12. "La nueva línea L2 del ferrocarril metropolitano de Barcelona".
  13. BARCELONA, ALBERT OLLÉS /. «Una sentència judicial clausura l'ateneu llibertari de la Verneda» (en català), 23-04-2007. [Consulta: 18 març 2021].
  14. «15M – Pàgina 3» (en català). [Consulta: 18 març 2021].
  15. «Aturen un desnonament a Sant Martí | betevé» (en català). [Consulta: 18 març 2021].
  16. «Ateneu Popular» (en català), 15-02-2015. [Consulta: 18 març 2021].
  17. «El barri barceloní de La Verneda s’organitza contra el nou local del Casal Tramuntana – Antifeixistes.org» (en català). [Consulta: 18 març 2021].
  18. NacióDigital. «VÍDEOS L'Escola Els Horts, el relat oblidat de l'1-O | NacióDigital» (en català). [Consulta: 18 març 2021].
  19. «Las ‘cocinas fantasma’, nuevo frente abierto del ‘delivery’» (en castellà), 12-03-2021. [Consulta: 18 març 2021].
  20. El AVE reescribe la historia a El País, jper José Ángel Montañés, 28/1/2012 (castellà)
  21. Festa Major de la Verneda - Sant Martí al web de l'Ajuntament de Barcelona, 6/11/2013
  22. Colla Gegantera de la Verneda – Sant Martí  PDF
  23. La botiga de llibres gratuïts a El Periódico, per Carme Escales, 4 de setembre del 2013
  24. Una llibreria on no cal pagar a Clot TV, 26 de setembre de 2013

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Verneda i la Pau