Obre el menú principal

La banyera (És un quadre d'Edgar Degas de l'any 1886, pastel sobre cartulina|60 x 83 cm|Museu d'Orsay, París).

Infotaula d'obra artísticaLa banyera
Le Tub
Edgar Germain Hilaire Degas 031.jpg
Tipus quadre
Creador Edgar Degas
Creació 1886
Mètode de fabricació pastel sobre cartulina
Gènere artístic art de gènere i nu
Dimensions 60 (Alçada) × 83 (Amplada) cm
Propietat de Isaac de, Comte Camondo (1895–1911)
França (1911–)
Col·lecció Museu d'Orsay, París
Història
Data Historial d'exposicions
1886-18868th impressionist exhibition Tradueix
Catalogació
Número d'inventari RF 4046
Modifica les dades a Wikidata

Durant la dècada de 1800, Edgar Degas (1834-1917) començà a perdre la vista i se centrà més en la pintura al pastel. Les dones sempre havien estat un tema favorit de l'artista, i la seva obra tardana incloïa nombrosos estudis de dones en situacions íntimes, ja fos banyant-se o empolainant-se, com en aquest cas. ?La banyera es mostrà en la vuitena exposició impressionista, el 1866. No es tracta d'una visió romàntica de la feminitat, sinó d'una representació realista del cos de la dona, en una pose que alguns consideraren vulgar i voyeurista. Però tanmateix, la manera en que comparteix un moment tant íntim està carregada de delicadesa.

Lluny de resultar animal, com digueren alguns crítics, la posició de la jove es basava en l'Afrodita ajupida de l'escultura clàssica i el traçat del cos remet al classicisme del període de formació de Degas. Fidel a la forma, la imatge sembla congelar un instant quotidià des d'un punt de vista poc ortodox, de composició retallada i des d'una estranya perspectiva deutora dels gravats japonesos.

En alguns aspectes, l'obra dels últims anys de Degas és més propera a l'impressionisme, com es demostra ací en el colorit més pur, la brillant il·luminació natural i les interessants textures. Tenim davant un nu clàssic etern i una naturalesa morta perfectament fusionats amb un enfocament modern que destaca com un dels treballs millors i més valents del pintor. No és d'estranyar doncs que Camille Pissarro el considerés <el major artista de la nostra època> ni que inspirés a artistes tant dispars com Henri Matisse o Pablo Picasso.

BibliografiaModifica