La cara de la Lluna
La cara de la Lluna (també coneguda en altres cultures com "l'home de la Lluna" o "el conill de la Lluna"), és la figura aparent que dibuixen els cràters de la Lluna quan aquesta està plena. Segons les diferents cultures que refereixen aquest fenomen, poden veure's també altres figures.
En una de les més comunes percepcions occidentals d'una cara, els ulls de la figura són el Mare Imbrium i el Mare Serenitatis, el seu nas és Sinus Aestuum i la seva boca oberta la formen el Mare Nubium i el Mare Cognitum. Segons una vella tradició europea, també pot veure's la figura d'un home portant una ampla càrrega sobre les seves esquenes. De vegades se li veu acompanyat per un gosset.
Nombrosos dibuixos en la tradició occidental mostren una cara en la lluna plena o un perfil en la creixent que no es corresponen amb marques reals.
Històries tradicionals sobre els seus orígens
modificaHi ha diverses explicacions sobre com va arribar aquest home o aquesta cara a la Lluna.
Una antiga tradició europea sosté que aquest home va ser confinat a la Lluna per cometre un crim. La tradició cristiana diu que l'home va ser enxampat mentre recollia llenya en dissabte i castigat per Déu a la mort per lapidació (Nombres, XV, 32-36).[1]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Harley, the Rev. Timothy, FRAS (1885). Moon Lore, London; Swan Sonnenschein, Le Bas & Lowry. p.21. Archived at Internet Sacred Text Archive. Retrieved March 2, 2014.