Obre el menú principal

La corona partida

pel·lícula de 2016 dirigida per Jordi Frades

La corona partida és una pel·lícula espanyola de drama històric del 2016 dirigida per Jordi Frades i protagonitzada per Irene Escolar, Raúl Mèrida, Rodolfo Sancho i José Coronado, entre d'altres. És la seqüela de la sèrie de televisió Isabel i la preqüela de la sèrie de televisió Carlos, Rey Emperador.[1][2]

Infotaula de pel·lículaLa corona partida
Fitxa
Direcció Jordi Frades
Protagonistes
Guió José Luis Martín
Música Federico Jusid
Fotografia Raimon Lorda
Vestuari Pepe Reyes
Productora

Diagonal Televisió SLU i R Zinman Productions A.I.E.

Amb la participació de TVE, i la col·laboració d'El·lipsi Capital
Distribuïdor A CONTRACORRENT FILMS
Característiques
País d'origen Espanya
Data d'estrena 2016
Durada 113 minuts
Idioma original castellà
Color en color
Descripció
Gènere drama històric/cine històric [1]
Lloc de la narració Espanya
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa
Identificador Filmaffinity Fitxa
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Després de la mort d'Isabel la Catòlica venen temps d'incertesa. Ferran el Catòlic (Rodolfo Sancho) i Felip el Bell (Raúl Mèrida) s'enfronten pel poder de la corona de Castella. Joana (Irene Escolar), la legítima hereva al tron, és víctima d'aquesta situació i a tots els interessa demostrar la seva bogeria i incapacitat per governar. Mentrestant, el cardenal Cisneros (Eusebio Poncela) intenta aconseguir el millor per al regne. Però Ferran, en casar-se tan sols un any després de la mort d'Isabel, posa en risc la unitat hereditària dels regnes hispans.[1][2]

Nota del directorModifica

Jordi Frades apunta que, "explicar la història del nostre país forma part de les obligacions que, com a narradors, tots hauríem de tenir. És per això que, després de rodar les tres temporades de la sèrie de ficció Isabel m'ha resultat especialment gratificant haver tingut l'oportunitat d'explicar aquest període que abasta des de la mort de la Reina Catòlica fins a la mort del seu marit Fernando. Un període apassionant, intrigant i, en certa manera ombrívol, per tots els esdeveniments que van tenir lloc: el ferotge enfrontament entre Ferran el Catòlic i Felip d'Habsburg, amb Joana de Castella com a víctima principal. La corona partida pretén ser un espectacle visual i íntim i emocional alhora. Una pel·lícula per a tot tipus d'espectadors. Intentant recuperar aquest fragment de públic, sovint oblidat, que busca un entreteniment a mig camí entre el cinema d'autor i el cinema comercial."[3]

Nota del guionistaModifica

José Luis Martín diu que, "a La corona partida el personatge de Joana la Boja s'aborda des d'un punt de vista diferent al que s'ha vist anteriorment a la pantalla gran. No estem davant d'una alienada, la malaltia és fruit de la gelosia de la bogeria d'amor. Estem davant d'una víctima. Víctima de la seva hipersensibilitat i de la seva passió. Víctima de l'assetjament moral a què és sotmesa per aquell a qui estima apassionadament. Víctima de la veneració que sent pel seu pare, la seva última taula de salvació, que no obstant l'abandona. Víctima d'un destí, regnar, que no és del seu interès, per grans que siguin els seus dots i la seva preparació. Víctima d'una estranya lucidesa que la porta a reafirmar-se en el seu paper de reina, de vegades, d'una manera extravagant, tot i menysprear el govern. Víctima en suma, d'una llegenda que l'interès polític i no només els seus actes extemporanis, contribueixen a forjar. Elements, tots ells, que conforten un perfil diferent del personatge històric conegut i poden apropar a l'espectador des de l'emoció i l'empatia." [4]

Fitxa tècnicaModifica

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sensacine (en castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 El País (en castellà)
  3. La Gran Ilusión La Historia de España, en pantalla grande (en castellà)
  4. Informació semi-fiable (en castellà) Extret només el comentari del guionista
  5. Fotogramas (en castellà)

Enllaços externsModifica