Obre el menú principal

La damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828. S'estrenà a l'Opéra-Comique de París el 6 de desembre de 1846. De la mateixa manera que Goethe havia partit del Doctor Faustus de Christopher Marlowe, Berlioz va partir del Faust de Goethe i el va convertir en una mena d'autoretrat musical. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 18 de febrer de 1884 en forma de concert i el 18 de novembre de 1903 com a òpera.[2]

Infotaula de composicióLa damnació de Faust
Berlioz LDdF.jpg
Primera pàgina del manuscrit original
Títol original La damnation de Faust
Forma musical òpera
Compositor Hector Berlioz
Llibretista Hector Berlioz i Almire Gandonnière
Idioma francès
Basat en Primera part del Faust de Goethe (Johann Wolfgang von Goethe)
Creació 1845
Data de publicació segle XIX
Gènere légende dramatique
Nombre de parts d'una obra d'art quatre
Catalogació H 111[1]
Format per Autrefois, un roi de Thulé Tradueix
Personatges Q55017352 Tradueix, Q55017356 Tradueix, Q55017360 Tradueix i Q55017362 Tradueix
Estrena
Estrena 6 de desembre de 1846
Lloc de la primera representació Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu en concert: 18 de febrer de 1884 (estrena a Espanya)
escenificada: 18 de novembre de 1903
Altres dades
Identificador AllMusic de composició mc0002393438
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La damnation de Faust  
  1. La damnation de Faust: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1