Obre el menú principal

La fàbrica de cadires a Alfortville

quadre d'Henri Rousseau

La fàbrica de cadires a Alfortville (La Fabrique de chaises à Alfortville) és un oli sobre tela de 73 × 92 cm realitzat pel pintor francès Henri Rousseau i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaLa fàbrica de cadires a Alfortville
Henri-Julien Félix Rousseau - La Fabrique de chaises à Alfortville.jpg
Tipus quadre
Creador Henri Rousseau
Creació 1897
Gènere paisatge urbà
Material pintura a l'oli
llenç (superficie de pintura)
Dimensions 73 (alçària) × 92 (amplada) cm
Col·lecció Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París)
Catalogació
Número d'inventari RF 1963-32
Modifica les dades a Wikidata

Context històric i artísticModifica

La col·lecció Walter-Guillaume compta amb dues pintures de Rousseau que representen la fàbrica de cadires d'Alfortville, situada al sud-est de la perifèria de París. Un dels dos quadres fou exposat al Saló dels Independents del 1897, i tradicionalment s'ha pensat que es tractava d'aquesta versió, més gran i més acurada. Henry Certigny, però, ha demostrat que aquesta versió és la segona i que segurament fou realitzada cap al 1906, perquè la calçada pavimentada que s'hi observa fou acabada aquell any.[2] Se sap que Rousseau va pintar una altra vista d'Alfortville, que porta la data precisa de la primavera del 1906. Potser degué aprofitar el seu pas per la localitat per a plasmar la reforma del carrer i pintar una altra vista de la fàbrica.[1]

DescripcióModifica

Rousseau dibuixa ací els voltants d'una fàbrica de cadires. Un cop triat l'edifici que li interessava per la seua peculiaritat, el converteix en el focus de la composició i el sobredimensiona en comparança amb la resta del paisatge i, sobretot, en relació amb les figures humanes que s'hi veuen ja aquestes són com a simples signes de puntuació de la composició (Rousseau, sovint, inclou aquesta distorsió de l'escala en els seus paisatges utilitzant una tècnica similar a l'emprada pels artistes medievals per a accentuar el que era important per a ell en les seues pintures).[3]

Els edificis tenen línies molt rígides, les quals contraresten les corbes molt més mesurades de la carretera i de la riba del riu Sena.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 134-135.
  2. Henry Certigny, 1984. Le Douanier Rousseau en son temps. Biographie et catalogue raisonné, vol. I, Tòquio, Bunkazai Kenkyujyo, núm. 240, pàg. 494.
  3. 3,0 3,1 Musée de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externsModifica