La febre d'or (pel·lícula)

pel·lícula de 1993

La febre d'or és una pel·lícula catalana de 1993, basada en la novel·la homònima de Narcís Oller i dirigida per Gonzalo Herralde.

Infotaula de pel·lículaLa febre d'or
La fiebre del oro modifica
Fitxa
DireccióGonzalo Herralde modifica
Dades i xifres
País d'origenEspanya modifica
Estrena1993 modifica
Idioma originalcastellà modifica
Descripció
Gènerecinema històric modifica
Lloc de la narracióBarcelona modifica

IMDB: tt0104258 Filmaffinity: 283102 Allmovie: v512997 Modifica els identificadors a Wikidata

El director utilitza la novel·la d'Oller (1846-30) per compondre un fresc crític sobre la burgesia catalanade final del segle XIX. La cinta ha estat un dels projectes més ambiciosos de la història del cinema català. Coproduïda per TVE i TVC, nasqué com a minisèrie televisiva de tres llargs, "La pujada", "L'èxit" i "L'estimbada", amb una durada de 321 min. Es feren dues versions per al cinema: la completa i una de resumida de 155min., tot plegat amb un pressupost d'uns quatre-cents milions de pessetes, un repartiment de 70 actors i un rodatge de 5 mesos. Es presentà en una sessió espectacle el 1993 al Gran Teatre del Liceu, que durà més de set hores.

ArgumentEdit

En l'escenari de la Barcelona del 1880, que viu en plena expansió industrial i econòmica fruit d'una especulació borsària, es deservolupa una història familiar plena d'intrigues i ambicions. El cap de família, Gil Foix, arrossegat per "la febre d'or", arribarà al cim de l'èxit i després caurà en la ruïna, la misèria i la bogeria.

InterpretacióEdit

PremisEdit

  • Cinematografia de la Generalitat 1992 (millor llarg, millors actor, E.Arredondo, actriu, M.R.Sardà, i actriu secundària, M. Lòpez; millor repartiment, C. Tura).
  • Cinematografia de la Generalitat 1993 (millor distribució PT Films).

ReferènciesEdit

  • ROMAGUERA I RAMIÓ, Joaquim. Diccionari del cinema a Catalunya. Diccionaris d'enciclopèdia catalana, 2005, 252-253.