La follia del rei George

La follia del rei George[1] (títol original en anglès The Madness of King George) és una pel·lícula de Nicholas Hytner, adaptada de l'obra de teatre homònima i estrenada el 1994. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Infotaula de pel·lículaLa follia del rei George
The Madness of King George
Madness of king george2.jpeg
Fitxa
DireccióNicholas Hytner
Protagonistes
ProduccióStephen Evans
David Parfitt
Dissenyador de produccióKen Adam Modifica el valor a Wikidata
GuióAlan Bennett
MúsicaGeorge Fenton
Georg Friedrich Händel
FotografiaAndrew Dunn
MuntatgeTariq Anwar
ProductoraClose Call Films (en) Tradueix i Renaissance Films (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSamuel Goldwyn Company
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1994
Durada105 minuts
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Madness of George III (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama
Històrica
Biogràfica
TemaRegency crisis 1788 (en) Tradueix i trastorn mental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres i Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1788 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0110428 Filmaffinity: 564013 Allocine: 13091 Rottentomatoes: m/madness_of_king_george Mojo: madnessofkinggeorge Allmovie: v133560 TV.com: movies/the-madness-of-king-george Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

És la història verídica del deteriorament de la salut mental de Jordi III del Regne Unit, i, per extensió, de la relació que va tenir amb el seu fill, el Príncep de Gal·les, durant la crisi de 1788, en el període que va precedir la Revolució Francesa, que tindria conseqüències al Regne Unit.

La medicina moderna ha permès suposar que Jordi III estava malalt de porfíria

La pel·lícula aborda el tema de la medicina relativament primitiva de l'època, quan els metges emetien nombroses suposicions per curar els mals d'un cos humà que comprenien molt poc.

Descriu també la influència decreixent d'un monarca enfront del parlament. L'escena on el metge l'obliga a mantenir-se assegut mostra perfectament com, fins i tot després de nombroses protestes, es veu obligat a seguir les instruccions al peu de la lletra i a acceptar un paper disminuït. Després del seu restabliment, al final de la pel·lícula explica al príncep de Gal·les que el paper de la família reial no és altre que ser vist sent feliç, saludar la multitud, i de ser un model per al poble, comportant-se de la millor manera possible.[2]

RepartimentModifica

Llocs de rodatgeModifica

A més dels estudis de Shepperton, la pel·lícula ha estat rodada a:

AnacronismeModifica

La pel·lícula se situa en 1788. Tanmateix, quan el rei estudia amb el seu primer ministre les seves possessions a l’Amèrica del Nord sobre un globus, i es queixa d'haver perdut colònies, es comprova que el mapa representa el continent després de la venda de Louisiana (1803) i el tractat d'Adams-Onís (1819)[3]

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica