La gran cursa

La gran cursa
The Great Race
	;
Fitxa
Direcció	Blake Edwards
Protagonistes	Tony Curtis; Jack Lemmon; Natalie Wood
Director artístic	Fernando Carrere
Producció	Martin Jurow
Guió	Arthur Ross,; adaptació de una història original de Blake Edwards i Arthur Ross
Música	Henry Mancini
Dissenyador de so	M. A. Merrick
Fotografia	Russell Harlan
Muntatge	Ralph E. Winters
Vestuari	Don Feld; Edith Head
Productora	Warner Bros; Patricia-Reynard-Jalem Productions
Distribuïdor	Warner Bros
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1965
Durada	157 minuts
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Pressupost	12.000.000 $
Recaptació	25.333.333 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	Comèdia; Road movie
Tema	automòbil
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Òscar a la millor pel·lícula en color (1966); Oscar a la millor edició de so (1966); Oscar al millor muntatge (1966); Oscar al millor so (1966) ;
Premis	Oscar a la millor edició de so (1964) ;

La gran cursa (títol original en anglès: The Great Race), és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards amb Tony Curtis, Jack Lemmon i Natalie Wood, estrenada el 1965 i librement inspirada per la Nova York-Paris 1908, un esdeveniment mediatitzat durant les anys 1907 i 1908 a França i als Estats Units. Ha estat doblada al català.^[1]

ArgumentModifica

Natalie Wood

1910. El professor Fatalitat i el seu enemic, el Gran Leslie, participen en una prova automovilística enllaçant Nova York i París. Per guanyar, Fatalitas està a punt per tota mena d'ardits, mentre Leslie és sempre el vencedor sense taques. Però sense comptar amb la presència en la carrera de Maggie Dubois, una periodista feminista, que sembrarà el trastorn en el cor de Leslie.

Des del començament de la carrera, els nombrosos altres participants són víctimes de sabotatges diversos (un perd les seves rodes, l'altre el seu volant, etc.) tots orquestrats pel professor Fatalitas que vol a qualsevol costa guanyar aquesta carrera per provar la superioritat del seu cotxe (l'Hannibal VIII) sobre la de Leslie.

Després d'un temps de carrera, Leslie, Fatalitat, el seu ajudant (Max), Hezequiah (l'ajudant de Leslie) i Maggie Dubois, (que participava també en la carrera, i que ha estat embarcada per Leslie per l'avaria del seu cotxe) es troben en el petit llogarret de Borracho, on s'organitza una cerimònia en el seu honor, Fatalitat i Max, els primers arribats, només volen benzina per marxar com més aviat millor. Ataquen l'alcalde de Borracho per intentar marxar (però sense benzina!), han d'esperar doncs la nit per "manllevar-ne". Mentrestant, Leslie, que s'ha mostrat ben simpàtic amb els habitants de la ciutat és el convidat d'honor a la festa. El mateix vespre, va doncs a la festa al saloon. Tot està bé fins a l'arribada de Texas Jack, bèstia espessa i hàbil tirador, i promès de la cantant del saloon. Esclata una baralla. Fatalitat ho aprofita per agafar benzina, marxar i fer-ho saltar tot.

Algunes setmanes més tard, els dos cotxes es troben al pol nord, en algun lloc sobre el banc de glaç. El seu iceberg es fon, han de ser recuperats ràpidament. Feliçment per a ells, són vistos des de Sibèria.

Mentrestant, a Nova York, no es té més informació en relació amb la carrera després de les nombroses manifestacions feministes davant la seu del "New-York Sentinel" pertorbant la difusió de les informacions en relació amb la carrera.

Després d'haver estat recuperats pels siberians, Maggie Dubois, després d'haver mentit i haver traït la confiança de Leslie, és embarcada manu militari en l'Hannibal VIII.

Després d'haver travessat Rússia sense grans dificultats, Fatalitas i Leslie són enfrontats a tota mena de problemes a Prussia (Fatalitas entre altres haurà de fer-se passar pel rei, a qui s'assembla molt, Leslie i els seus amics seran empresonats, Max es disfressarà de monjo per intentar alliberar-los...). Leslie s'enfrontarà amb floret, després amb l'espasa amb el seu carceller, un baró que vol destronar el rei amb l'ajuda d'un dels generals d'aquest. Finalment, el baró, encara que molt bon espadatxí, perd el duel i es llança d'un tronera a una barca, que es trenca.

La coronació de Fatalitas ha de tenir lloc però aquest fuig. Segueix una gran batalla de tartes, en la qual participen igualment Leslie i consorts, així com el verdader rei.

Els dos protagonistes tornen a agafar (finalment) els seus cotxes i se'n van. La carrera es pot finalment realment reprendre!

Cap gran problema no té lloc en aquesta última recta, si no és que el clima entre Leslie i Maggie Dubois (que ha pujat al cotxe de Leslie) empitjora. Discuteixen nombroses vegades, sobretot a París, davant la línia d'arribada, on Leslie talla el motor del seu cotxe per abraçar-lo i convèncer-la del seu amor per a ella. Fatalitas (que portava llavors 1 o 2 minuts de retard) arriba i guanya la carrera, el que desitjava Leslie. La Srta. Dubois li dirà llavors "has perdut." Leslie li respondrà "Només la carrera... "

Fatalitas exigirà no obstant "guanyar sense ajuda". Llavors s'organitza una carrera de París a Nova York. A l'arrencada, Fatalitas dirà "Pitja el botó, Max" Aquest ho fa, un canó surt llavors del capot de l'Hannibal VIII i destrueix la torre Eiffel. La pel·lícula s'acaba aquí. ^[2]