La llegenda de l'indomable

La llegenda de l'indomable (títol original en anglès Cool Hand Luke)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stuart Rosenberg, estrenada el 1967. Aquesta pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de Donn Pearce.

Infotaula de pel·lículaLa llegenda de l'indomable
Cool Hand Luke
Coolhank.jpg
Fitxa
DireccióStuart Rosenberg
Protagonistes
Paul Newman
George Kennedy
J.D. Cannon
Lou Antonio
Strother Martin
Morgan Woodward
Director artísticFred Price
ProduccióGordon Carroll
Dissenyador de produccióCary Odell Modifica el valor a Wikidata
GuióDonn Pearce (novel·la)
Frank Pierson
MúsicaLalo Schifrin
FotografiaConrad Hall
MuntatgeSam O'Steen
VestuariHoward Shoup
ProductoraWarner Brothers
DistribuïdorWarner Bros.-Seven Arts, Inc. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1967
Durada126 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCool Hand Luke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia dramàtica
Lloc de la narracióFlorida Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0061512 Filmaffinity: 895766 Allocine: 40646 Rottentomatoes: m/cool_hand_luke Mojo: coolhandluke Allmovie: v10957 TCM: 24774 Metacritic: movie/cool-hand-luke TV.com: movies/cool-hand-luke Modifica els identificadors a Wikidata

Sinopsis psicológicaModifica

En el transcurs d'una monumental borratxera, Luke Jackson comet l'imperdonable error d'emprendre-la a cops amb els parquímetres d'un carrer desert. Detingut quasi immediatament, Luke a penes disposa d'unes hores per a recuperar la lucidesa. Quan ho assoleix, s'assabenta que les dures lleis de l'Estat del sud dels Estats Units en el que ha comés tant nimi delicte acaba de condemnar-lo a dos anys de presó en règim de treballs forçats. Comença així un descens als inferns que té com a principal escenari una penitenciaria a cel obert i en la més pura línia de presons dels anys trenta. Allà impera l'arbitrarietat permanent dels guardians, una quadrilla de sàdics ignorants als que la llei proveeix de plaques i autoritat per el que vulguin amb els reclusos i una versió primitiva i brutal de la llei del més fort.

Impertorbable, Luke passa de ser un home lliure a convertir-se en la diana de la curiositat malsana tant dels seus companys reclusos com dels seus carcellers. El règim de vida, a part d'il·lògic i innecessàriament rígid, inclou l'obligació de realitzar duríssims treballs en les cunetes de les carreteres de l'Estat sota un sol abrasador, però és amb els reclusos amb qui Luke ha de lliurar el primer dels seus innumerables combats. Per a guanyar-se la por i el respecte dels seus companys, Luke es veu obligat a mantenir una sordida i desigual lluita a cops de puny amb un dels presos més antics, i malgrat perdre, els cops rebuts no aconsegueixen fer-lo caure al terra ni esborrar-li de la cara ni aquell somriure convertit en permanent desafiament.

Després d'aquest pas imprescindible en el ritus iniciàtic dels presos, Luke -un líder nat que malgrat tot no vol exercir com a tal- comença a atraure sobre ell l'<atenció especial> dels carcellers, homes amargats fins a límits insospitables que no suporten la visió d'un presoner inassequible al desànim. Per a ells, l'actitud desafiant de Luke suposa a més un qüestionant permanent de la seva autoritat basada en la força. Això és el que el converteix en un individu potencialment perillós l'ànim del qual s'ha de trencar de totes totes. Successivament, Luke és sotmès a les més tremendes brutalitats, però el seu esperit continua intacte...

L'home contra el sistemaModifica

La lluita de l'home contra el sistema, de la lucidesa contra la fúria desbocada; el caràcter del rebel sense causa dels cinquanta, ingenu i desorientat, que una dècada més tard ha après a caminar sol per la vida enfrontant-se a les expressions del poder establert tot i sabent de tindre perdudes per endavant totes les batalles, i una nova visió, més acord amb la mentalitat americana en ple procés evolutiu, de l'individu valent i capaç de sobreviure a base d'enginy i xuleria són les trames secundaries a penes ocultes darrera aquest decorat naturalista i sense esperança de l'univers carceller i rural que es converteix en una metàfora d'un important segment d'Amèrica.

Corre la meitat dels anys 1960 i Amèrica, aquesta "terra d'abundància i oportunitats" està en guerra amb ella mateixa. La vella escala de valors acceptada de forma quasi unànime des de finals dels segle XIX ha entrat en crisi just en el moment en que la prosperitat material ha acabat per enfosquir, enfonsant-la en una mar de consumisme, les esperances sorgides durant la postguerra. Mentre tant, el Sud profund es trastorna a causa de les lluites pels drets civils empreses per la minoria negra i els elements més conscienciats de la majoria blanca. No per casualitat és en aquest immens territori dominat pel conservadorisme WASP més ranci on s'assenta l'univers carceller que no ha canviat ni un pel des dels temps de la Depressió. Una modalitat d'infern contemporani on Stuart Rosenberg situa l'antiheroi que de manera simbòlica representa a una joventut a la que el sistema no pot enganyar durant més temps.

Plantejament ple de matisosModifica

Per descomptat, aquest plantejament ple de matisos compta amb les avantatges que l'imprimeix una àgil posada en escena, que juga amb soltesa al doble missatge: cinema carceller o critica social? L'important és en principi l'aparença, i en aquest sentit no hi ha un sol detall del film que no recreï aquesta realitat tant en el seu aspecte físic com en els seus aspectes morals. La calor asfixiant, la insalubritat i les duríssimes jornades de treball són percebudes per l'espectador que, forçosament, no pot sinó identificar-se amb el personatge de Luke Jakson. Així es compleix el ritual de la <identificació prescriptiva> al que tan sovint al·ludeixen els experts en guió.

L'espectador pateix, es rebel·la i finalment, si bé de forma un xic metafòric, amb un simple somriure que també es podria confondre amb l'expressió del rigor mortis, s'alça triomfal davant la injustícia. Cada seqüència és per si mateixa digna de figurar en les antologies del cinema, des de la baralla inicial entre els dos homes que a partir de ara seran quelcom així com els líders espirituals dels reclusos, fins al seu demolidor final; des de la famosa competició en la que el personatge interpretat per Paul Newman mesura amb un rival la seva capacita per engolir ous cuits, fins a la fallida fuga del protagonista, totes fen de La llegenda de l'indomable un títol recordat i vist amb plaer una i altra vegada.

Altres factors sociològicsModifica

Quant a d'altres factors sociològics que en el seu dia influïren en el gran èxit aconseguit per el film no es pot passar per alt la codificació cinematogràfica del nou model de <mascle>, figura polièdrica que adopta els rostres i caràcters del principal protagonista i no pocs dels personatges secundaris. En aquest sentit són destacables les intervencions de George Kennedy, primer rival, més tard còmplice i en última instancia fins admirador de l'heroi (altra volta la identificació i les moltes ramificacions) i Harry Dean Stanton, el qual a través de la seva mirada trista i descreguda de gran secundari aporta el matís d'enorme desesperança, fàstic i ironia característiques de l'home petit i ubicat a idèntica distancia de la brutalitat dels carcellers i de l'enteresa d'aquest indomable convertit en llegenda inclús abans de caure derrotat per la mort.

Una gran pel·lícula que justifica per si sola la mítica renovació d'estils i formes narratives associades als anys de 1960.

ArgumentModifica

Per haver destruït parquímetres, Luke (Paul Newman) és condemnat a dos anys de presó en un camp de presoners de Florida. Però refractari a l'autoritat dels guardians, no pot sotmetre’s a la disciplina d'un camp on les humiliacions i els maltractaments són moneda corrent. Aviat, assabentant-se de la mort de la seva mare, després d'haver estat tancat al calabós, intenta evadir-se.[2]

RepartimentModifica

ComentarisModifica

La pel·lícula és una paràbola sobre l'autoritat i la rebel·lió amb aquests papers típics de totes les pel·lícules de reclusos: el carceller sàdic, el caid de gran cor, etc. Es tracta d'un dels papers més importants de la carrera de Paul Newman.

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • El número de presoner de Luke (37) és una referència a la Bíblia:
« Car res no és impossible a Déu »

(Evangeli segons Lluc, capítol 1,verset 37).

  • El rodatge ha tingut lloc a Lodi i a Stockton així com a la vall de San Joaquin a Califòrnia.
  • El paper de la mare de Luke havia estat ofert a Bette Davis però el va refusar finalment.
  • Una presó com la que es podia veure en el Deep South americà en aquell temps ha estat construïda per a la pel·lícula al nord de Stockton a Califòrnia. Una dotzena d'edificis han estat erigits incloent-hi una caserna, un menjador, el barri dels guardians, la casa del director i la canera.
  • La música que se sent mentre Luke anima els altres presoners a treballar més de pressa a la carretera ha estat utilitzada més tard per la cadena de televisió ABC per la seva emissió Eyewitness News .
  • Es tracta de la primera pel·lícula on treballa Anthony Zerbe.
  • Una escena de la pel·lícula ha estat represa en la introducció de la cançó Civil War del grup americà Guns 'n' Roses.

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes d'agost de 2010. (ISSN: 2172-0517)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La llegenda de l'indomable